Girofle

Girofle , gilofre, giroffle, girofla, girofila, gerofle, clauells, clavero, caryophyllum, claus, girofe, girofre, gariofile, girofflat, girofrinas, gillofre, véase amplia glosa en voz clavos Cast. «clavo», flor del «giroflé» o «clavero», arbusto tropical, una de las especias más abundantes del Medioevo, que aparece también bajo la forma clavos de giroflé.

-Bibl.: CASTRO, Aranceles, 270, v. firofle, girofre, con amplia ref. ; DAY, Douanes Gênes, c. fusti ganoffanorum, ganoffani, pelles ganoffanorum; DCVB, v. girofle.; FORESTIE, Bonis, v. girofle, 29 ref., se utiliza como medicamento.; PEGOLOTTI, Práctica mercatura, ed. Evans, 373-374, v. gherofani; KELLER, Contr. P. Alixandre, v. girofe.; SESMA-LIBANO, Léxico, v. girofle (Dar., Mon., Z.): girofre (Ale., Fra.): gillofre (Hu., Ja., Tor.,Z.) y v. clavos.

GIROFLE
-1251: "carga de citoal donet II solidos ... carga de girofle donet II solidos". (HUICI. Col. dipl. Jaime I, 522-527) José Miguel Gual.
-1271: Ordenanzas de Barcelona. "Nous noscades, girofle, espich, o cardemoni, galengar ..., la liura , Iª meaylla de corredures". (Cfr. CASTRO, Aranceles, 332, v. cardemoni). Miguel Gual.
-c1295: Aranceles de aduanas de Cantabria; "Regaliz nin çumac nin flor de cardon nin gengibre nin girofle nin canela". (Cfr. ENACHESCU, Pérdida y sustitución, 213) José Miguel Gual.
-s. XIV:”... e bulla tot molt tro que la canyela haia perdut la sabor ...; e si hom no hauia de grosa canyela, haian de menuda, escaldada en un mostrer ab claues de girofle, e ligada ab un drap blanch, e cogna ab la salsa” (s. XIV. Osset. Libro cocina, p. 164) Miguel Gual.
-1317: "Cargua de girofle, II sous". (SOBREQUES, La lleuda, 81) J. F. Cabestany.
-1385-86: "Espica nardo: "Toma el espic et los clavos de girofle et la canela et flor de canela ... et ponlo en una jarrilla pequeña, et finchela de agua, et fazla servir fasta que tome el sabor de las especias". (LOPEZ DE AYALA, Libro de las Aves de caça, 64 y 167) Miguel Gual.
-1394: "Çitoal, canela, clavos de girofle, se deven assi como el pebre". (Navarra. AGN, Arancel de San Juan) A. Martín Duque.
-1407: En Navarra. Girofle a 40 sueldos la libra. (CASTRO, Catálogo, t. 27, nº 148) J. Carrasco.

GILOFRE
-1292: "Claus de gilofre 12 d./arroba (NAVARRO, Aranceles peaje de Zaragoza, p. 417) José Miguel Gual.
-1466: Entra en una receta para curar los ojos. "tres clauels de girofre". (MOLINE, Receptari, 409) Miguel Gual.

GILOFLE
-S. XIV: En Navarra. "Gilofle ... (ha) peage de merceria". (AGN, Arancel de Pamplona). A. Martín Duque.

GIROFFLE/GIROFLE
-1348: En un inventario de Guillem Ros, apotecario mallorquín, aparece "Item, unam unciam et tres quartos uncie camarum de giroffles ad unum solidum novem denarios.". (ALOMAR, Dos inventaris, p. 90) José Miguel Gual.
-1483: Entre las mercancías consideradas al por mayor por el Consell de Valencia y autorizada así su venta por los extranjeros, figura, “Girofre a carratell o costal” . (GARCIA MARSILLA, De la plaza a la tienda, 83) José M. Gual
-1484: Voz Giroffle : "Giroffle, la carga abona 3 sueldos y 4 dineros de lezda y la libra 6 dineros de peaje (art. 152). Castellano «clavo» (especie aromática, producida por un árbol llamado «clavero»), Aparece, a veces, con el nombre de clavos de giroflé. Véanse: Dic. Balari, Dic. Aguilo y DCVB., voz giroflé; Capmany, Memorias históricas, III, 170; Heyd, Storia del commercio, 1162-1164; Alvar, El peaje de Jaca> voz claus; Dic. Corominas, voz clavo; Castro, Aranceles, voz giroflé.". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 28) Miguel Gual.
-1501: Concesión Para los propios de Málaga o de los derechos de las mercancías que allí fluyan y se vendan, al modo que se hace en Sevilla. "... por el arrova de los clavos de girofle, quinse mrs.". (GARCIA-GOYENA, Docts. Hist. Málaga, II, 137) López de Coca.
-1520: "Cames de girofle han tal coneixença que sien ben larges e primes e guarda que no sien blanques" ... "Girofle a tal coneixença que sien belles peces e ben captudes e que sie ben sech". (AHM, Cod. 108, f. 35, 41) F. Sevillano.

