Ciuada

Ciuada, v. cebada: Cast. "ordio" o "cebada". La cebada con el trigo, era el cereal básico en la Edad Media. La alimentación estaba sustentada en estos productos; su importancia se ve reflejada igualmente en que constituía uno de los elementos principales de la tributación.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Ciuada (IV, 149 y 167). — Véase «auenes». El cat. arcaico «civada» tenía sentido de pienso para el ganado, pasando con el tiempo a significar «avena» (lo mismo que el cast. «cebada» adquirió el significado del cat. «ordi»). Cast. «avena» (en el sentido de pienso, sin excluir por completo «cebada»). Del lat. «cibata».
Citas. Garbes de ciuada (1168, publ. Alart, Docts RoussiUon, 29). Cebada verde y en hierba (FTeruel, edic Gorosch, 613). «Diemos a la noche çevada, cada dos çelemines et medio a cada bestia, que valie el celemin a 9 dineros» (Cuentas viaje 1352, edic. Sánchez Villar, 14; en p. 21, a 3 maravedís el celemín). «Del cauall que menja massa ciuada e's costriba e’s infla...; e don’li la ciuada, e sia tot hora mitadenqua, mig hordi e mig auena, car l’ordi de Regne de Valench és molt fort...car l’ordi de Cicília e de moltes altres parts és pus moll e de millor digestió para dar a soles, que no lo d’ací de Regne de Valench» (Gasparetti, Tratt. mascalcia, 304 y 317). El día de Ramos se da a los canónigos nceblada ab oli» (Llibre del coc, fol. 27 v.).
Bibliografia. Menéndez Pidal, Cid, v. «çeuada». Keller, Vocab. Alixandre, x. «çiuada». Asso, v. «cebada». Dic. Balari, Dic. Aguiló y Dic. catvalbal: v. «civada». Asín, Glosario, núm. 592. Soldevila, Pere infant precios. Forestié, Bonis, v. «sivada».

Tipo: Alimentos

La voz ha sido modificada a fecha 2023-08-31.