Falcon

Falcon, v. amplia glosa en voz halcon

-Bibl. CASTRO, Aranceles, v. falcon, 354-355.

-S. XIII: "quien açor, o gauilan, o falcón ayeno matar o lisiar o penas delle messar, peche a su dueno qual lo fizier ...". (CASTRO-ONIS ed., Fuero de Ledesma, 255, & 219) Miguel Gual.
-S. XIII: "que calonia ha qui junta aztor", para 100 ss., "Et por el falcon, L sueldos". (ILARREGUI ed., Fuero Gen. Navarra, lib V, p. 114, tit VII, cap. XXI) Miguel Gual.
-1253: Ley de tasa portuaria. "Et mando firmiter et defendo quod nullus sit ausus filiare (sic) oua de azores, nec de gauilanis, neque de falconibus", por cada huevo pagará el contraventor 10 libras. "Et nullus sit ausus filiare azorem, nisi quindecim diebus ante festum Sancti Johanis Baptiste ... Et nollus sir ausus filiare gauianum nec falconem sisi de tribus unum". (PORTGALIAE Mnum. Hist., I, 194) Miguel Gual.
-1258: "que ninguno non sea osado en este anno...de sacar nin de tomar açores nin falcones" (Cortes León-Castª., I, Cortes Valladolid 1258, 62). Miguel Gual.
-1268: "Nin saquen açores nin falcones nin otras aves ningunas de caça" ... "Non tomen huevos de açores nin de gavilanes nin de falcones" ... "El mejor falcon borni, ante que caçe, tres mrs.; e después que caçare, dies mrs." ... "falcon sacre dies mrs." ... "Falcon nebli seis mrs. ... e después que fuere mudado quinse mrs. " ... "Falcon borni araniego, ante que caçe, çinco mrs." ... "Non tomen huevos de açores nin de gavilanes nin de falcones, nin saquen del nido açores, nin gavilan, fasta que sea de dos negras". (Cortes León-Castª., I, Cortes de Jerez 1268, 71, 72) M. C. Melendreras.
-S. XIV: En Navarra. "De aztor o de falcon, XII d." (AGN, Arancel de Los Arcos) A. Martín Duque.
-1304: Jaime II regaló al rey de Portugal don Dionis, en las vistas de Tarazona: 2 docenas "de gitz, austorum et falconum". (MARTINEZ FERRANDO, Jaime II de Aragón, doc. 21) Miguel Gual.
-1337: Documentado en el “Libro de la caza” de don Juan Manuel ed. Baist. (“cómo afeytar los falcones que quieren facer albaneros…;
“affeytar el falcón neblí para facerlo abanero”. Miguel Gual.
-1396: "Null hom ne neguna persona...no gos tracire ne fer traure de la illa de Mallorques, astors, esperves, falcons ne altres ouçels de caza, sens alberá o licéncia del dit honorable lochtinent" (PASCUAL, Halcones de Mallorca, p. 217). Alvaro Santamaría
-1452: Se ordena comprar en Flandes: 240 cascavells grossos, per a falcó peregrí; 240 cascavells menos per a falco peregrí; 240 cascavells pus petits, pero falcó gentil e monteri"; 200 cascavells mijancers, pera falcó gentil e monteri;120 cascavells per a aztors; 200 cascavells menos dels prop dits per a falcó monteri; 500 cascavells per a falcons grifants; 500 cascavells per a falcó sacre; 500 cascavells per a sparves". En total 2.740 cascabeles. (MARINESCO, Les affaires d'alph. V, 47-48) Miguel Gual.

@ Miguel Gual Camarena

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Falcón (XX, 72). — Cast. «falcón o halcón», ave rapaz muy empleada en el Medioevo para la caza. Los criaderos más importantes fueron Malta, Noruega, Alemania, Saboya, Pisa, Cerdeña, Mallorca y el Sudeste hispano. Fueron muy numerosas sus clases y variedades: neblí (llamado peregrí y monteri en la Corona de Aragón), borní, baharí, sacre, alfaneque o lanero, gerifalte, oriol, «timicench» o «tunicenq», «poll», «gruer», etc., a más de los especializados en cazar liebres, garzas, ánades o perdices (anaderos, lebreros, garceros, etc.). Renunciamos a resumir sus precios, que para las cortes de 1252 pueden verse en García Rámila, Posturas, 214-215, arts. 24 a 27. Del lat. tardío «falco, falconis».
Citas. Se compra una docena de «cascavels...a obs dels falcons del senyor rey», por 2 sueldos barceloneses (15 septiembre 1302, publ. González Hurtebise, Libros tesorería, 77). El halconero real va a Murcia «per aportar falcons polls» (6 abril 1303, ibid., 226). Se gratifica a uno que había buscado un flaco del rey, que había huido (25 agosto 1303, ibid., 279). Un doc. de 11 diciembre 1303 nos informa que un falcó gastaba 6 dineros diarios (ibid., 348). Jaime II envía un mercader a las partes de Francia, Inglaterra y Provenza «pro emendis falconibus griffalts» (22 mayo 1313, publ. Martínez Ferrando, Jaime II, doc. 134). Don Juan Manuel regaló a Pedro IV un falcón grifalt torçuelo blanco (1337, publ. Giménez Soler. JManuel, doc. 554). Juan II de Castilla se interesa por el envío de «los falcones baharis que crian en las yslas de los mares de Cartagena, e del Maçarrón, e de las Aguilas, e en las otras mares del dicho obispado» (1428, publ. Torres Fontes, Halcones Juan II, 14). Un falquó timicench valorado en 300 florines o 15.300 maravedís, se pierde cazando en Orihuela (1446, ibid., 13-14). Se traen 20 falcons maltesos de Sicilia para el Príncipe de Viana (1460, publ. Gual, Docts. PViana, doc. 29).
Bibliografía. Manuel de Bofarull en la revista «La Ilustración Venatoria» (Madrid), IV, 1881, en varios artículos, publicó más de 300 disposiciones de Juan I de Aragón sobre halcones y otras aves de caza. Balari, Orígenes, 697-698. Castro, Aranceles; Alvar, FSepúlveda; Tilander, FNovenera; y Huerta, Vocab. JManuel: v. «falcón». Menéndez Pidal, Cid, v. «falcones». Dic. Balari, Dic. Aguiló y DCVB.: v. «falcó». García Rámila, Posturas, nota 48-52.

Tipo: Aves

La voz ha sido modificada a fecha 2024-02-22.

Referencias documentales de «Falcon»

Fichas de la voz «Falcon», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Falcon», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"