Cebes

Cebes, sebes, çebes, cepe, cepis, sebas, ceba, çeba, cepolas, ceboylla, v. cebollas: Cast. cebolla, catalán ceba, el DCVB refiere las variedades dolça, borda, bavosa, mallorquina, forastera, valenciana, trompades, porro, vianya, salvada y servar.

.Bibl.: Véase más abajo GUAL, Vocabulario Comercio Medieval, v. cebes.; FARAUDO, Vocabulari, v. ceba, véase %E7eba&Id=3392138&search=ceba&optCriteria=1&optSearchType=2&ActualPage=2" target="_blank" > en este enlace

-1075: "exceptus pallea et ligna e cauls e porres e cebes e fruita.". (MIRET, El més Antig text, 12) Miguel Gual.
-1182: "Et in festiuitate Sancte Marie de Augusto, VI kafices tritici & in festiuitate Sancti Michaelis, V metros de musto & X forcas de cepis & IIII forcas de allijs". (RUBIO, Documentos del Pilar, 352, doc. 182) Miguel Gual.
-1242: "et calonie dentur secundum legem ipsorum et non donent de aliqua ortalicia, videlicet, de cepis, cucurbitis, nec de aliis fructibus terre, nisi de suprascriptis" (HUICI, Col. Dipl., doc. 241, p. 352) Miguel Gual.
-1243: Lezda de Tamarit, "Pro oleo, melle. picibus. sale, fruyta seca, fusta, lino, canabo, cepis, alliis, guauadallis, parapsidibus : detur quadragesimum.". (GUAL, Vocabulario, 67) Miguel Gual.
-1250: Lezda de Perpiñán, "Item de qualibet saumata de cepis, forc, et in nundinis duos furcos." ... "Item de qualibet saumata de cepis, duos forcx , unum paruum et alium magnum. Item de qualibet muliere honerata de cepis, unum forc.". (GUAL, Vocabulario, 83, 86) Miguel Gual.
-1252: "Ne ayls ne sebes (sic) no donen res". (CAPMANY, Memorias, nº 21) Miguel Gual.
-1267: "quod de cepis, porris, caulibus et quibuslibet aliis erbis sive ortaliza, detis lezdam nobis, sicut Gerunde datur et non aliter". (Carta puebla de Villareal de Figueras, HUICI, Col. dipl. Jaime I, II, doc. 931, 313), (COBOS ed., Privilegis Figueres, 21) José Miguel Gual.
-1268: "De caulibus, spinargiis, porris, alleis, cepis, albargeniis, cavallonibus, pastanagiis, naponibus et omnibus aliis ortaliciis detur decima scilicet decima pars,". (COLON, Doble text, 257) José Miguel Gual.
-1283: Capbreu Vall de Ribas, "e una cestella de cols e altra de sebes" ... "e cols e cebes per caslania, si ni a" ... "Los mases amdós de Rial fan emframdós (ambos) un fet de pala an G. de Ribes, e cascú una ola de cols e una ola de sebes, si la an" ... "... e una cestela de cols e altra de sebes". (ALART, Docts. Roussillon, 39, 42) Miguel Gual.
-1284: "E·l hoste deu donar al mercader de qui aurà reva dreta, lit et foch, e lum e salsa a I menjar pebre, gingibra, saffrà, ails, e cebes e vinagre, et deu-li ajudar a vendre e a comprar ses mercaderies..". (GARCIA EDO, Llibre verd de Perpinya, 359, doc. 84) José Miguel Gual.
-S. XIII-XIV?: "Item, non est consuetum dari decimam nec primiciam de aliquo expleto quod fit in malleolis per regas inter dictos malleolos, sicut sunt fabbe, mil, grua, ceyros, ordi, ni forment, cebes, scalunyes, batibechs, vel similia.". (GARCIA EDO, Llibre verd de Perpinya, 168) José Miguel Gual.
-1304: "Item es acostumat que tot hom de la vila de Toyre e tota altra estranya persona qui vuyla vendre fruyta, o pex, o porres, o cauls, o ayls, o cebes o tota autra ortalissa ... que ho pot fer cridar a .j. emfant ... e dona-li so que's vol, e no n'es de rentengut de donar a la crida ni as altre hom". (Ordenanza de Thuir. ALART, Docts. Roussillon, 159-160) Miguel Gual.
-1311: En las Ordenanzas de Perpiñán aparece "que no ni aya negún ... qui gaus comprar ... cebes de servar, per revendre ... sino dins la vila de Perpenyá e'n los autres lochs de la terra de Rosselon hon se fa mercat ... e que negún ... de Perpenyá no gaus comprar cebes sevadores..." ... "Exceptât que cascu puga culir e vendre en los dits dimenges e en les altres festes sobre dites, pus aure sic) nona sia sonada, so es assaber, pastanag(u)es, e raves, [cebes tenres, ajls tenres, laytug(u)es, espinarchs, e porrat.". (ALART, Docts. Rousillon, p. 228, 229) Miguel Gual.
-1317: "Saumada de cebes, I, forch ...". (SOBREQUES, La lleuda, 78) J. F. Cabestany.
-1331: "E si festa doble ve en disapte, dona hom lo formatge desus dit, e donals hom XV ous a tots comunament ... si es en temps que donen flahons no han sino X ous, que'ls V ous van ab los flahons; o si no, donals hom los dits V ous ab sopes e ab sebes. E si es festa mige, han XIII ous e donals hom V ous per flaho ab les dites sopes e cebes; e si hi ve festa de IX lisons, hanna X ous e donals hom los V ous per flahó e ab sopes e ab cebes, axi com damunt es dit" (SERRA VILARO, Llibre del coc, f. V v.) (El día de San Pedro tiene un texto similar) Miguel Gual.
