Argent

Argent, tonas, genoví, florí, luqueras, tripulats, carlins, venecians, reall,alfonsins, barchenesos, tornesos, anaps, taça, talladors, plata, v. argentos

-Vid voz "argent" en BARCELO-Labarta, vestimenta morisca.

-S. XIII: "dos pares de luas muy buenas: e ha ruedas en ellas de argent". (SAN ROMAN, Inventario Cat. Toledo, f. 90 r.; Cfr. CASTRO, Aranceles, 113-114) Miguel Gual
-1209: Alfonso VIII otorga a Alfonso Téllez la villa de Montalban, con "mineris argenteis". (GONZALEZ, Alfonso VIIi, doc. 837) Miguel Gual
-1239: "Quinto kalendas januarii anno domini MMCCXXXIX. Hec est memoria que fit de rebus domini episcopi que erant in Valencia. Primerament XI botes et una vinagrera, III canades (ed. cavades); una ola de coure et una caulera et II ferres et III loces et una arpa et uns camascles, II cetres et I basi et II tendes plegades, III tovales et uns tovalons; una lanterna de vidre et una plegadissa; II capels de ferre et una balesta et I arc de balesta; I cuyeser pintat; una caxa de quarels; XX et I sacs de canebas; XV cerons; Item cenayes; item unes trepes de bisbe; I morter de coure, XIIII cuyeres d'argent, et II escudeles d'argent, II codofles de vidre de Suria et I calasto et I alamunt; II destrals et una exa et altre exada nova e.l leyn de David, et axi son dues exades noves; II pasteres et una tinta et una quartera et miga pulnyera et I cedaz et II tapits vels et I almatrac et II estores veles; I escut del bisbe; III taules de mengar; I coutel de tayarn carn; ... I morter de pedra; I parel de bous ab tot lur aparel". (a. 1239 Arch. Cap. Barcelona. Extra Inventarios Edit. MIRET, doc XVV( (Cfr. RUSSELL-GEBBETT, Mediaeval catalan , 96) M. D. Mateu
-1258: Jaime I reconoce deber 1.267 sueldos melgarenses a Pedro de olms, peletero de Montpellier, por "pennis vaires, et pennis cirogrillorum et canonibus aure filati, et argenti filati, et pro cembellis et erminis", que el monarca le compró. (MIRET, Itinerario Jaime I, 281) Miguel Gual
-1258: Jaime I promete indemnización al mercader tolosano Bartolomé Begui, por el "argentum seu bosonaillam" que trajere a Barcelona para la acuñación de l moneda, en caso de ser robado". (MIRET, Itinerari Jaime I, 283) Miguel Gual
-1265: Jaime I a Jaume Bartomeu, "aurifabro" de Montpellier: "quod tencas ferrum quod imprimatur in vasis, cathenis, cifis, cloqueariis, zouis ... factis argenti fine". (MIRET, Itinerari Jaume I, 378) Miguel Gual
-1274: "Un caliz d'argent dorado" ... una encensero d'argent". (DURAN, Notas de de archivo, 95) Miguel Gual
-1275: Jaime I, en reconocimiento de una deuda, empeña "duos bacinos argenti", (Mitre , otros objetos cfrª Miret, Itinerari Jaume I, p. 512-513) Miguel Gual
-1278: Ajuar de la iglesia de Sancti Spiritus de Huesca, "I caliçe de argent bueno, con so buena patena, et III amites ... et una touayllas brescadas uiellas, et II façaleyllas uiellas ... et unas façaleyllas streytas, et I senserio, ey III candeleros de opera de Limojas ... et un cruç gran de Limojas, et otra chica, et otra de fust, et I serino, et II anpollas, et I açetel ... et I casula de alcoton, et I vaçin, et II candeleros grandes de fierro". (NAVARRO, Docts. Lingüisticos, doc. 45, 68,69) Miguel Gual
-1282: Alfonso II cita las minas de plata del alto aragón: "illam meneriam argenti quam est in valle de Benasque". (GONZALEZ MIRANDA, Minas de plata, 435-437) y, se sabe también que se explotaban en 1182, (SOBREQUES, Hª soc. y econom., 286). Miguel Gual
