Auelanes

Auelanes ,avalanes, avellana , avelanes, uelanes, avellano, avellanis, avellanarum, nocelle, noxelle, novelle, auelaneda, auellanus, avalanes, vellana, vellanes, v. avalana: Cast. avellanas

-Bibl.: DECLC, v.c (1ª doc. Llul) .; DCVB, "avellana" (1ª doc. 1252), véase en este enlace ; FARAUDO, "avellana", véase en este enlace .; LIBANO-SESMA, Léxico, no f. y ref. Gual, más abajo.

-1275: El baile de Perpiñan prohibe a los revendedores y regateros comprar "perdius, ni anetz, ni folges, ni todos, no saxels, ni altra volateria, ni conils, ni lebres, ni salveines, ni ous, ni formages, ni notz, ni avelanes, ni altres causes" (ALART, Docts. Roussillon, 66) Miguel Gual.
-GUAL, Arancel de Lezdas, 684: "Auellanes, el saco o el cahiz pagan 3 sueldos y 3 dineros de lezda, más 3 dineros de peaje (art. 32). Castellano "avellanas". Véanse : DCVB ., Tesoro lexic. y Dic. Corominas, voz avellana." Miguel Gual.
-1350: En el libre de les viandes de la canonica de Tortosa figura: “Item se done en los dies desusdits de la septuagèssima tots jorns vint diners en fruyta, ço és a saber, un dia figues y altre nous, altre avellanes, la qual fruyta deu ésser tota dels canonges que mengen en convent e deuen ne donar a llur bon albir als preveres que·y minjaran y als pobres.”. (ALANYA, Carta Cibariorum, 476) José Miguel Gual.
-1366: "E por 6 cargas de lentysco y avellanas, a 2 ds. por carga". (ZABALO, Peaje de tudela 1366, nº 489) J. Zabalo.
-1383: "Apres hic ha panses blanques e negres, figues, molt oli, ametles, presechs, pomes, peres, teronges, limons, llimes, adzebrons, aranges, cireres, de diverses sorts guindoles, albercochs, magranes, gingols, nous, avellanes, sarmenys, ledons, guarrofes, prunes, nesples, codonys, alberxigrues, ab molies daltres". (EIXIMENIS, Regiment. ed. N. Class., 25) Miguel Gual.
-1469: En las Ordenanzas del mercado de Lérida figura, "que tots los que portaran fruytes verts o seques per vendre, axi rahims, sireres, figues, pressechs, malgranes, nous, avellanes, panses, castañes, ametlles e qualsevol altra gruyta verda o sequa". (MUT, Vida econom. Lérida, doc. 2, 69) Miguel Gual.
-1484: Voz Auellanes: "Auellanes, el saco o el cahiz pagan 3 sueldos y 3 dineros de lezda, más 3 dineros de peaje (art. 32). Castellano "avellanas". Véanse: Dic. cat. val. bal., Tesoro lexic. y Dic. Corominas, voz avellana. ". (GUAL, Arancel de Lezdas, 684) Miguel Gual.


De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Avalanes , avallanes (III, 75; xv, 32 se venden en Túnez; xv, 69 se exportan de Túnez); - perades (II, 100): avellanas, citándose en el período que estudiamos con cáscara, tiernas, frescas y tostadas, siendo producto de exportación de la corona aragonesa.-Gloss. Catal., «avellanus».-Ciano, «nocelle».-Dic. Corominas y DCVB., «avellana».-Gual, Vocab. comercio medieval, «avellanes».-Alpera, Botánica valenciana Eiximenis, 76-78.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Auellanes (XIV, 106; XV, 125; XXIV, 67, nota; XXV, 165; XXIX, 126); ab closscla (XXV, 196); auelanes, avelanes (VIII, 76; IX, 81; XVI, 136; IV, 180); uelanes (XXIV, 67). — Cast. «avellanas», fruto del avellano. Hay datos de la exportación de avalanes de la Corona de Aragón hacia la zona languedociana, a comienzos del siglo xiv (doc. publ. Fincke, Acta Aragonensia, III, 157). Además de las avellanas con cáscara de nuestros aranceles, otras fuentes hablan de avellanas tiernas (probablemente sin cáscara), frescas y tostadas, consumiéndose como frutas después de las comidas y entrando a formar parte de diversos menús culinarios. Del lat. «abellana nux» (nuez de Abella, ciudad de Campania, donde abundaba este fruto).
Citas. El obispo de Lérida regaló a la reina doña Blanca, avellanis teneris (1299, publ. Martínez Ferrando, Jaime II, doc. 4). Una fanega y media avellanarum solicita Jaime II de Sagunto, para la cena real (1312, ibíd., doc. 104). A los canónigos tarraconenses se les daban, entre otros comestibles, «aualanes e altres fruytes fresques, per a sopar» (Llibre del coc, fol. 10). «Yo he vist que y picaven ab la salsa ametlles e avellanes torrades» (Osset, Libro cocina s. XIV, 169). Un comerciante de Sérignan se dedicaba al comercio de avellanas de Cataluña a Francia, entre 1439 y 1447 (cfra. Combes, Port de Sérignan, 19). En el puerto de San Feliu de Guixols y con destino a Valencia, se cargan 18 sacos de avellana (publ. Docts. hist. imprenta, doc. 24).
Bibliografía. Moll, Supl catalá, v. «abellana». Gual, Arancel lezdas, v. «auellanes». Tesoro lexic. vv. «avellana» y «avellano». DCVB., Dic. Corominas y Dic. Histor. 1.* edic.: v. «avellana». Huerta, Vocab. JManuel, v. «avellano». REW, 17. Gloss. Cataloniae, vv. «auelaneda» y «auellanus». Asín, Glosario, núm. 55. Evans, v. «nocelle». Forestié, Bonis, v. «avelanas». Day, Douanes Gênes, v. «noxelle».

Tipo: Alimentos

La voz ha sido modificada a fecha 2023-05-09.

Referencias documentales de «Auelanes»

Fichas de la voz «Auelanes», extraídas del archivo del profesor Gual