Arras

Arras , arraz, raç, stamforts, rases, raz, arraui, arraci, aratz, arraç, arracio, arres, véase ras .- Cast.”Arrás”, ciudad actual de Francia, en la Edad Media uno de los más activos focos de la indústria textil flamenca, de permanente comercio con la Península Ibérica del siglo XIII al XV.
Véase mas abajo la amplia glosa de Gual, Vocab. comercio medieval, voz “Arrás, drap d’”, con variada documentación y bibliografía. ; CORRIENTE, Arabismos, v. arres 'arras': del lt. arrha, del gr. arrabón, del antiguo semítico noroccidental 'arrabün, documentado por el hb. 'erabon, acad. urubanu, ár. 'ar(a)bün, etc., con el significado de 'cosa que introduce en algo, o sea, el acuerdo comercial'. V. albor/loc.

Añadimos aquí los datos que allí no figuran:
-1242: Un capellán viste, "supertunicale panni blaui de Ylerda" ... "capam de Aracio de Ylerda et alias vestes meas minutas". (CARRERAS CANDI, Ausona, 11, 24, nota 274, 328) Miguel Gual.
-1256: se vende una heredad por 80 morabitinos, una piel y un zulamne d’estanfor de Arras (GARCIA LARRAGUETA, Cat. C Oviedo, doc. 367) Miguel Gual.
-1258: Voz Blanch de Narbona : "Et de qualibet pecla stamlnis-fortis de Arraclo, et de blancs de Narbona et quorumlibet allorum pannorum tinctorum: duos denarios.". (GUAL, Lezda de Cambrils,119 y 123) Miguel Gual.
-1258: Se compra en Montpellier, tejido para una "gramayla" en la que se emplean 2 canas y 2 palmos "d'estanfort d'Arraz", que costaron 19 ss. y 1 ds. (SOLDEVILA, Pere infant, 443, doc. 5) Miguel Gual.
-1268: en la cortes de Jerez de 1268 (publ. Cortes León-Castª., I, p. 65.66), la vara del mejor panno de ras, 6,5 sueldos de dineros alfonsís el mejor ras 5 sueldos de dineros alfonsís.
- la pieza de drap d’Arras abona 4 dineros en la lezda de Colliure (1317, publ... Sobrequés, La lleuda, p. 82)
- por acicalar y limpiar espada o cuchiello de Arrás, un maravedí (1351, publ. Torres Fontes, Ordenamiento precios-salarios, p. 289) Miguel Gual.
- 8 sueldos carlines negros el codo de paño de Arrás (Navarra, 1361. Castro, Catálogo, III, núm. 649)
- el rey de Navarra compra a un tapicero de París 4 tapizes de autaliça fechos en Arraz, por 1300 libras tornesas (Navarra, 1387.Castro, Carlos III, p. 581)
-1460: En un inventario mallorquín del siglo XV figuran “un cobribanch blanch de raç. ab briot vets”, “un tapaporta de drap de raç. nou de figures” y 10 drap de raso, drap de raç historiados, "un drap de ras gran, nou, ab figures. Item, un altre drap de ras, gran, ab la istoria de Virgili. Item, un altra drap de raç de figures, vell. Item, un altre drap de raç, de brots, gran. Item, un altre drap de raç, de figures, poquet. Item, un altre drap de ras poquet, vell, de figures. Item, un altre drap de raç, de brots, nou, poquet. Item, un altre drap de raç, de brots, migenser. Item, un altre drap de raç, de brots poquet, nou". (LLABRES, Inventario obispo Juan Garcia, 3) Alvaro Santamaría
- en las Cuentas Gonzalo Baeza se citan: ras de colores (1485, I, p. 113),pannos grandes de ras (1494, II, p. 151), cama de ras (ibid., p. 169); almohadas de ras, de figuras, vancales de ras, de figuras y antepuertas de ras, de figuras (1496, II, p. 316) Miguel Gual.
- 217 alnas de tapaçería de figuras de ras, a 485 maravedís el alna (1501, II, p. 530) Miguel Gual.
-1394: Ordenanzas de la pañería de Arras, "Item ... que tous les demourans en la dite vile (d'Arras) ... ne puisesent, pour leur vestir, acheter quelconque draps autrez que les drapz qui seront fais et ouvrés en le dite ville ... excepte draps de Bruxelle, draps de Liège, de Monstierviller et de Ypre". (ESPINAS, La draperie, II, 953, doc. 43) Miguel Gual.
-1468: "Tres bancals de brots, dos bancals de figures, hun tancaporta, quatre coxinets de Ras, hun drap de Ras, hun drap de Ras gran". (PILES, Docts. Hª comercio, 136) Miguel Gual.
-1482: "Blanquet, burell, arraç, rander, stamfort, contrafeyt, dfe qualsque color sia, sie fet de anyins e de lana magença". (Furs de Valencia, ed. principe 1482, f. 80 v. rúbrica XXX, "De draps e de fustanis", fueros de JaimeI) Miguel Gual
-1501: “Otro paño de ras bueno, otro paño de ras pequeño e dos antepuertas de ras, que asymesmo me perteneçen”. (ARROYAL y MARTIN, Ajuar domestico, 8) José Miguel Gual.
-1501: “Otro paño de ras con seda, otro paño de ras pequeño bueno, que asymesmo me perteneçe”. (ARROYAL y MARTIN, Ajuar domestico, 8) José Miguel Gual.
-1501: “Quatro paños de arboleda de ras con vnas goteras, que asymesmo me perteneçe”. (ARROYAL y MARTIN, Ajuar domestico, 8) José Miguel Gual.
-1501: “E diez e syete de almohadas de estrado de alcatifa e algunas de ras, que asymesmo me pertenesçen”. (ARROYAL y MARTIN, Ajuar domestico, 8) José Miguel Gual.
-1501: “Otro tal paño de ras, que me perteneçe”. (ARROYAL y MARTIN, Ajuar domestico, 8) José Miguel Gual.
-1501: Se censa : “Otra antepuerta de lo mesmo pequeña, que asimismo me perteneçe” …”Otro paño de figuras de ras, que asymesmo me perteneçe”. (Inventario Beatriz Galindo de su casa de Ronda, ARROYAL y MARTIN, Ajuar domestico, 18) José Miguel Gual.
-1519: En el inventario de un mercader zaragozano figuran en la sala principal, "Et primo, cinquo coxines de Raz de broteria con unos perricos medio servidos.". (CABEZUDO, Inventario, 143) Miguel Gual.
-1565: En un inventario oscense aparece "Una antipuerta de figuras de raz" (LAGUNA, Estudio léxico, p. 51) Miguel Gual.

