Estores

Estores, stores, estora, v. esteras

-Bibl.: DCVB, v. estora, véase en este enlace

-1239: "Quinto kalendas januarii anno domini MMCCXXXIX. Hec est memoria que fit de rebus domini episcopi que erant in Valencia. Primerament XI botes et una vinagrera, III canades (ed. cavades); una ola de coure et una caulera et II ferres et III loces et una arpa et uns camascles, II cetres et I basi et II tendes plegades, III tovales et uns tovalons; una lanterna de vidre et una plegadissa; II capels de ferre et una balesta et I arc de balesta; I cuyeser pintat; una caxa de quarels; XX et I sacs de canebas; XV cerons; Item cenayes; item unes trepes de bisbe; I morter de coure, XIIII cuyeres d'argent, et II escudeles d'argent, II codofles de vidre de Suria et I calasto et I alamunt; II destrals et una exa et altre exada nova e.l leyn de David, et axi son dues exades noves; II pasteres et una tinta et una quartera et miga pulnyera et I cedaz et II tapits vels et I almatrac et II estores veles; I escut del bisbe; III taules de mengar; I coutel de tayarn carn; ... I morter de pedra; I parel de bous ab tot lur aparel". (a. 1239 Arch. Cap. Barcelona. Extra Inventarios Edit. MIRET, doc XVV( (Cfr. RUSSELL-GEBBETT, Mediaeval catalan , 96) M. D. Mateu.
-1331: 30 "estores d'Alacant", figuran en el inventario de una nave. (CAPMANY, Memorias, II, 194, doc. 128) Miguel Gual.
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relacionan en una “Cambra hon tenia le studi”: “Item dues stores grans”. (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 184) José Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Estores (IX, 137; XIV, 116; XV, 54); stores (VIII, 137); astores, estores de'spart (XII, 101; XIII, 109); astores blanches primes de Valéncia e de Múrcia (XVI, 72). — Cast. «esteras», de esparto y blancas, delgadas de Valencia y Murcia, cita esta última que sólo se encuentra documentada en las ordenanzas de corredores de Perpiñán de 1295 (publ. Alart, Docts. Roussillon, 111). La confección de esteras en Valencia, está documentada, además, por Eiximenis (.Regiment, 33). Hubo esteras de juncos, de «peus», de «paret», de Alicante, etc. El municipio valenciano prohíbe por las noches colocar estora a menos de 20 palmos de altura, por el peligro de incendio (1342, publ. Sevillano, Mustaçaf, 299). A veces se empleaban como cortinas o tapices y para dormir la gente miserable (véase a este respecto Sanchis Sivera, Vida íntima, ps. 27 y 56). Del lat. «storea».
Bibliografía. Lévi-Provençal, Sevilla s. XII, 37-38. Alvar, FSepúlveda, v. «esteras». García de Diego, Dic. etim., 6349. Dic. Balari, Dic. Aguiló y DCVB..: v. «estora». Tesoro lexic. y Dic. Corominas: v. «estera». REW, 8279.

Tipo: Ajuar domestico

La voz ha sido modificada a fecha 2023-12-27.

Fichas de la voz «Estores», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"