Lenya

Lenya, lenyes, llenya, v. leña

-Bibl.: SOLDEVILA, Pere infant, 165-166, cita el uso de "lenya" para calefacción, iluminación, incluso para calentar el agua del baño. "lenya al bany".; DCVB, v. lenya, llenya, véase en este enlace; FARAUDO, Vocabulari, v. llenya, lenya, véase en este enlace

-1295: Ordenanzas corredores Perpiñán. "Itam per venda de lenya ... Item venda de lenya en bosc ...". (Alart, Docts. Roussillon, 112) Miguel Gual.
-1303: "Item done 15 sois jaquesos al comanador de Sentarem per messio que havia fdeta en Darocha alguns dies que y atura per espeegar alguns affers ab lo S.R. lo qual messio havia feta en lenya o en payla o en algunes menuderies". (GONZALEZ HURTEBISE, Libros tesoreria, 261,(nº 1133) M. D. Mateu.
-1308: "Fo adordonat ... que tots los homens de Querol, e de Quers, e de Cort Vassil ... qui an us de talar lenyes e fusta en los bosch de Cam Cardós ... que de tota lenya que'n prenen e talen per vendre ... paguen ... par cascuna somada ... I diner". (ALART, Docts. Roussillon, 180-181) Miguel Gual.
-1331: "Item es cert que deu hom dar al dormitori, cascun dijous e cascun disapte a vespres II o III gauels de lenya per calfar aygue e lexiu als canonges. Item los deu hom dar a la festa de Nadal , II somades couinents de lenya e I tihó". (SERRA VILARO, Llibre del coc, f. XLVI r.) Miguel Gual.
-1350: "Costá una somada de lenya, X diners". (SERRA VILARO, Baronies, I, 147) Miguel Gual.
-1375: "It. cesta una somada de llenya: dos sous". (LLABRES, Convit, 118) Alvaro Santamaría
-1383: ""que les vostres marjals (los del Reino de Valencia) e llocs ergullosos fossen plantats de olms, de verns, d'albers e de xops e de fust semblants, la ciudad abundaria en llenya e la terra sería molt pus bella e pus aparent, aixi com es la horta de Tarragona" ... "Car la llenya sobredita que la terra aquesta (Valencia) vos dona de fet, es precios fust e fragant, ço es romero ... lo qual romero vos adoba lo pa en lo forn e el fa fortsa, e la fragancia conforta fort lo cervell de les gents, ultra les altres propietats que ha moltes e fort precioses" ... "segons que posen alguns, jatsie que la fenbra cornunarnent de sa natura sie peda et abunda en fleurna, empero quant se inflama e s'encén és ja rnolt pus calda que l'horne, així corn lenya verda ret lo foch pus calt quan és encesu que la lenya secha" ... "Car la llenya sobredita que la terra aquesta (Valencia) vos dona de fet, es precios fust e fragant, ço es romero ... lo qual romero vos adoba lo pa en lo forn e el fa fortsa, e la fragancia conforta fort lo cervell de les gents, ultra les altres propietats que ha moltes e fort precioses". (EIXIMENIS, Regiment cosa Publica, 29, 30, cap. 157) Miguel Gual
-1396: "It. costa .j. somada de lenya grossa, e son IIII quintars, per fer hosties, a raó de XVI diners lo quintar, e II dines de port per quintar" VI sous. (LLABRES, Dades y rabudes, 193) Alvaro Santamaría
-1411: Se compra en Valencia , para un banquete, una carga "de lenya", por 4 ss. (SANCHIS SIVERA. Vida íntima, 11) Miguel Gual.
-1413: "per una somada lenya, tres sous, sis diners". (CERDA, Los itineraris de S. Vicens Ferrer, 47) Miguel Gual.
-1448: "alguna persona no compre en la mar ne en la plaça de la Mar lenya per revendre" ... "alguna persona no traga, per vendre, de la illa de Mallorques, lenya per vendre, ne carbó, ne cenres per portar en altres llochs". (PONS, Mostassaf, 56, 59) Alvaro Santamaría
-1448: "algun traginer lenyader, qui aport lenya en la ciutat per vendre, o a casa de son senyor que despuys que haurà feta la lenya al bosch e carregada en la bistia, no deia res trer per vendre ne per donar". ... "algun hom no gos aportar o fer aportar en digmenge o festa anyal, lenya ne palla". (PONS, Mostassaf, 77) Alvaro Santamaría
-1448: "tota persona, que descarregarà o descarregar farà o carregar en los moll de Mallorques ferre, coure, plom o altre metall, fusta o lenya, botam ple o buyt, après un dia natural que posat hi serà, deia aquell levar del dit Moll ...". (PONS, Mostassaf, 134) Alvaro Santamaría

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Lenya (V, 80). — Cast. «leña» (matas, ramas o trozos de madera usados como combustible). En el período que tratamos se emplean como leña, maderas de olmo, chopo, álamo y abedul, además del matorral del monte bajo, como el romero. Eiximenis, en Regiment, 30,exalta la llenya del reino valenciano, en especial el «romero... que vos adoba lo pá al forn e el fa fort sa, e la fragancia conforta fort lo cervell de les gents». Véase también v. «foc». Del lat. «ligna», plural de «lignum» (madero o leño).
Bibliografía. Dic. Corominas, v. «leña». Dic. Aguiló y DCVB., v. «llenya».

Tipo: Productos comerciales

La voz ha sido modificada a fecha 2024-07-05.