Legum

Legum , leguminis, laguis, legumen, ligoma, llegum, leguminum, leguns, v. legumbres: Cast. «legumbre» (todo fruto o semilla que se cría en vainas, según Dic. Acad., pero por las dos últimas citas de nuestros aranceles vemos que en el Medioevo se incluían también los granos). (GUAL)

-Bibl.: SANTA ROSA, Elucidario, v. ligoma que traduce como legumbre.

-1310-15: Lezda mercado de Thuir. "Item tot hom estrayn qui aya al dot mercat, per vendre, ordi, forment o altres blatz, o tot altre legum, o glan, o altre esplet, o sal, pagua e deu pagat per quascuna eymina, una corsa de leuda". (ALART, Docts. Roussillo, 220-221) Miguel Gual.
-1317: "Eymina de ordi o de legum, IIII diners e mesala o.1 cester III mesales. (SOBREQUES, La lleuda, 83) J. F. Cabestany.
-1448: "tot revenedor, regater o mercer, qui acostum de comprar o revendre, e haia comprat algun vexell de vidre ne arnés de fusta ... no gos aquell leval del Moll o lloch, on ho haurà comprats, ans haia a consentir a qui dins tres dies, de les dites coses que comprades hauran, los demanarà ... en açò sien enteses tots legums" ... "tot hom que vendrà forment, ordi, mestall ne altres legums, en botiga ne en altre loch, que aquells , pus aforats l'hauran, que no'l degen muntar...". (PONS, Mostassaf, 57, 117) Alvaro Santamaría
-1469: "Aquells i aquelles que portarán sal, sendra, toronges, limons, limes, oranges, pomars, ciurons, pesols, llentilles e altres legums sechs". (MUT, Vida econom. Lérida, 70, doc. 2) Miguel Gual.
-1311: "que negun no gaus fer mercat a trer ni a vendre deguna guisa de blat, ni de faves, ni de negún leguns" (Ordenanzas de Perpiñán, ALART, Docts. Roussillon, 230) Miguel Gual
-1469: "Aquells i aquelles que portarán sal, sendra, toronges, limons, limes, oranges, pomars, ciurons, pesols, llentilles e altres legums sechs". (MUT, Vida econom. Lérida, 70, doc. 2) Miguel Gual.
-1470: "Un canter ple de prunes e altra canter ple de legum". (SERRA VILARO, Baronies, I, 454) Miguel Gual
-1484: Voz Legum : "Legum de tota manera, el cahíz abona 7 dineros de lezda (art. 177); oi'di e tot legum, el cahiz 1 sueldo y 4 meall'as de lezda (art. 213). Castellano «legumbre». En 28 marzo 1254, Jaime I ordena que por todo el reino de Valencia se cobren en las eras los diezmos de «bladum vel alia genera panis, vel leguminum» (publ. Huici, Col. diplom., II, doc. 492). Véanse: Dic. Aguiló y DCVB., voz llegum; Dic. Corominas, voz legumbre. ". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 33)

@ Miguel Gual Camarena

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Legum (IV, 159; IX, 88; XIII, 130; XVI, 152; XXV, 173); tocius leguminis (VIII, 84); de blat ni de negun altre legum (XXVII, 14); ordi ho forment ho altres blatz ho tot altre legúm (XXVII, 16); leguis (XII, 124). —Cast. «legumbre» (todo fruto o semilla que se cría en vainas, según Dic. Acad., pero por las dos últimas citas de nuestros aranceles vemos que en el Medioevo se incluían también los granos). Fue producto de exportación, pues en las cortes de Tortosa de 1364 se tasán las «legums que isquen de Cathalúnya» (publ. Cortes Àrag. Val. Cát., II, 257, art. 25). Del lat. «legumen, leguminis» (REW, 4972).
Bibliografia. Santa Rosa, Elucidario, v. «ligoma». Gual, Arancel lezdas, v. «legum». DCVB. v. «llegum». Dic. Corominas, v. «legumbre». Evans, v. «legum».

Tipo: Alimentos

La voz ha sido modificada a fecha 2024-07-01.