Cabru

Cabru , cabrun, cabrum. Rebaño compuesto de cabras. Castellano cabrío, enmarcado dentro de la denominación medieval como ganado menudo.

-Bibl.: DCVB. v. cabrum., que aporta las referencias documentales: "Tota carga de pells anyines o cabrum, Leuda Puigc. Quer. 1288. Es allà que'l cabrum passeja son caprici, Casaponce Faules 197. També es diu bestiar cabrum, donant al mot cabrum el valor d'un adjectiu: Era allavors que'ls grans remats de bestiar llaner y cabrum exien de les pletes, Girbal Pere Llarch 140.", véase en este enlace; SANTA ROSA, Elucidario, I, 154, v. c. (doc. 1466) que cita como "Toda a pelleteria de cabra ou bode".

-1289: Comanda de Miravet, Montsó y de Cantavella, "cabanya de 1.380 ovins i cabrums, 35 vaques, 29 bous, i mules, cavalls i rossins; (la de Montsó) 1.061 ovins i cabrums i 182 porcs; (la de Cantavella), 400 ovelles, 41 marrans, 211 moltons i 340 cabres, i la d’Horta, 1.060 cabres;". (MIRET, Inventarios, 66-69) Miguel Gual.
-1451: "e tota bèstia asínina qui passarà per lo dit pont e entrarà en Gerona, paguen per cascun jorn malla. Ítem, que tot bestiar menut, ço és, moltons, ovelles e tot cabrum, anyells, porchs, porcells, qui passaran per lo dit pont e entraran en Gerona, paguen per cascun jorn quatre diners per centenar, e axí segons per nombre e porrata.". (JULIOL, Llibre vermell de Girona, 307, doc. 125) José Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Cabrú, bestia de (XVIII, 11); cabrún (XVIII, 23). — Cast. «ganado cabrío». Véase v. «cabrum» en DCVB.

Tipo: Animales

La voz ha sido modificada a fecha 2023-07-05.

Referencias documentales de «Cabru»

Fichas de la voz «Cabru», extraídas del archivo del profesor Gual