-1295: Ordenanzas de Perpiñán, "Que negú no sia tant ardit que d'aquí auant gaus assajar de fer ... nula alquemia ni nula altra art de fer argent ni aur, ni notifficar (transformar) argent viu". (ALART, Docts. Roussillon, 105-106) Miguel Gual
-1296: "En negú loch fassa obrar ni sostena en son poder obrar copa, ni anap, ni calis, ni alcuna altra obra d'argent". (RLR, v, 93; Cfr. DCVB, v. c.)
-1304: Jaime II de Aragón regaló a la reina de Portugal, en la vista de Tarazona “quendam agnumDei argénteo, munitum et niellatum” (MARTINEZ FERRANDO, Jaime II, doc. 21) Miguel Gual
-1307: Inventario de un almacen de una comerciante de Perpiñán, "I garlandam argenti". (ALART, Docts. Roussillon, 85) Miguel Gual
-1308: Ordenanzas suntuarias de Perpiñán, "Ordona lo senyor rey de Malorcha que neguna dona, ni donzella, de tota la sua terra de Rosseylo, ni de Vallespir, ni del comtat de Cerdanya, d'aqui avant no gausen portar en nuyla, vestidura: aur, ni argent, ni perles, ni peres precioses, sino tant solament que pugen portar per lo tayl del cabés (cuello), e de les escotadures dels cotz, e de les flotxes (mallas), e de les garnatxes, e de les altres vestidures, e'ls puxs (puños) dels gardacors, e de les goneyles: argent blanch o daurat, plan o enbotit". ... "Item que neguna dona no gaus portar en manteyl afiblals (sic) d'aur ni d'argent, ni taixels, ni cadenes, d'aur ni encara d'argent, qui pesen oltre XII onses. E, part ayso, pugen portar per lo tayl del manteyl d'enant, argent blanch o daurat plan o enbotit ; e que en los taxels no aja perles, ni pères precioses, ni ermauts, que costassen mes que si eren d'argent, e que les cadenes no ajen mes de III cames blanches, unisses e triades una de altra ; exceptatz los botons e'ls taxels e'ls afferadors, que pugen esser daurats; e puschen portar altres ornaments que costassen meyns que aquest(s).(ALART, Docts. Rousillon, 168, 169) Miguel Gual
-1310: Ordenanza de Perpiñán, "Item amna que negún argenter no altra persona, no gaus fer negún arnés d'aur no d'argent, valent altre les quantitas en los dit establiment contengudes". (ALART, Docts. Roussillon, 215) Miguel Gual
1317: "dos encenseros et dos candeleras, e esto todo de argent" (TOMAS, Docts. Lingüisticos, p. 141) Miguel Gual
-1331: Item, paguen por centenal de joyas, de seda, de vestiduras de mulleres de seda, de perlas o de argent o de oro o semellantes en esta present ordinacion tres sueldos por çentenal, et ad aquella raçon en mas o en menos. (TILANDER, Doc. aljama Zaragoza, & 8, 382) Miguel Gual
-1338: En el inventario de Burget de Sarriá, jurista de Barcelona figura, "item, unum AgnusDei guarnitum cum argento et unum carnerium de cario nígro et unum manaresium cohoperturn de pergameno;". (ORTI, Las casa i les possessions, 349) José M. Gual
-1356: "XII gradaletes d'argent". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, IV, 209) Miguel Gual
-1360: "vn ensensero dargent" (Tomás, Doct. Lingüisticos, p. 176). Miguel Gual
-1362: "Unum didall argenti" ... “duos agnus-Dei parvos, fornitos argenti” (SERRA VILARO, Baronies, I, 344) Miguel Gual
-1362: "62. Un cofret chico en el qual havia XXIIII." (sueldos) barchinonenses et; una mialla d'argent". (SERRANO SANZ, Inventarios, III, 92, doc. XIII) Miguel Gual
-1372: Se mencionan por una mujer de Eslida, "unes orelles de argent" (FERRER i MALLOL, Els sarrains, doc. 102) Miguel Gual