@ Miguel Gual Camarena

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Arràs, drap d’ (IX, 54); drap de Ras (XV, 94; XVI, 2; XXIV, 119); panni Arracii (VIII, 128); parmi Araci (VIII, 128, nota); estamfort, estamforts d'Arraç (XIII, 137); stamfortz d'Aratz (XII, 131 ); staminis-fortis de Arracio (XI, 7); staminis-forti de Ras (V, 9); estamforts e biffes d'Arres (XIV, 63). Véase además «rasses» (panno qui vocatur r.). — Cast. «telas de Arrás», ciudad actual de Francia, en la Edad Media uno de los más activos focos de la industria textil flamenca. Además de los estamforts y bifas de nuestros aranceles, circularon por la Península Ibérica en este período razes pardos y razes gordos para sarpilleras, viados, tapices («bancals, bancales»), «paraments», «recolsadors», «coxinets», etc., y por la Europa mediterránea y continental, además, sayas, tiritañas y «pelosinis de Razo». Para la expansión de sus tejidos, desde el siglo xii, véase Espinas, Draperie Flandre (II, 489-491 y 879-883), quien afirma «Arras faisait connaître ses estamforts dans tout le bassin de la Méditerranée» (p. 491). Henri Laurent, en Draperie PBas (p. 48), destaca que «jusqu'en 1200 à toutes les étapes de la route commerciale qui va de Flandre aux bords de la Méditerranée, ce sont les marchands et les produits d'Arras qui ont frayé la voie aux autres». Pero a finales del siglo xiv, Arrás estaba muy despoblada y su industria textil en crisis, como lo revelan las ordenanzas del duque de Borgoña de mayo de 1394 (publ. Espinas, op. cit., doc. 43). La fama de sus paños hizo que se convirtieran de nombre propio en común (ras, razes) e incluso que llegaran a imitarse en otros lugares, como lo revela alguna rara cita de ras de Chatons. En nuestro trabajo Comercio telas s. XIII hemos inventariado la importación en Castilla, en 1293, de 221 piezas de diversas telas de Arrás, valoradas en 54.080 .maravedíes.
Citas. Viatorum d'Arraz...Arracensium; Raz...viados de Raz, figuran en los portazgos y hostalajes de FCuenca (edic. Ureña, 842 y 852), FSepúlveda (edic. Sáez, 142 y 139) y F Zorita (edic. Ureña, 401, nota). El codo de Arraiz,11 sueldos (tasa port. 1253, en PMH, I, 193). La vara del mejor ras, 5 sueldos (cortes Jerez 1268, en Cortes León Cast., I, 66). «Dos paraments de Raz, grans, de Hit» (1450, publ. Marinesco, Affaires Alph. V, 40). «Drap de Raç... ab figures...,* recolsadors de Raç» (1459, publ. Pages, Docts. AMarch, arts. 28 y 71). En los inventarios aragoneses del siglo XV figuran «panyo», «banquales», «cobertor», «sobretaulas», «spaldera», «antepuertas» y almoadas de Raz (véase Pottier, Inventaires, v. «Raz»).
Bibliografía. De Poerck, Drap. Flandre, I, 235-245. Zangger, Terminologie tissus, v. «Arras». Castro, Aranceles; Alvar, FSepúlveda y Roudil, FBaeza: v. «Ras». Dic. Balari, v. «Arraç». Michel, Étoffes de soie, v. «Arras» (índice materias). Gay, Glossaire, v. «Arras». Plourin, Hist. del tapiz, 41-47 y 49-56. Pegolotti, 280. Toledo, Inventarios, 85-90.

Tipo: Centros comerciales

La voz ha sido modificada a fecha 2023-05-02.

Referencias documentales de «Arras»

Fichas de la voz «Arras», extraídas del archivo del profesor Gual