Palma

Palma: Castellano «hoja de palmera» o «palmito». Ver la amplia glosa inferior de Gual, Vocabulario del comercio medieval.

-v. POTTIER, Inventaires, v. c. que traduce, "Feuille et tige de palmier, pour faire des paniers".

-1281:"Item duos cabaços de palma" (1281. Duran, Notas de archivo, p. 97) Miguel Gual.
-1364: "Item tota palma obrada e a obrar que isque de Cathalunya, e tot espart obrat e a obrar; pach per lliura de diners II solidos". (Cortes de Tortosa, 1364, II, 257, artº 27) Miguel Gual.
-1366: En Navarra, "Item sacó de Billafranca por 16 palmas a 9 s. cada una, que es el 30º." (ZABALO, Peaje de Tudela 1366, nº 164) J. Zabalo.
-1379: "Un capaço de palma". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, II, 711) Miguel Gual.
-1380: "Dos capaços de palma". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, II, 350) Miguel Gual.
-1381: En el inventario de la farmacia de Pere Vilagut, de Reus, figura, "Item XIII liyats de palma". (VILASECA, Metges, 101) Miguel Gual.
-1393: "Saria de palma". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, IV, 520) Miguel Gual.
-1397: "Hun caput chico de palma". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, IV, 521) Miguel Gual.
-1403: "Una redoma de veyre, grant, engastonada en cubierta de palma". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, IV, 524) Miguel Gual.
-1428: "Un orinal de vidre, ab son stoig de palma". (SOLER PALET, Art casa", 389) Miguel Gual.
-1436: "Carga de palmas, las que han los judíos, siet sueldos". (Peaje de Daroca. Cortes de Monzón 1436, Actos de Cortes de C. del R. de Aragón, f. 12 v-b.) Miguel Gual.
-1443: "dos cabaços de palma migancers". (FERRER, Un inventari del segle XV, 250) Miguel Gual.
-1455-56: Varios "ventall" y "ventaller” de palma figuran en un inventario del siglo XV , "hun ventaller de palma, blanch, ab lo march d'oripell, ab flochs blaus" ... "Hun ventall de palma, blanque, gornit de aluda vermella, ab flochs de seda" ... "Un ventall de palma, circuit de cuyro vermell". (SOLER PALET, Art de la casa, pág. 295, 296 y 298). Miguel Gual.
-1471: Inventario de bienes zapatero de Reus, "Item II dotsenes de fil de palma". (VILASECA, Grami blanquers, 156) Miguel Gual.
-1484: Voz Palma : "Cabaços de palma (art. 59) : véase «cabaços»; palma obrada, la caja abona 2 sueldos y 6 dineros de lezda (art. 220). Castellano «hoja de palmera» o «palmito». Además de capazos, se elaboraban con «palma», en el periodo medieval, cubiertas de garrafas, abanicos, cuerdas, espuertas, cubrecabezas o sombreros, y según DCVB. y Dic. Aguiló, voz palma, se empleaba también como materia prima textil. «Item hun cabaç de palma, forriat de cuyro vermell» (Inv. bienes reina doña, María, 1458, publ. Toledo, p. 79). (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 44)
-1484: En un inventario turolense se encuentran en la "cambra del massador", “Dos capaços de palma“,(WITTLIN, Inventario, p.204) Miguel Gual.
-fin s. XV: En un inventario figuran "una senalla de palma a hun atrobam", 3 platos, 3 escudiellas, 2 lebrillos y 11 escudillas". (SOLER PALET, Art casa, 390) Miguel Gual.
-1503: "Item dos sanalles de palma mitianseres e hun almut.". (BARCELO, Els bens de Jon Fuster, 182) José M. Gual.
-1507: · de cada carga mayor de palma, doze maravedis" (TORRES FONTES, Puerto Losilla, p. 81) José M. Gual.
-1565: En un inventario oscense aparece "un cabazo de palma" (LAGUNA, Estudio léxico, p. 46) José M. Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Palma, saria de (xv, 221): sera de palma, palmera o palmito, producto con el que se elaboraron, en los tiempos medievales, cuerdas, capazos, espuertas, sombreros, abanicos y otros productos.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Palma (XXIV, 144); obra de palma (XIII, 109); opus de palma (XII, 101); cordes de palma (XVI, 164); obra de palma, obrada o a obrar (VIII, 137); palma obrada ne a obrar (IX, 137); palmas (XV, 54); palmelló (XXIV, 144, nota). Véase «cordes» (c. de palmes). Cast. «hoja de palmera o palmito», con la que se elaboraron en los tiempos medievales, además de cuerdas, capazos, sombreros, «capiellos», abanicos, cubiertas de garrafas, sarrias, espuertas e incluso hilos, como materia prima textil. Es rara la forma «palmelló». Del lat. «palma» (REW, 6170 y 6171).
Citas. El municipio valenciano regula la venta de «cabaços ... e capells de sol de obra de palma, aportats...de les parts de Dénia o de qualsevol altres lochs del regne de València» (1341, publ. Sevillano, Mustaçaf, 367). Para la exportación de palma obrada e a obrar por los catalanes véase cortes Tortosa 1364 (publ. Cortes Arag. Val. Cat., II, 257, art. 27). «Carga de palmas, las que han los judíos» (peaje Daroca 1436, en Cortes R. Ar., fol 12 v-b). Los habitantes de Canarias iban desnudos, «salvo en la Gran Canaria traían unas bragas de palmas como por gala, ellos y ellas» (Bernáldez, Reyes Cats., 612 b).
Bibliografía. Fabié, Batalla perros y lobos, 192 («palmas baxuelas»). Asín, Glosario, núm. 410. Pottier, Inventaires; Gual, Arancel lezdas, Dic. Aguiló, Dic. Corominas y DCVB: v. «palma».

Tipo: Ajuar domestico

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Palma»

Fichas de la voz «Palma», extraídas del archivo del profesor Gual