Banyoles

Banyoles , baioles, banyolench, balneolis, banyolins, baynoles, v. bañolas: Población actual de la provincia de Gerona, importante o centro textil en la Edad Media.

-1306: "que negú texidor no gos texir drap gros que s'apella banyolench. a menor nombre de XIIII ligadures" (RIU, Ind. textil catal. p. 557) Manuel Riu.
-1317: Un barreganum de Balneolis, catebriatum ( inventario de 1317. ASMM., perg. 14-023) Manuel Riu.
-1317: "Drap de Lèrida, IIII diners" ... "Parela de draps de fustanis, XII diners" ... "Drap de Gènoa, IIII diners" ... "Drap d'Arras la pessa, e no deu donar altre leuda, IIII diners" ... "Drap d'Avinyo, IIII diners" ... "Drap gros de Baynoles, la pesa, I dr." (SOBREQUES, La lleuda, 82) J. F. Cabestany.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Banyoles. — drap gros de Banyoles (XVI, 31) pelades e borres de Banyoles (XIV, 99); estamenya de Banyoles (XIII, 149); estameyna de Baioles (XII, 143). — Cast. «Bañólas» (estameña, paño gordo, borra y «pelades»), uno de los focos textiles catalanes del siglo XIII. Además de las clases citadas, tenemos documentada la circulación de las siguientes: cadins strets o draps banyolenchs (1450), drap de Baynoles (1295) (ambos en Alart, Docts. Roussillon, 90 y 110); drap gros que s'apella banyolench, se fabrica en Barcelona en 1308 (publ. Riu, Ind. textil cat., 557, art. 8); y banyolins grossos, strets (en las ordenanzas de corredores de Barc., 1372, fol. 13). Es posible fuera un centro textil monacal, alrededor del monasterio de San Esteban. Véanse otros testimonios en Gual, Mapa ind. textil, v. «Bañólas».

Tipo: Tejidos

La voz ha sido modificada a fecha 2023-05-23.