Corda

Corda, cordes, cordam, cordell, v. cordellate, cordel : Cast. cuerdas. Del lat. chorda.. muy citadas en la documentación medieval en sus diversas variedades redondas, medianas, gruesas, de esparto, etc., utilizadas principalmente para atar o coser. Véase R. Córdoba en su artículo sobre la industria medieval, la amplia documentación del oficio de albardería de los aparejos de las caballerías., los cordoneros con las cinchas, hilos y cuerdas elaboradas con cáñamo o esparto, para terminar con la elaboración de alpargatas. Covarrubias : ·del cáñamo se haze el cordel y las obras que confían dél, como cinchas, xáquimas, alpargates, cordones de frayles, guindaletas, maromas y telas de ljenço basto; de donde se hizieron las primeras camisas o caña mizas·. Del la t. vulgar ccannábum:..(Cfr. GUAL, Vocabulario, v. cànem.)

-Bibl.: SESMA-LIBANO, Léxico, v. corda, que cita de Alemania, esparto y seda. y cordel (Ale., Aín., Bar., Cal., Dar., Fra., Z.) y doc. cordel de albardas y cabecadas de cordel. ; LIBANO, Génesis y difusión, 45, v. corda.; DCECH, v. cuerda.; VENY, Paralelismos, 128, v. cordell; HINOJOSA, Dicc. Hª. medieval del R. de Valencia, v. cordelería, industria, cita los artículos hechos en Lliria en 1311.; CORDOBA, La industria medieval, 90-93: POTTIER, Lexique, v. cuerda, cordel. (1ª doc. 1362).; POTTIER, Inventaires, v. c. (1ª doc. 1362)

-1180: "et si est venditus per peças, de peça unum denarium, et corda et sarpillera". (LACARRA, Fueros derivados de Jaca, 4) Miguel Gual.
-1242-1275: "Tod omme que leuare tienda redonda en almofalla (expedición guerrera) de XX cordas o den a arriba ... et qui leuare loriga con almofar, o lorigon con capiello ... et brotoneras...". (UREÑA, ed. Fuero de Usagre, & 177, 65) Miguel Gual.
-1258: Voz Cordes de spart, de palmes : "Et de carga de cordes de spart et de palmes, 1 denarium.". (GUAL, Lezda de Cambrils, 121, 124) Miguel Gual.
-1284: Tarifa del derecho de "reua" de Perpiñán. "Item teles de Garp, e vintenes, e canabas, è totes autres teles, tro a XIIII sol. la corda, pagen la reua dreta, la corda ... I dr. " ... "E ha la corda VI canes de Monpestler". (ALART, Docts. Roussillon, 79-80) M. D. Mateu.
-1307: Inventario de un comerciante de Perpiñán, "Item XXVIIII restes sive cordes canabi". (ALART, Docs. Roussillon, 88) Miguel Gual.
-1309: "per dues cordes de canem que compram a obs de les esqueles, que pesaren 29 lls., a 6 diners per liura, 14 sous 6 diners". (AGUILO, Notes d'un llibre del castell de l'Almudayna", 269) Alvaro Santamaría
-1311: Ordenanzas de los corders de Valencia, "que tota corda redona haia de larch XIII alnes et miga". (SEVILLANO, Mustaçaf, 231-233) Miguel Gual.
-1362: "I. Un almadrach con listas cardenas e blancas, ligado con cordel a manera de crosell, en el qual havia una cortapeu cardena de mescla con penya de corderos, blanca.". (SERRANO SANZ, Inventarios, III, 224, doc. XIV) Miguel Gual.
-1381: Inventario de la farmacia de Pere Vilagut, "Item I balances grans, ab cordes de cánem". (VILASECA, Metges, 102) Miguel Gual.
-S. XV: "Cordeles de quatro filos", la braza 4 cornados" ... "cordeles de dos filos", la braza 1 blanca. (o, 5 mrv.) (en el oficio de cabestreros). (PAZ, Tasas S. XV, 364) Miguel Gual.
-1445: Libro de cuentas de concejo de Alquézar, "Item costón las bagueras de cordel de engarcelar los sacons de los dineros IIII dineros". (NAVARRO, Doc. lingüisticos alto aragón, 211, doc. 144) Miguel Gual.
-1445-46: En la relación de mercaderías que entran por la Taula de Fraga figura, "unes II lb. cordell". (FRAGO, Sobre el léxico aragonés, 430) Miguel Gual.
-1448: "alguna persona no gos portar teles de Burgunya ne de Campanya a Mallorques sinó cordades, e en cascuna bala scrit quantes cordes e quantes pesses haia". (PONS, Mostassaf, 59) Alvaro Santamaría
-1463: "26. V: libras de cordel de enboquar." ... "27. VI açotes de cordel.". (SERRANO SANZ, Inventarios, VI, 741) Miguel Gual.
-1484: Voz Corda, cordes: "Corda redona, la carga o el centenar abonan 1 sueldo y 2 dineros de lezda, más 4 dineros de peaje (art. 102); cardes, el par 1 dinero por «dret de coses vedades» (art. 342). Castellano «cuerda» y «cordón»; existió, además, un género de telas, como las valancinas de cuerda. No especifica nuestro arancel si eran cuerdas de cáñamo, esparto, etc. y el fin a que se destinaban. Véanse: Castro, Aranceles, voz cuerdas; Tilander, Fueros arags. 1348; Tesoro lexic, y Dic. Corominas, voz cuerda; Alvar, Vocab. F. Sepúlveda, voces corda y cuerda; Dic. Balari, Dic. Aguiló y DCVB., voz corda". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 12) Miguel Gual.
-1494: 8 madejas de cordeles gruesos e delgados, que pesaron 18 libras cada madeja, a 18 mrs. cada libra. (TORRE ed., Cuentas Gonzalo Baeza, II, 162) Miguel Gual.
-1498: 1 madeja de cordel, por 1 sueldo. (TORRE ed., Cuentas Gonzalo Baeza, II, 402) Miguel Gual.
-1504: 100 libras de cordel por 1.100 mrs. (TORRE ed., Cuentas Gonzalo Baeza, II, 620) Miguel Gual.