-1350: "“als altres dejunis e a divendres de tot l’any se deuen donar... cebes ab oli” (fol. 8 v.). “Deu donar lo Prior del dia de Senta Creu de setembre tro en la vigília d’Omnia Senctorum inclusive tots dimecres e divendres e dissapte e dits dejunis cebes a convent y deu ne haver cada canonge vuyt cebes... los capellans de Sent Pere e de St. Steve cascú sinch cebes... tots los altres preveres, diaques y dormitorer a cascú tres sebes” i a la resta dels racioners a cadascú dues cebes (fol. 10 v.).". (ALANYA, Carta cibariorum, 448) José Miguel Gual.
-1383: "Abunda (en el Rº de Valencia) en molta bella e bona hortalissa, aixi com en tot llonatge de cols, carabasses, llectuges, alberginies, melons, albudeques, cogombros, naps, xerevies, pastanagues, alls, cebes, escalunyes, porros, ràvens; e es gran maravella que a Nadal produeix, e per tot làny, pesols tendres" (EIXIMENIS, Regiment, ed. N. Class., 26) Miguel Gual.
-1350: En el libre de les viandes de la canonica de Tortosa figura: “Item en la festa de Sta. Creu, si ve en dimecres o en divendres o en dissapte, donen cebes”. (ALANYA, Carta Cibariorum, 468) José Miguel Gual.
-1368: Carta puebla de Rafelcofer, Potries y Fuente Encarroz, "puigats encara ... fer plantar e sembrar alls e cebes e tota altra qualsevol ortaliza". (GUAL, Arancel de lezdas, 679, v. als.) Miguel Gual.
-S. XIV: "Sosentgua a conills, ho a lebres... e a moltó, ho ha vedell, ho ha cabrit, ho ha perdius... e sien sosenguades en grex de carn salada, ho de oli, ho de satje; e puys pren ceba gros tallada, e sosenguada ab juyvert...e vinagre, e pa torrat... en greix de porch mesclat ab oli fresch...e aço sosenguat ages ceba redoma gros... e mit ho en la olla o en una casola..." ... para hacer "salsa a tota carn"..." pren cebes e juyvert tallat, e quant les cebes aurán una peça cuyt, mit hi salsa, e bulla un poch, e lévalo del foch, mit hi ous debetutç los vermells... e pots hi metra pa torrat mullat en vinagre". (OSSET, Libro cocina, 166,167,168) José Miguel Gual.
-S. XV: "De cols spinachs de porros de alls de cebes de albarginies de cauallons de pastanagues de naps e de totes altres ortaliçes". (COLON, Doble text, 257) José Miguel Gual.
-1417: "Ítem, II cames de cebes.". (CRAVIOTTO, La menestralía, 264) José Miguel Gual.
-1445: En la Taula de Fraga se documenta la entrada de mercacías de: "«per unes poches de cebes que vene, 5v,". (FRAGO, Sobre el léxico aragonés, 629). José Miguel Gual.
-1542: Carta puebla de Figueras, "Item, quod de cepis, porris, caulibus et quibuslibet aliis erbis sive ortaliza detis lezdam nobis sicut Gerunde datur, et non aliter.". (COBOS, Privilegis Figueres, 184) José Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Cebes (V, 81, nota; XII, 101; XIII, 109; XVI, 164; XXVI, 7); sebes, çebes (XVII, 16; IX, 138); cepe, cepis (I, 85; II, 2; V, 81 y 131;VIII, 137); cebollino (XIX, 75 y 165; XX, 9); ceba engrunada (XXVII, 30); si és ceba enforcada, pach de cebes cominals I forch (XXVII, 30). — Cast. «cebolla», muy abundantes. Abú Zakariyya, agricultor sevillano de fines del siglo XII (apud. Sánchez-Albornoz, Espaª. musul., II, 272) trata de la conservación de las cebollas; se arrancan en agosto, se meten en agua templada y tras secarlas al sol, se extienden sobre paja de cebada. Del lat. «cépa».
Citas. El carro de cepolas abona 20 dineros (FVillavicencio, s. xi, publ. Muñoz Romero, Colec. fueros, 173). Los religiosos en los días de ayuno deben cenar «en cada escudieylla una cabesca de ceboylla et olio» (FNavarra, edic. Ilarregi, 51). «Pren ceba gros tallada...; ceba redona gros» (Osset, Libro cocina s. xiv, 166 y 167). Cebes tenres...; cebes de servar...cebes servadores (1311, publ. Alart, Docts. Roussillon, 228-229). Sebes enforcades (1313?, publ. Vidal, Docts. Roussillon, doc. 16). «Lo primer dia de setembre...comensa hom a dar cebes, e donan hom per tot lo dit mes» (Llibre del coc, fol. 14). Cebes blanques...ceba merina (en Receptari, edic. Moliné, 336 y 407).
Bibliografía. Asín, Glosario, núms. 199 y 202. Dic. Balari, Dic. Aguiló y Dic. Catvalbal, v. «ceba».

Tipo: Alimentos

La voz ha sido modificada a fecha 2023-08-13.