Blat

Blat , blado, blatz, bladi, blada, bladum, cereales, grano, véase trigo: Género de plantas de la familia de las gramíneas, con espigas terminales compuestas de cuatro o más carreras de granos, de los cuales, triturados, se saca la harina con que se hace el pan. Hay muchas especies, y en ellas innumerables variedades. Blat designa a cualquier grano panificable o cereal. Durante el siglo XIII: Blat aglutinaba la mezcla de un tercio de "frumenti, un tercio de "ordei" y otro de "avena".

-v. COLON, Doble text, 227, v. blat.; PEGOLOTTI, Práctica mercatura, ed. Evans, v. biado.; CIANO, Mercatura datiniana, 115, v. biado.

-1241: Jaime I exime al monasterio de Sant Cugat de pago de "mensuraticum nec usaticum", por todo el territorio real del "blado quod sit semine vel collecta" (HUICI, Col. Dipl. Jaime I, I, doc. 233, 338) Miguel Gual.
-1252: Carta Puebla a los moros de Játiva: "Volumus eciam quod possitis emere triticum, ordeum, pannicium et quodlibet alius genus bladi, sicut christiani vicini Xative" (HUICI, Col. Dipl. Caime I, I, doc. 412, 552) Miguel Gual.
-1254: Jaime I otorga 1000 cuarteras de centeno a las monjas de Vallbona ("mille quarterias ordei, habendas et percipiendas ningulis annis in blado censuali quod nos debemus percipere singulis annis in Villafrancha de Penedes") (HUICI, Col. Dipl. Jaime I, II, doc. 5-7, p. 48) Miguel Gual.
-1254: Jaime I ordena que se cobren en las eras los diezmos de "bladum vel alia genea panis, vel leguminum" y que se cobren diezmos "de omnibus fructibus olivarum, bladi, vindemie, liui, canabi et ortalicie ..." en todo el Reino de Valencia. (HUICI, Col. Dipl., doc. 492,34) Miguel Gual.
-1254: Jaime I autoriza a la iglesia de Mallorca para vender "bladum suum, ordeum vel frumentum ... per omnia regna et dominaciones nostras"; no obstante las disposiciones en contrario (HUICI, Col. Dipl. Jaime I, II, doc. 497, 39) Miguel Gual.
-1257: Jaime I ordena a su portero P. de Ponte que se incaute de todo el trigo que salga de Valencia sin permiso ("omne bladum ... quod ... portetur per mare aut per terram ultra civitatem Valencia et ultra fluvium de Godalaviar, versas partes Cullarie vel Algazire, sine littera vel albarano nostro aut baiuli seu illorum proborum hominum Valencia ,,,", la mitad será para el portero y la otra mitad para el rey. (HUICI, Col. Dipl. Jaime I, II, doc. 666, 137) Miguel Gual.
-1260: Jaime I confirma los privilegios de los pobladores de Almacelles, que tenian que entregar, cada año, "centum kaficia bladi ... scilicet terciam partem frumenti, et terciam partem ordei et terciam partem de avena". (HUICI, Col. Dipl. Jaime I, II, doc. 886, 283) Miguel Gual.
-1261: Extensión de la palabra "bladum": "et quod in dicto alcacer defferatur triticum, ordeum et aliud quodlibet bladum..." (HUICI, Col. Dipl. Jaime I, II, doc. 987, 288) Miguel Gual.
-1276: ""Pere, todavía infant y después rei d'Aragó, comunica al sobracoc de la reina que "té la intenció d'estendre el permis d'extreure blat que havia fet a Felip III, rei de França. per aprovisionar el seu exercit, pero que no ha de difondre la noticia" . (CINGOLANI, Diplomatari Pere el Gran, doc. 22, 138-139) José Miguel Gual.
-1282: "tres sestarios bladi, medium per medium inter ciuatam et ordeum, et unum sestarium segalem et frumentum". (SERRA VILARO, Baronies, I, 56) Miguel Gual.
-1283: "E leva lo balle seu, per mengar, una migera de froment per cascun mes, aytant quant trigen los blatzs a levar ... " (Capbreu de Vall de Ribes, ALART, Docts. Roussillon,, 42) Miguel Gual.
-1304: "Fo adordonat de part del batle, que tot hom dins VIII dies aja afinades les mesures del blat ab lo mig cartó de la cort". (Alart, Docts. Roussillon, 157) Miguel Gual.
-1310-15: Lezda del mercado de Thuir, "Item tot hom estrayn qui aya al dir mercat, per vendre, ordi, forment, o altres blatz, o tot altre legum, o glan, o altre esplet, o sal: pagua e deu pagar per quascuna eymina, una cossa de leuda ...". (ALART, Docts. Roussillon, 221-221) Miguel Gual.
-1308: Interesante para diferencias el "forment" del "blat"; Todo judio de Perpiñán estará ogligado a moler en los molinos del rey, bajo pena de 20 ss, "e perdrá tot lo forment, e'l denunciador aurá la tertsa part del dit forment e de tot altre blat que mola". (ALART, Docts. Roussillon, 183) Miguel Gual.
-1310: Ordenanza de Perpiñán, "Item que'ls mo(li)ners, pus que aurán pres per molre froment, ordi ho altre blat, lo tornen e auen ha tornar molt a la casa d'aquel lo d'aquela de qui será, dins X dies ..." (ALART, Docts. Roussillon, 206) Miguel Gual.
-1325: "Item tota flaquera et tota farinera e tot bescuyter e tota bescuytera e tot hom e tota hembra qui fassa semola, paguen tota vegada per quartera de forment, con la compraran, IIII diners; e si compren ordi ne altre blat" (A.M.B. Antiques Privilegiorum, lib. 1º, f. 27 r) Miguel Gual.
-1374: Un cahiz de blat menut, la meytad paniç e altra meytat daxa, cuesta 110 ss. (DOÑATE, Salarios, 486) Miguel Gual.
-1380: "IIII mudelons de blat tot forment comú". (PUJOL, Inventaris, 471) Miguel Gual.
-1387: "Item mas pague a Blas del Corral, procurador de las duennyas predicaderas, los quales ellas han perpetuales en cada un anno mill solidos iaqueses sobre las rentas del 139-almodi de la blat de Ceragoça-139, segunt paresce por su privilegio. Ayalbara. 140-E fue por la primera tanda-140. CCCos XXXIII solidos IIII dineros. Visa.". (ZADOROZHNA, Libro cuentas merinado de Zaragoza, 476) José Miguel Gual.
-1410: "qui denunciarà e en mans del Lochtinent (del Regne de Mallorques) metrà aquell o aquells qui han mès foch en lo rafal e blats del honrat en Pasqual Cirera, mostessaf l'any present de la ciutat, seran-li donats cent florins per joya, los quals sòn ja posats en la Taula del honrat en Berenguer Martí, un dels dits Jurats, regent la Taula de la Universitat". (PONS, Mostassaf, 293) Alvaro Santamaría
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se pesa “l’ARGENT”: “1tem IIII blats d'argent marcat, tots d'una talla migencera, los quals pesen III marchs, V onzes e III quarts” (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 191) José Miguel Gual.
-1484:Voz Blat: "Blat de lauor, la carga abona 1 sueldo y 8 dineros de lezda estando exento de peaje (art. 53). Castellano "trigo de siembra" o "semilla de trigo". Producto básico del comercio medieval; su abastecimiento a las poblaciones, preocupación esencial de los municipios. De su extensa bibliografía citaré sólo: Alvaro Santamaría, El mercado triguero de Mallorca en la época de F. el Católico (VI Congr.º de Hist." de la C. de Ar.) y Ruggiero Romano, A propós du commerce du blé dans la Méditerranée des XIV et XV siecles (en "Hommage a L. Febvre"). Véanse también: Dic. Balari, Dic. Aguiló y DCVB., voz blat; y voces auena y setgle del presente glosario . ". (GUAL, Arancel de Lezdas, 688) Miguel Gual.