@ José Miguel Gual López

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Corda (XVI, 53 y 54); cordam (XVIII, 29); cordes (VIII, 137; IX, 137); corde redone, rotunde (VII, 62; XII, 91); cordes redones (XV, 54); corda redona (XIII, 90); cordarum rotundarum (III, 42); cordes de spart et de palmes (XI, 65); cordes de spart (XVI, 164); cordes de palma (XVI, 164); cordes de spart, obrades o per obrar (XV, 54); cordes grosses (XVI, 164); cordes grosses de spart (XXIV, 139); cordes miyanes de spart (XXIV, 139); bala de teles de LXX cordes (XXIV, 33). — Cast. «cuerdas» y «cordelería o cordaje» (conjunto de cuerdas), elaboradas de esparto y palma, citándose las redondas, medianas y gruesas; también se alude a las cuerdas con que iban envueltas las piezas de tela (ver v. «draps cordats»); pero no se citan unos tejidos denominados cuerdas (ej. «valancina de cuerda»). A la exportación de «obres de cordes de camge e d'esparto* se refiere un doc. cat. de 1306 (publ. Fincke, Acta Aragonensia, III, pág. 157). Prescindimos de los muchos testimonios que tenemos recogidos. Del lat. «chorda».
Bibliografía. Paredes, Gremio sogueros. Alvar, FSepúlveda; Gual, Arancel lezdas; Dic. Balari y Dic. Aguiló: v. «corda». DCVB., vv. «corda, cordam» y «cordat». Keller, Vocab. Alixandre, v. «cordal». Jal, Glossaire, v. «corde 1». Huerta, Vocab. JManuel; Tesoro lexic. y Dic. Corominas: v. «cuerda».

Tipo: Productos comerciales

La voz ha sido modificada a fecha 2023-09-17.

Referencias documentales de «Corda»

Fichas de la voz «Corda», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Corda», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"