Bestia

Bestia ,besties, bestiario, bestiar, besta, bestiar, bistia, vistia, vestia: Animal cuadrúpedo (DRAE). Dic. Covarrubias, "es el nombre genérico, que comprende todos los animales irracionales", hoy aceptado por la Academia que la voz comprende a sólo a los domésticos y el resto se denominan "fieras", como lo vemos en el P. del Mio Cid al hablar de "bestias fieras" y en toda la doc. posterior, aunque en un principio también se denominaban así a todas, v. Fuero de Brihuega, "ferida de bestia"; Libro de los animales que cazan, "el acetrero de las aues e de las bestian que caçan". Véase la distinción que hace el doc. de 1449 entre bestiar (conjunto) y bistia. Véase más abajo el Glosario de Fiscalidad que referencia un "drret de bestiar" en Vall d'Uxo.

-Bibl.: DCECH, v. bestia, (1ª doc. s. X Glosas Silenses) y resto de bibliografía en la inferior de GUAL, Vocabulario.; M. PIDAL, Cid, v. c.; FERNANDEZ LLERA, Vocab. F. Juzgo, v. besta.

-1140: "Si vos ploguiere, mio Cid, de ir somos guisados; mandadnos dar las bestias e cavalgaremos privado." ... "e las bestias fieras que andan aderredor.". (M. PIDAL, Cid, 164) Miguel Gual.
-1140: ."Todo ganado mayor: uaca, o buei, o bestia o porco, o ouexas, o cabras, o anssares, o gallinas, que en orto ageno entrare, por cada raiz de col, o de puerro, o de cebola peche III meaias". (CASTRO, Fueros leoneses, & 84, 332) Miguel Gual.
-1195: Los pobladores de Navarrete tienen absoluta libertad para comprar "robam, drapos, bestias et tota animalia". (GONZALEZ, Alfonso VIII, III, 124, doc. 633) M. L. Guadalupe
-s. XIII: "Todo omme que bestia ouiera meter , e sin siga la metier, pectet I moraueti ... Et si la bestia la comiere, pidale otra soga ... et la soga sit de una braçada" (UREÑA ed., Fuero Usagre, 18, p. 7-8) Miguel Gual.
-s XIII: En Navarra no se pueden pignorar las “azenblas que carrean el pan y el vino pora los convientos et pora los pobres ... bestias trayendo canpanieyllas". (ILARREGUI ed., Fuero General de Navarra, 67) Miguel Gual.
-1255: Portazgo del Fuero de Villa-nova de Gaia, "Item de bestiis brauis tale est portagium, scilicet, de poldro (potro), I solidum maiordomo; et de poldra VI denarios; de reyselo unum denarium". (PORTUGALIAE Monum. Hist., I, 663) Miguel Gual.
-1258: Voz Bestia Caualina : "Et de qualibet bestia caualina, XII denarios ". (GUAL, Lezda de Cambrils,121 y 123, el texto B contiene la variante bestia caprina.) Miguel Gual.
-1258: Gastos de la comida que el infante D. Pedro, hijo de Jaime I, dió en Barcelona a los obispos de la ciudad y de Zaragoza y a Ramón de Cardona: 14 sueldos en leña menuda, 20 docenas de "escudelles", 3 docenas de "talladors", 10 sueldos de queso, 34 pares de gallinas, a 22 dineros (hacen 62 sueldos), 40 pares de "poyls", a 12 dineros, cebada para las bestias del arzobispo de Zaragoza, 12 cuartes, a 4,5 ss= 53 ss., cebada para 4 bestias del infante= 3 ss. (MIRET, Itinerari Jaime I, 273) Miguel Gual.
-1274: "Item VIIII bestias de lavor ... quales III rocines". (DURAN, Notas de archivo, 97) Miguel Gual
-1289: En un inventario de Monzón aparece, "13 besties somerines". ... "bestias mullaças" ... "besties mulaces de semaleria ... besties asnines". (MIRET, Inventaris, 62, 64, 66) Miguel Gual.
-1295: Ordenanzas de corredores de Perpiñán, "Curs de cers, de rossis, de cavals, de muls, d'ases e d'altres besties grosses". (ALART, Docts. Roussillon, 111) Miguel Gual.
-1295: "Et sennaladamente, que quando una eglesia vagaba, que tomaban todos los bienes del perlado, PAN, e VINO e DINERO, e GANADOS, e BESTIAS, e JOIAS, e VESTIMENTAS". (BENAVIDES, Memorias Fernando IV, II, 41, doc. XXIII) G. M. Merino.