-1374: En el inventario del jurista Exemen Pérez de Salanova aparecen, "Dos platetes d'argent, dos gradaletes, tres escudiellas d'argent: pesantes todo V marcos III onças e media. Un picher d'argent, sobredorado e encupertado a obra de Montpeslier, con un smalte en el cobertor, pesant tres marcos VI onças dos arienços" ... "Un tauardo morado con penya de vera, de raso, con IIII botones d'argent en el capico". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, II, 344, 346) Miguel Gual
-1381: "15 Hun cofret blanco d'argent, en meo dorado". (SERRANO SANZ, Inventarios, IV, 350, doc. XLVI) Miguel Gual
-1381: "Argent que a nom pebret" ... "Item I anel d'argent, trencat". (VILASECA, Metges, 106) Miguel Gual
-1396: Lezda de Barcelona: "ariento lavorato ... argento in pezi". (BORLANDI, Saminiato, 103) Miguel Gual
-1397: "duos bassinos argenti supra aurati cum smaltis in medio, et in circuito cum signis singulis domini fratris Petri Cima quondam Episcopi majoricensis"(LLABRES. Inventario Seo, p. 102) Alvaro Santamaría
-1400: "Dues cuyleres d'argent" ... "Una correga platenada, de vori". (PUJOL, , Inventaris, 474 y doc. 1400) Miguel Gual
-1402: "Otros paternostres de zabeia torniados e planos con ciertos granos de argent, con el cordon verde.". ... "Tres agullas d 'argent con las cabeças dauradas." .(SERRANO SANZ, Inventarios, II, 222, 221) Miguel Gual
-1402: En un inventario de la mujer de un notario de Zaragoza figura, "Huna cinta d'argent ... con su ffiuiella e con si cabo ... con huna cadeneta d'argent sobredorada". (SERRANO SANZ, Inventarios, II, 222) Miguel Gual
-1426: Se venden "duas taceas argenti, planas, deauratas, antigues" ... "septem cloquaria sive cuyeres argenti" .(BATLLE, Notes iglesia, I, 142) Miguel Gual
-1437: "He aquí una papeleta procedente de la Coron. Conquiridores: "et assentados a la cena, fizieron venir las viandas, primerament en vaxiella de oro, et la segunda vegada en vassiella de argent, et la tercera vegada en vaxiella de fierro" (R.Hi, XVI, 258)" (ALVAR, Peaje Jaca, Glosario, 130) Miguel Gual
-1441: En un testamento de Jaca figura, "Item li lexamos hun jugo de mulas ... et cient ouellyas de fillyos, et trenta carneros, et vint boregos, et una taça de argent de las dos taças chicas" ... "Item ... hun jugo de bueyes, et la yegua grisa, et el rocín griso, et cient ouellyas de fillyos, et trenta carneros, et vint borregos" ... "Item una yegua grisa, gasconil, con mulato". (NAVARRO, Docts. lingüisticos, doc. 142, 207) Miguel Gual
-1447: Inventario de objetos transportados por un ballenero, "Item anuli duo argenti deaurati ... Item anuli auri et argenti daeaurati, ultra numerum XV". (MARINESCO, Notes sur la vie culturelle, I, 299, doc. 2) Miguel Gual
-1448: "angun argenter, ne alguna altra persona, no gos vendre ne fer vendre algún argent lavorat o a laborar , sino a pes" (PONS, Mostassaf, 58) Alvaro Santamaría
-1448: "toto corredor de coll, qui d'aqui avant vendrà ne encantarà algún argent, qui no sia marcat ... dega públicament cridar e dir, que lo dit argent no és marcat, ens lo ven per aytal com és" (PONS. Mostassaf, 84) Alvaro Santamaría
-1448: "toto corredor deia pendre de corredures de tot or obrat o en peça, o de tot argent obrat o en peça, o de perles o de pedres precioses e anells d'or e d'argent, e de totes altres joyes qui s, encantan per la ciutat" (PONS, Mostassaf, 82) Alvaro Santamaría
