Moles

Moles, mola. molendinum de moles, v. muelas y molino: Molinos de muelas y de aceite. Normalmente los aranceles traen moles de molins o molis molendini, no al revés como en el lezdario de Cambrils. Las muelas de molino se elaboraban en el siglo XIII en Montjuich y se exportaban. En un inventarlo aragonés de 1406 figura una mola d'oli (pub.. Bol. Acad. Española, III, 361, art. 35)

-1202: "damus et offerimus Deo et ecclesie Beate Marie de Alquezar et universis clericis nunc et semper ibidem Deo servientibus et comuni eorum ad opus piscium, totam illam partem ab integro et rationem quam ex parte predicti patris et matris nostre habemus et iure hereditario aliquo modo habere debemus in molendino qui voccatur Algorri et est in fluvium quod dicitur Guadizalema circa Siethemo nominatim illa mola que est in introitu istius molendini cum omnibus suis directis." (BARRIOS, Doc. colegiata Alquézar, 91-92, doc. 75) José M. Gual.
-1254: "Sit notum cunctis quod ego Stephanus prior Sancte Marie de Alqueçar pro domino occensi (sic) episcopo et pro me et pro omni conventu eidem Sancte Marie proibeo vobis Martino de Orta quod vos non vendatis nec detis nec impignoretis nec alianetis illam medietatem de illo molendino de illa rota scilicet unam molam et mediam ...". (BARRIOS, Doc. colegiata Alquézar, 258, doc. 207) José M. Gual.
-1258: Voz Molendinum de moles : "Et I molendinum de moles, VI denarios.". (GUAL, Lezda de Cambrils, 121 y 126)
-1302: "Item, (infra) predictum mensem julii, reebi les quantitats deius escrites per ma d'en Berenguer Fullit, procurador meu en Barchinona per la raho qui's segueix. Primerament, reebi 189 solidos barchinonenses, 4 denarios, et ob. per ma del dit en Berenguer Fullit, los quals ell dix aver hauts d'en Gº. ça Bastida per preu de 3 moles de fil de canem, qui eren sobrades de la exarcia dels ginys. los cuals lo SR havia fetes dressar el setge de Muntfalco, el mes de Març prop passat, el qual fil pera 7 quintars e 47 libras e mige, a/r de 26 s. lo quintar, abatuda tara, e encara 4 solidos. 5 denarios e mige per cisa, per pes e per corredures". (GONZALEZ HURTEBISE, Libros tesoreria, 10) M. D. Mateu.
-1343: Se prohibe pasar "mola de pedra" arrastrada por animales por el puente de piedra de La Galea; podrán hacerlo "ab força dómens". (CARRERAS CANDI, Ordinacions urbanes, XII, 48) Miguel Gual.
-1357: "Item una mola de molre mostalla" ... "Item altre mola sens cubertor". (MADURELL, La aljafería, 522, doc. 15) Miguel Gual.
-1406: Inventario de bienes muebles de Nicolau Moryg, argentero, "5. Una mola d' oli; gancallas de fill de ferre". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, III, 361, doc. XVI) Miguel Gual.
-1451: "Dues rodes de fust de moli de vent. Una mola de molí". ... "tres gronces de moli de vent"· ... "Dues moles grans de molí". (BETI, Inventari castell Penyiscola, 95) Miguel Gual.
-1484: Voz Mola : "Moles, el par abona 7 dineros de lezda (art. 192); molla de restles per fer torns y ristles de fer toms, % mola (arts. 425 y 449): véase «restles». Castellano «muela» (en el primer caso, probablemente, de molino). Los picapedreros de Barcelona elaboran sus muelas en Montjuich, desde la época de Jaime I. En 1294 se citan las lezdlas «de moles de mar e del cavayl fust» de la ciudad de Barcelona (publ. Codoin ACA, XXXIX, 1871, p. 28). Véanse: Capmany, Memorias históricas, I, 256; Dic. Aguiló y DCVB., voz mola.". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 39)
-1503: En el inventario de Joan Fuster, doncell, figura en la cocina , "IItem una mola de molre sal.". (BARCELO, Els bens de Jon Fuster, 184) José M. Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Moles (IX, 137; VIII, 137); moles de molins (XXIV, 135); moles de molins e de smolar, mole molendini e de smolar (XII, 100; XIII, 108); molendinum de moles (XI, 48); moles d'molar (XXIV, 135); molles (VIII, 137, nota; XXV, 194); molis molendini (II, 21); rota siue mola (II, 21).-— Cast. «muelas» (en sentido genérico y muelas de afilar, de molino y rueda de molino). Las muelas de molino fueron un buen producto catalán de exportación; ya en 1218 se elaboraban en Montjuich (véase cita). Además de los dos tipos de muelas citados en nuestros aranceles, en otras fuentes medievales figuran: molas de las acenias (FSalam., edic. Onis, § 147), muelas con sus tornos (inv. 1365, en BAE, IV, 343, art. 44), muelas de queso (inv. 1405, ibid., 528, art. 12), mola d'oli (inv. 1406, en BAE, III, 361, art. 25), moles de luquets (1471, publ. L. Vilaseca, Gremi blanquers, 156) y molla de restles per fer torns (publ. Gual, Arancel lezdas, v. «mola»). Del lat. «mola».
Citas. «E faga moler las muelas, que fagan farina de la ciuera» (FAragón, edic. Tilander, § 31). Priv. de Jaime I a los picapedreros, constructores de muelas de Barcelona («molariis...operantibus in Monteiuday». 1218, publ. Huici, Coldipl. Jaime I, I, doc. 5). Hubo molinos de 3 y 4 muelas (véanse docts. 1240 y 1242 en R. de María, Repart. Burriana, 57 y 58). Se compra en Valencia, de un marinero, «una mola a obs del molí», que costó 7 libras, 5 sueldos y 2 díneros, se llevó por mar hasta Gandía, se descargó y llevó hasta la población, por un gasto total de 163 sueldos y 8 dineros (1373, publ. Camarena, Documentos Gandía, núm. 5).
Bibliografía. Pottier, lnventaires, v. «muela». Vignau, Indice Sahagún, v. «molas». Capmany, I, 256 y 2.ª edic. I, 428. Dic. Aguiló y DCVB., v. «mola». Tilander, FNovenera, v. «mueylla». Bloch, Moulin à eau.

Tipo: Productos comerciales

La voz no ha sido modificada.

Fichas de la voz «Moles», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"