GANOFFANORUM
-1376: 1 "pondeto ... ganoffanorum" se lleva de Málaga a Génova. (DAY, Douanes Genes, 414) José Miguel Gual.
-1381: Inventario de la farmacia de Pere Vilagut, de Reus. "Item oximell de girofle, pesa nou onces e miya". (VILASECA, Metges, 105). Véase voz oximel José Miguel Gual.

GIRIFRINAS
-1405: Plantas de "girofrinas". Se cultivaban en el jardín del palacio real de Olite. (IDOATE, Rincones, III, 68) J. Zabalo.

GIROFLA
-1455: " Girofla a aytalla conexença que sian bells clauells e grans e que sian ben capsuts he no y aia camas ni tingua roya". (ANONIMO, Llibre de conexenses de spicies, 21 v.) Miguel Gual.
-1474: "per dues onses girofila, e vuit drs safra de hort e tres nous noscades, tres sous, sis diners". (AGUILO, Una compta, 24) Alvaro Santamaría

@ Miguel Gual Camarena y José Miguel Gual López.

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Girofla (II, 95; III, 97; v, 53 de Levante; VIII, 11, 33, 40, 69 se vende en Pisa, Génova, Mesina y Chipre; XVI, 51 de Levante); carnes, camas d e - (II, 48; III, 50; v, 54 de Levante; VIII, 69 se vende en Chipre; XVI, 52 de Levante): clavo, especia, flor del «giroflé» o clavero, arbusto tropical; especia medieval que aparece a veces como clavos de girofle. «Carnes de girofla» debe ser lo mismo que fusti di ghero fani de Pegolotti (pág. 374), tallo o pedúnculo de clavo. Un texto similar al nuestro exige para las «carnes d e girofle ... sabor de clavells, encara que sien fustenques un poc» (BUB. M s. 62, fol. 7 v).-F. Borlandi, «fusto».-Ciasca, 385-386.-Heyd, 1162-1164.-Castro, DCVB. y Gual, Vocab. comercio medieval: «girofle».

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Giroflé (IV, 8; VIII, 11; XII, 51; XIII, 52; XXIV, 9; XXV, 11); giroffle (XIV, 8; XV, 10); girofla (XXIX, 4); gerofle (IX, 11); giroflé o clauells (XIII, 52, nota). Cast. «clavo», flor del «giroflé» o «clavero», arbusto tropical, una de las especias del Medioevo, que aparece también bajo la forma clavos de giroflé. Espinas, en Draperie Flandre, II, 160, cita unas telas de giroflé (marbrés de giroflé). Del griego-lat. «caryophyllum».
Citas. Claues de giroflé (Osset, Libro cocina s. xiv, 164. Oximell de giroflé (inv. botica 1381, publ. Vilaseca, Metges, 105).
Bibliografía. Bourquelot, Foires Champagne, 287. Capmany, III, 170. Heyd, Storia del comm., 1162-1164. Alvar, Peaje Jaca, v. «claus». Castro, Aranceles; Dic. Aguiló, Dic. Balari y DCVB: v. «giroflé». Steiger, Vocab. Corbacho, v. «girofre». Keller, Vocab. Alixandre, v. «girofe». Gual, Arancel lezdas, v. «giroffle». Du Cange, v. «clavellus de giroflés». Godefroy, Dict., vv. «gariofile» y «girofflat». Pegolotti, 373-374.

Tipo: Especias

La voz ha sido modificada a fecha 2024-02-07.

Referencias documentales de «Girofle»

Fichas de la voz «Girofle», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Girofle», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"