Ara

Ara .- Cast. “ara”, piedra consagrada sobre la que el sacerdote celebra la misa. Del lat. “ara” (altar).

-Bibl.: Du Cange; DCVB. (doc. s. XV); Dic. hist. lengua espª., 1ª edic. 1933-36. (doc. s. XIII), v. ara, cita como "altar en que se ofrecen sacrificios".

- “Dos aras argentadas” (1259, publ. San Román, Inventario, p. 122).
- “Una ara negra de altar” (1485, publ. Toledo, Inventarios, p. 64)
- Por un ara consagrada, 10 reales y por 14 aras, a 365 maravedís cada una (1485. Cuentas Gonzalo Baeza, I, p. 97)
- 10 varas de holanda para cobrir el ara del Corpus Christi,por un total de 1240 maravedís (1491, ibid, p. 395)
- Ara de jaspe (1495, ibid., II,p. 244)

-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relaciona en la “CAPELLA”: “Primo un retaula de drap de pinzell en que ha pintat diverses e moltes invocacions.” ... "Item un altar e dos canalobres e una ara, e un pali de pinzell groch e negre ab son frontal de flocadura blanca e vermella e una squella e una lantia." (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 191) José Miguel Gual.

@ Miguel Gual Camarena

Tipo: Iglesia

La voz ha sido modificada a fecha 2023-03-15.

Referencias documentales de «Ara»

Fichas de la voz «Ara», extraídas del archivo del profesor Gual