@ Miguel Gual Camarena


De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Blat (XIII, 130; XVI, 152; XVII, 19; XXIV, 171; XXVI, 11; XXVII,14 y 17); blat tibesansi, tibisansi (XXIV, 158 y nota); blat de lauor (XXV, 64); blat del Volo (XXVII, 32); bladi, bladum (III, 41; VI, 57; VII, 60; XI, 69; XII, 89 y 124); ordi ho forment ho altres blatz (XXVII, 16). Véase también forment. — Cast. «trigo» y también «cereal» o «grano». A las clases documenttadas en nuestros aranceles, hay que añadir blat moresch o fontesí, trigo boltiz y candial, blat de parades y de braccagge, trigo morisco y gallego y otros que circulan en nuestro período medieval. No hace falta insistir en la importancia de los cereales panificables en el Medievo, preocupación esencial de los municipios, los problemas de las crisis de producción, las importaciones, acaparamientos, precios, etc., objetivo fundamental de la bibliografía europea en los últimos años. No fue tan deficitaria como se afirma la Corona de Aragón, por lo menos en el siglo XIII, a juzgar por el gran número de permisos de exportación concedidos por Jaime I (pueden seguirse en el Itin. Jaume I de Miret y en el diplomatario de Huici). De origen oscuro; tal vez una forma gálica en * blad.
Citas. Blad de braccagge (1168, publ. Alart, Docts. Roussillon, 29). «E puxen comprar tot blat per a llavor a ops de la llur térra» (carta puebla a los moros del valle de Uxó, 1250, publ. Huici, Col. dipl. Jaime I, I, doc. 383). He aquí un texto con las dos voces «blat» y «forment»: «que aquell qui tendrá lo graner, deya tots temps reebre lo blat...e pesar lo fórment» (Llibre del coc, fol. 53). Un cahiz de «blat menut, la meytat paniç e l’altra meytat daxa», se vende en Villarreal por 110 sueldos (cfr. Doñate, Salarios, 486, cita de 1374-75). Blat moresch o fontesí...; que’l flaquer o flaquera que past pa de blanch o mofflet, no gos metre o mesclar forment appellat fort ab sexa o candeal (ordenanza valenciana del s. xiv, publ. Sevillano, Mustaçaf, 182 y 324). Otro texto que reúne las dos palabras: el municipio de Alcira prohíbe, en 1459, «spigolar e pleguar les spigues dels...blats», pues cogen también «del forment que seguen los seguadors» (Arch. Mun. Alcira. Manual de Consells, vol. 93, fol. 61 v-62).
Bibliografía. Heers, Commerce des basques, 310-312. Milián, Tasas Morella. Santamaría, El mercado triguero. Romano, Commerce du blé dans la Médit. Trasselli, Esportazione di cereali Sicilia. Carande, Relacs. comerciales, 41-42. Cavanilles. Observaciones, I, 203. Lévi-Provençal, Sevilla s. XII, 131-132 y 160. Santa Rosa, Elucidario y Tilander, FNovenera y FAragón, v. «trigo». Gual, Arancel lezdas; Dic. Balari, Dic. Aguiló y Dic. catvalbal.: v. «blat». Pottier, Inventaires, vv. «boltiz» y «candial». Wolff, Les cereales dans le bassin de la Méditerranée.

Tipo: Alimentos

La voz ha sido modificada a fecha 2023-06-07.

Referencias documentales de «Blat»

Fichas de la voz «Blat», extraídas del archivo del profesor Gual