Anyels

Anyels , vid. anell , anyell, anyines, cordanuras, corderos, aynatels, garnatxa, pelot, pena, agnellu, agnus, aignel, agnellos, anhel, agnis

-1113: "accipimus a te X vacas, V cum vitulis et V sine vitulis, et XX oves cum agnis". (DURAN GUDIOL, Col. dipl. Huesca, doc. 114) Miguel Gual.
-1310: Lezda del mercado de Thuir. "Item tot hom estrayn qui vena moton, o feda, o goch, o cabra, o crestat, deu pagar per cascuna d'aquestes besties, meayla; pero d'anyel ni de cabrit no deu hom reu paguar" ... "Item tot hom de Thoyr qui tengua taula de carn a vendre al dit mercat, deu dar e pagar per leuda, de quascun porch "1 dineros"; "de quascun moton, e que quascuna feta, e de quascun boch, e de quascuna cabra, e de quascun crestat ... mesayla" ... "que negú ... no gaus trec ... banes de boc, ni de crestat, de la terra de Rosseylo". (ALART, Docts. Roussillon, 219, 227) Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Anyels: pelots d’anyels (XVI, 45); garnatxa de anyels (XVI, 48); pena de agnels (I, 39); pena pellium agnorum (V, 36); pellium agnorum (V, 38); aynenes (IV, 30); ayneyl (XXVII, 5); aynel viu (IV, 202); carn del ayneyl (XXVII, 11). Véanse también «anyines» y «cordarunas». — Cast. «corderos» y «pieles de cordero». Véanse también vv. «aynatels», «garnatxa», «pelot» y «pena» en el presente vocabulario. Destaquemos la originalidad de la cita pena pellium agnorum, de gran interés para el estudio de la voz «pena». Del lat. «agnellu», diminutivo de «agnus».
Citas. «Anyel, ho anyela ho cabrit» (1296, publ. Alart, Docts. Roussillon, 121). La casa real de Jaime II adquiere en octubre y noviembre de 1302 las siguientes pieles: dos penes d'anyels por 42 sueldos, para vestir de luto al rey; una pena blancha d'anyels por 50 sueldos, para la abadesa de Sijena; otra igual y por el mismo precio, para un «cot»; una pena d'anyels por 20 sueldos, para el infante don Pedro, hermano del rey (publ. González Hurtebise, Libros tesorería, ps. 113, 114, 117 y 126). «Deu metre quatre mília bésties, meyns deis ayels, los quals entenem ab lurs mares» (1309, publ. Alart, op. cit., 189). El centenar de anyelletes paga 12 dineros de corretaje (ordenanzas corredores Barc., 1372, fol. 11). «Lo dia de Pascha és festa doble e dóna hom...I anyel senyat, e moltó per peus, e anyelat per sopar... E met hom en l'anyelat que dóna hom per sopar, de XV en XVIII libres de carn d'anyels...l'anyel senyat se cou en ast éntegre, e porte-lo hom éntegre al refretor» (Llibre del coc, fols. 28 v y 28). Anyells laytenchs...; oveylles anyells máscles...; anyelles (1350, publ. Pujol, lnventaris, 472 y 473).
Bibliografía. Dic. Balari, Dic. Aguiló y DCVB., v. «anyell». Berceo, Sacrificio, verso 149 («annel»). De Poerck, La drap. Flandr., II, 3 («aignel»). Vignau, Indice Sahagún, v. «agnellos». Forestié, Bonis, v. «anhel».

Tipo: Pieles

La voz ha sido modificada a fecha 2023-03-13.

Referencias documentales de «Anyels»

Fichas de la voz «Anyels», extraídas del archivo del profesor Gual