-1304: Varios de Jaca asaltaron y robaron de la villa de "Acomuer", del señorío del monasterio de S. Juan de la Peña, lo siguiente: "III mil oueyllas, et en quantidat de CL bestias mayores, et de la villa ropas, et ostiyllas, quesos et muytas otras cosas". (NAVARRO, Doc. lingüisticos , 122, doc. 84) Miguel Gual.
-1310-15: En la Lezda de Thuir aparece, "Item tot hom estrayn qui port al dir mercat, per vendre , e que o vena, cur de bou, o d'ase, o de tota altra bestia grossa, o de volp, o de fahina o de tota autra salvagina, paga per quascun cur o per cascuna peyl, I diner, exceptat de lebra o de conyl, de que no pagua res". (ALART, Docts. Roussillon, 221-222) Miguel Gual.
-1310-1315: "Item tot hom estrayn qui vena al det mercat de Toyr, bou, o vacha, o ave, o sauma, deu pagar per quascuna d'aquestes besties, I diner de leuda". (Lezda del meercado de Thuir, ALART, Docts. Roussillon, 218) Miguel Gual.
-1313: "En tots los quetre quartes de la bestia n'axe a tenir del coyló o de la verga ...; quels carnicers no gosen levar coyló de neguna bestia" (Ordenanzas de Balaguer, CARRERAS CANDI, Ordenacion urbanes, 378) Miguel Gual.
-1317: "Item, tot bestiar menut per cascuna bestia, mezala". (SOBREQUES, La Lleuda, 78) J. F. Cabestany.
-1344: "bestiar gros, ço es bou o vacha, roci, egua, mul o mula, ase o somera, porch o truja". (CARRERAS CANDI, Ordinacions urbanes, 56) Miguel Gual.
-1383: El Rº. de Valencia "abunda en moltes caces e d'estranyes espècies de ocells, e encara de caces de cabirols, cervos d d'altres notables besties salvatges". (EIXIMENIS, Regimen cosa publica, 30) Miguel Gual.
-1385: "Qui volrà assegurar de tallar bertiar boví de Menorca o d'altra part fora aquesta illa, puxen tallar un diner la lliura, més avant que ara no's talla, axí que's puxa tallar, pus que sia de Menorca o stranger, a XIII diners la lliura, e que més avant no's dega tallar, posat que sia de Barbaria o d'altres loch, fora la illa de Mallorques, si donchs no era de let, lo qual se tall segons que ja és estat ordonat". (PONS, Mostasssaf, 214) Alvaro Santamaría
-S. XV: “Yten, que lleven de las bestias bravas, de los potros doze maravedís y de la mula o macho o yegua seis maravedís, y del asno dos cornadas y de bestia asnal y de la mayor que se carga una blanca viexa en todo tiempo de castellaje e portazgo.” (GONZALEZ RODRIGUEZ, Aranceles de portazgo,123) José Miguel Gual.
-1411: "Que demás desto vos otorgasemos tres cuentos, que eran mester para pagar e fazer enmiendas de cavallos e vestias a los sennores e condos e ricos-omes e cavalleros e escuderos del regno, que avían bien e fielmente servido en la dicha guerra este anno pasado, sobre la dichia çerca de antequera". (Cortes León-Castª., III, Cortes de Valladolid, 5) L. Pascual.
-1448: "... sia legut als carnicers, pusquen lo bestiar, que comprat hauran, senyar de pèl e de banya..." ... "Algun carnicer no gos comprar algun bestiar de missatge o de catiu, ne fill que sia sots poder de pare, o de alguna altra persona que sia ab senyor..." ... "Que tot carnicer scorxador e tota altra persona stranya ne privada, que escorxaran o faran scorxar bestiar... que degen leixar les orelles ab la pell..." ... " que no gos mesclar bestiar de haurà comprat, ab algun bestiar estrany". (PONS, Mostassaf, 6, 2-3, 6-7) Alvaro Santamaría
-1449: "tot bestiar menut, ço es, ouelles, moltons, porcs, truges, cabres e bochs, que sewran atrobats en possessio alguna plantada de vonya, que pach lo senyor sdel dit bestiar dos sols per bistia, per cascuna vaguada". (MIR, Ordinaciones de Binisalem, 131-132) Alvaro Santamaría
-1495: "Bestias de guya". (TORRE ed., Cuentas Gonzalo Baeza, I, 257) Miguel Gual.

