Cauall

Cauall, caval, caual, caualls, cauayl, equs, pollinus, v. caballo : Castellano caballo

-1317: "Caval, XX sous". (SOBREQUES, La lleuda, 82) J. F. Cabestany.
-1388: "Lex j. caual ençellat e enfrenat per xx. dobles". (OBRADOR, Inventari Berenguer Vida, 214) Alvaro Santamaría.
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relacionan en la “Cambra qui era en l’0rt”: “Item un cavall de fust per tenir les selles” (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 185) José Miguel Gual.
-1458: "Item, un cavall de ferro de manar ast". (VOLTES, El establecimiento, 54) J. F. Cabestany.
-1484: Voz Cauall: "Cauall, si su precio es de mil sueldos en adelante abona 33 sueldos y 4 dineros de lezda, más 10 sueldos de peaje (art. 67); si es de menos de mil sueldos, 20 y 10 sueldos, respectivamente (art. 68); cauall quí pos per vendre, 10 sueldos de lezda y otros 10 de peaje (art. 74); cavalls qui vendrà en la vila, 1 sueldo de peaje (art. 75); caualls... qui entren en térra de sarrahins per vendre, 1 sueldo de lezda (art. 77); pollí cauallí (art. 235): véase «pollí»; cubertes de cauall, cada una 1 sueldo por «dret de coses vedades» (art. 356). Castellano «caballo», ampliamente documentado en el periodo medieval. Véanse: Alvar, El peaje de Jaca, voz cavallo; Dic. Aguiló y Dic. Balari, voz cavall; Tesoro lexic, y Dic. Corominas, voz caballo; DCVB. voces cavall y coberta. ". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 8-9) Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Cavall (VII, 53; XII, 78 y 126; XIII, 78 y 132; XVII, 3; XXIX, 152); caval, canal (IV, 194; VI, 51; XVIII, 15; XXIV, 39); caualls (XIII, 89); cauayl (XXVII, 4); caballi, caballus (III, 79 y 73; VII, 61; XII, 126); cauallo (XX, 62); caualli (XII, 90); curs de cauals, de cauayls (XVI, 81; XXIV, 132); cauallo de armar (XXII, 1); cauallo de conta (XXIII, 23); bèstia caualina (XI, 52); cauallus, cauall de precio de mil sueldos (VIII, 45; IX, 43; XV, 73; XXV, 152); caual, cauall de precio de 500 sueldos y 50 libras (XIV, 121; XVI, 154);bèstia caualina de L libres auayl (XVI, 155).-—Véanse «cubertes», «equs» y «pollinus». Cast. «caballo», citándose su venta en tierra de sarracenos (III, 79, y XII, 85) y su exportación (XXII, 1; XXIII, 23), datos que hay que completar con García Rámila, Posturas, p. 212; Regné, Chevaux d'Espag. à Narbone; Pensado, Temas de España y otros. Sus citas en nuestra Edad Media son inacabables, circulando caballos de silla, rucios, alazanes, «enfrenados», «alforrats», «sardineros», «tafarrados», etc., y por sus colores: blancos, castaños, morcillos, negros, color ceniza, bayos, plateados, «rúa», «ceruina», «adzenbruno», y otros (véase a este respecto Gasparetti, Tratt. mascalcia, 298-299).
He aquí un resumen de sus precios, teniendo en cuenta que variaban según la edad, raza, color y otras características del ejemplar:
— 40 sueldos por un «kavállo per colore rodano» (899, publ. Serrano, Becerro Cardeña, doc. 102); 30 sueldos por «kavallo per colore morçello» (972, ibíd., doc. 89); 40 y 30 sueldos de plata por sendos caballos de color «rodane» y «morcillo» (ibíd., docts., 146 y 207, de 976 y 981).
— 60 onzas de oro de Valencia por «optimum cavallum» (1084, publ. Udina, Llibre Blanch, doc. 8).
— 100 sueldos de plata por un caballo negro (1037, publ. Serrano, Cartul. Covarrubias, doc. 17).
— 500 sueldos de plata por «kaballo per colore roseo» (1052, publ. Serrano, Becerro Cardeña, doc. 330).
— 200 morabitinos alfonsinos de oro (1225, cfr.ª Miret, Itin. Jaume I, 56).
— 50 y 200 maravedíes (1246, publ. Serrano, Canciller Fd.º III, ps. 39 y 40).
— 150 y 200 maravedíes el mejor cauallo (1252, publ. García Rámila, Posturas, 211, y A. Ballesteros, Cortes 1252, 130).
— 900 sueldos jaqueses (1259. ACA. Reg. 10, fol. 106 v.).
— 700 sueldos (1260. ACA. Reg. 10, fol. 125).
— 500, 1000, 1100, 1500 y 2000 sueldos (1262, 1265, 1277, 1285 y 1265. ACA. Reg. 12, fol. 56 v.; Reg. 17, fol. 35 v.; Reg. 39, fol. 191 v.; Reg. 71, fol. 172 v.; y Reg. 17, fol 36).
— 300 y 3500 sueldos barceloneses, 1000 y 1238 sueldos jaqueses (1302 y 1303, publ. González Hurtebise, Libros tesorería, 31, 169, 258 y 353).
— 2000, 3000 y 5000 maravedíes en Castilla (1339, cfr.4 Carlé, Mercaderes Castª, 318).
— el conde Tomás, de Egipto, declara que lleva 5 «cauallyos, valientes cada uno vint florines a susso» (1435, publ. Navarro, Docts. Alto Arag., doc. 139).
Bibliografía. Marqués de la Torrecilla, Bfía. hípica. Sanchs, Libro de los caballos. Todde, Esport. cavalli Sardegna. Bertoni, Nomi colorí cavallo. Menéndez Pidal, Cid; Tilander, FAragón; Alvar, Peaje faca; Marden, Apolonio: v. «cavallo». Gual, Arancel lezdas, Dic. Balari, Dic. Aguiló y DCVB, v. «cavall». Huerta, Vocab. JManuel; Tesoro lexic., Dic. Corominas y Asso: v. «caballo». Gloss. Cataloniae, v. «aroendo». Martínez Ferrando, Jaime II, doc, doc. 37. Arc. Hita, edic. Cejador, verso 620. Doñate, Salarios, 459. Evans, v. «cuoia di cavallo». Renouard, Export. de chevaux.

Tipo: Animales

La voz ha sido modificada a fecha 2023-08-12.