-1458: Inventario de bienes de la reina Dª María, esposa del Magnánimo: "Item hun gribell de crestall o veride redó, quasi fet a cayres, ab peu o cubertoret d'argent daurat, e al cap del cubertoret hun botó". (TOLEDO, Inventario Palario Real, 22) Miguel Gual
-1458: En el inventario de bienes de la reina Dª. María, esposa de Magnánimo, "Item ... una pe´ça de vericle guarnit d'argent daurat al entorn ... lo qual stá conservat en un stoig de cuyro". ... "Item un agnus d'argent blanch, ab brescadures, niellat de blau, quasy tamany com una dobla" ... "Item una scudella petita d'argent daurat, marchada de Barchinona." ... “hun retaulet … ab un agnus-Dei de cera” ... "Item hun agnus Dei de la forma de una hostia, guarnit d'argent durat, smaltat en lo mig..." ..."hun picher d'argent, marchat de Valencia, cubertat ab una avellana en la cuberta dalt, ab lo peu baix quasi de hun dit d'ample" ... "Item huna terraceta d'argent, daurada, ab dos anses e cubertor, ab una avellana dalt al cap, e huna cadeneta en que sta acomodat lo dit cubertor, ab una ansa, marchada de Barchinona". (TOLEDO, Inventario Palacio Real, 22, 23, 24, 19, 28) Miguel Gual
-1460: “dos canalobres daurats, d’argent, ab les armes del bisbe, ab inbertes de cuyro verdes” (LLABRES. Inventario, p. 3) Alvaro Santamaría
-1468: En un ajuar morisco de Fanzara se menciona, "un braçal de plata, ornat amb cinc unces" (BARCELO-LABARTA, Archivos moriscos, doc. 13) José M. Gual
-1478: "huna capsa dels olis, de fust" ... "huna capsa de vivori, en la qual ha duas coronetas dargent, una daurada e huna blancha" ... "huna capsa d'ostias". (MIR, Secuestro de bienes, 215) Alvaro Santamaría
-1484: Voz Argent: "Cano d'argent filat, abona 1 mealla de peaje (art. 73); argent, el marco abona 1 sueldo por "dret de coses vedades" (art. 311); argent obrat en riels, ibíd., con la cantidad en blanco (art 322); argent en moneda, ibíd. (art. 323). Castellano "plata". En la. documentación medieval se citan como manufacturas de plata: cálices, custodias, cadenas, escudillas, botones, bacines, agujas, cruces, incensarios, vasos, candados, vinajeras, perfumadores, saleros, cucharas, candelabros, etc., además de las monedas de plata, plata en barras y carretes de hilo de plata del presente arancel. He aquí una interesante cita del siglo xv: argent en pa o en riells (Arch. Reino Val., Real, núm. 644, fol. 141 v.). Véanse: Alvar, El peaje de Jaca, Dic. Balari y Dic. cat. val. bal., voz argent; Dic. Corominas, voz argento; Tesoro lexic., voz. argén; Marina González Miranda, "Minas de plata en el Alto Aragón" (en Estudios de E. M. de la C. de Ar., V, 1952, 435-437); G. Bigwood, Le régime juridique et économique du commerce de l'argent (Bruselas, 1921-22) . ". (GUAL, Arancel de Lezdas, 683)
-1497: "Una custodia de argent, con una quadena de argent orbada (obrada), con figuras de Ihesus e Santa María". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, IV, 518) Miguel Gual
-1498: "Haien e tinguen facultat e licencia de poder cercar y cavar menes, axi de or com de argent, argent viu com plom, alcofoll, coure, lautó, çoffre, alum e qualsevol natura de menes". (PEREZ. Capitulos explot. de minas, 82, 83) Miguel Gual
-1525: "un alhait d'argent ams fils de perles petites penjants", "un collaret format per deu cases de dos en dos, ams les seues pedres, setze grans d'or y quatre d'argent daurat", "una cadena de plata amb dues tisoretes i una altra amb una mà" (GARCIA OLIVES, Sis mesquites, p. 23) José M. Gual