El Glosario de Fiscalidad aporta los siguientes documentos sin referencia: véase en este enlace
"- (Vall d'Uxò, 1250): “lo dret de bestiar e de colmenes, ço és, de quaranta, una”; (Vall d'Uxó, 1302): “per cascuna cabeça de han de bestiar menut, un diner...; per cascuna colmena que han, hun diner”; (Buñol, 1254): “E que paguen la atzaque sabida entre los moros, es a saber, una cabessa de quatre (sic, por 40) de ganado lanar e cabriu, e de las colmenas pobladas d’abellas”; (Lorxa, 1285): “quod detis nobis pro çaque de bestiario minuto, pro unoquoque capite, unum denarium” - (Tortosa, 1148): “et vadant et paschant toto lure ganato de illos mauros ubi voluerint in terras de comes, et illos metipsos vadant similiter per totas suas terras de comes sine ullo reguardo, quod donent sua açadaga directa de suas oves, sic est lure fuero et lure lege”; (Mòra, s. XIV): “Item pague cascun moro al senyor per çadegua, cascun any en la festa de sent Iohan de tota bèstia menuda que dins l’any no sie nada, e axí matex per cascuna casa d’abeylles, sie uelles o no ueylles, dret de çadegua” (Gloss. Critico de Fiscalidad Medieval, secc. "referencias textuales", sin fuente. Tal vez Cartas Pueblas)"

@ Miguel Gual Camarena

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Bèstia (XIV, 123; XXIV, 30; XXVII, 2); bèsties (XIV, 121 y 125); bestiario (V, 135); bèstia menuda (XV, 89; XXIV, 116; XXV, 169); bestia menude, minuta (IX, 110, VIII, 126); bestiar menut (XVII, 7; XXVI, 2); bèsties grosses (XVI, 81); bèstia grossa (XXVII, 20); bèstia bouina (XVII, 5; XVIII, 10); bèstia asina (XVII, 5); bèstia de siella (XX, 71); bèstia de albarda (XX, 71); bèstia de lana o de cabrú (XVIII, 11); ferraduras de bèsties (XII, 100; XIII, 108). Véanse además «cavall», «caballinis» y «mul». — Cast. «bestia» (animal cuadrúpedo de carga, de silla o para otros usos). Ampliamente documentado en los fueros y textos medievales. Del lat. «bestia».
Bibliografía. Menéndez Pidal, Cid; Alvar, FSepúlveda; Tilander, FAragón; Aguado, Glosario JRuiz; Marden, Apolonio; Tesoro lexic., Dic. Corominas, Dic. Aguiló y DCVB v. «bèstia». Gual, Arancel lezdas, v. «bèstia menuda». Fernández Llera, Vocab. FJuzgo, v. «besta». Cejador, Vocab. medieval, v. «bestiar».

Tipo: Animales

La voz ha sido modificada a fecha 2023-06-02.

Referencias documentales de «Bestia»

Fichas de la voz «Bestia», extraídas del archivo del profesor Gual