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Argent .-monedas d' - (II, 193; § VI passim); ley del - (II, 194; VI, 24); -monadat, monedat (II, 195; VI, 29); -de X II diners (vI, 25, 26); -en pesse, en pesses, en pessas (vI, 30; VIII, 35, 43); -en vergas, en verguas (vI, 30; VIII, 35, 43); -en obres; en bonanasi; en nosi (vI, 30). Véase «tonas», «genoví», «florí», «luqueras», «tripulats», «carlins», «venecians», «realls», «alfonsins»,«barchenesos», «tornesas», etc. y «argent» en «Vocab. productos».

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Argent (XXIV, 164; argent en pessa (XIV, 79); argent de Lucha filat (XVI, 67); obra d'argent (XIV, 78); marc d'argent (XVI, 84); moneda d'argent (XVI, 86); canó d'argent filat (XII, 71; XIII, 74; XVI, 66). — Véanse también «anaps», «taça» y «talladors». Cast. «argento» y «plata» (genéricamente, en piezas, hilo de plata de Lucca, obra de plata, marco y moneda de plata y carrete de hilo de plata). En la documentación medieval abundan las manufacturas de plata: cálices, patenas, cucharas, tazas, candelabros, bacines, espadas, espuelas, incensarios, cascabeles, dedales, agujas, cadenas, cruces, escudillas, jarros, botones, arneses, copas, vasos, candados, llaves, anillos, custodias, perfumadores, vinajeras, saleros, etc., en tal abundancia que podría inducir a una falsa idea de prosperidad económica general, cuando refleja simplemente las de las minorías e instituciones dirigentes y pudientes de la sociedad hispano-medieval. Ello no quiere decir que la producción hispana de plata no tuviera valor: tenemos documentadas minas de plata en las zonas de Cartagena, valle de Benasque, Montalbán, Ibiza, Monttblanch, Bielsa y Gistau, exportándose en alguna ocasión de la Corona de Aragón a Castilla (cfr.a Klupfel, El régim, 129-130). Sobre la técnica de elaboración nos ilustra la cita que figura en la v. «anaps», al exigir de los plateros quel argent isca blanc del foch. Del lat. «argentum», documentado en la Península desde el siglo IX; en el XII aparece plata, según Aebischer.
Citas. La zona de Tudmir (siglo x) «a des propriétés naturelles favorables, et on y trouve de nombreuses mines d’où l’on extrait de y argent en quantité» (publ. Lévi-Provençal, L'Esp. de Razi, 70). En mayo de 1182, Alfonso II de Aragon habla de «illam meneriam argenti quam est in valle de Benasque» (publ. González Miranda, Minas plata, 435). El mismo monarca concede permiso a Pedro Amilán para buscar minas de plata en Bielsa (Diciembre 1191. ACA, perg. 602 de Alfonso I). En 5 febrero 1209, Alfonso VIII otorga a Alfonso Téllez la villa de Montalbán, con mineris argenteis (publ. J. González, Alfonso VIII, doc. 837). Las cortes de Sevilla de 1252 usan en un mismo párrafo los vocablos plata y argent: «mando que nenguna mugier non traya orfrés, nin cintas, nin aliolfares, nin margome camisa con oro nin con plata...nin traya tocas orelladas con oro nin con argent, nin con orta color nenguna, sino blancas» (publ. García Rámila, Posturas, 207-208). El canudus de argento, se vende a 8 sueldos (tasa port. 1253, en PMH, I, 193). Jaime I promete indemnizar al mercader tolosano Bartolomé Begui, por el argentum seu bosonaillam que trajese a Barcelona para acuñar moneda, caso de ser robado (16 diciembre 1258. ACA. Reg. 10, fol. 43). Argent que a nom pebret (inv. 1381, publ. Vilaseca, Metges, 106). Canó d'argent filât...argent obrat en riels...argent en moneda (publ. Gual, Arancel lezdas, arts. 73, 322 y 323). Juan I aprueba las ordenanzas de la cofradía argenteriorum de Valencia (1392, publ. Codoin ACA, 40, doc. 75). Los jurados de Valencia dictan sentencia sobre «certa obra de fil d'argent daurat» (14 marzo 1498. Arch. Mun. Val. 49 A, fol. 165 v.).
Bibliografía. Bigwood, Commerce de l'argent. Aebischer, Argentum et plata (con muchos testimonios). Alvar, Peaje Jaca; Keller, Vocab. Alixandre; Tilander, FAragón; Mateu, Vocab. moned.; La Curne, Dict. histor.; Gay, Glossaire; Dic. Balari y Dic. catvalbal.: v .«argent». Steiger, Vocab. Corbacho y Tesoro lexic., v. «argén». Dic. Histor. 1.* edic. y Dic. Corominas, v. «argento». Moll, Supl. catata y Gloss. Cataloniae, v. «argentum». Huerta, Vocab. JManuel y Asso, v. «plata». REW, 640. García de Diego, Dic. etim., 688. Berceo, Sto. Domingo, verso 364 («argent»). Menéndez Pidal, Orígenes, p. 270 («argent, argentum»). Pottier, Inventaires, vv. «argent» y «argén». Fernández Llera, Vocab. FJuzgo, vv. «argente» y «argento». Simonet, Glosario, v. «aryent». Evans, v. «argento».

Tipo: Joyas

La voz ha sido modificada a fecha 2023-04-30.

Referencias documentales de «Argent»

Fichas de la voz «Argent», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Argent», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"