Artesa

Artesa , pasteres, amasadera, pastera, artessa, masero, artasa.- Cast. "artesa", Cajón cuadrilongo, por lo común de madera, que por sus cuatro lados va angostando hacia el fondo. Sirve para amasar el pan y para otros usos.(Dic. hist. lengua espª). De origen incierto, tal vez prerromano.

-Bibl.: DCECH (1ª doc. 1221); TORRES, Datos, p. 122, voz "partidas"

-1239: "Quinto kalendas januarii anno domini MMCCXXXIX. Hec est memoria que fit de rebus domini episcopi que erant in Valencia. Primerament XI botes et una vinagrera, III canades (ed. cavades); una ola de coure et una caulera et II ferres et III loces et una arpa et uns camascles, II cetres et I basi et II tendes plegades, III tovales et uns tovalons; una lanterna de vidre et una plegadissa; II capels de ferre et una balesta et I arc de balesta; I cuyeser pintat; una caxa de quarels; XX et I sacs de canebas; XV cerons; Item cenayes; item unes trepes de bisbe; I morter de coure, XIIII cuyeres d'argent, et II escudeles d'argent, II codofles de vidre de Suria et I calasto et I alamunt; II destrals et una exa et altre exada nova e.l leyn de David, et axi son dues exades noves; II pasteres et una tinta et una quartera et miga pulnyera et I cedaz et II tapits vels et I almatrac et II estores veles; I escut del bisbe; III taules de mengar; I coutel de tayarn carn; ... I morter de pedra; I parel de bous ab tot lur aparel". (a. 1239 Arch. Cap. Barcelona. Extra Inventarios Edit. MIRET, doc XVV( (Cfr. RUSSELL-GEBBETT, Mediaeval catalan , 96) M. D. Mateu.
-1256-73: "señaladamen hi debe dexar á lo menos can, et gato, et gallo, et cedazo, et artesa" (1256-73, Sietes Partidas, part. II, tit XVIII, ley XXI, edic. RAH)
-1276: Se compra una "pastera", por 8 ss. para el castillo de Cocentaina. (SOLDEVILA, Pere el Gran, el regnat, I, doc. 2) Miguel Gual. y se relaciona en el inventario que recibió Roger de Lauria del castillo. (A.C.A., Reg. 38, f. 260).
-1380: "Una pastera cubertada". (PUJOL, Inventaris, 470) Miguel Gual.
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relacionan en la “Despensa”: “Primo una pastera ah sos petges, de fust.”. (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 175) José M. Gual.
-1432: En el inventario de Mosse Benjamín, judío de Tudela figura, "71. item, vna, artessa, dos messas de pino, la vna pintada.". (CARRASCO, Los bienes de Mosse Benjamín, 104) José M. Gual.
-1443: "Costá una pastera per a pastar, V sous". (ALTISENT, Granges Poblet, 125) Miguel Gual.
-1458: "Item, una pastera ab peus, XIIII sus". (VOLTES, El establecimiento, 56) J. F. Cabestany.
-1459: "que el pescado remojado esté sin agua ninguna en la gamella e artesa en que lo toviere para lo vender" (AMC. Actas de Sesiones, leg. 194, exp. 5 f. 26) P. Iradiel.
-1460: Se pagan 8 dineros de portazgo por carretada. (GONZALEZ, El portazgo de Salamanca, 125-143) M. L. Guadalupe.
-1484: "Una artessa vieja ... Una grant artessa de una pieça" ,(WITTLIN, Inventario, p.199, 204) Miguel Gual.
-1492: Aparece artesas en un arancel de portazgo cordobés (GONZALEZ, Aranceles cordobeses, p. 52) José M. Gual.
-1499: Inventario de bines labrador de Almenar, "Primo una pastera de pastar" (en el pastador), )debe ser de pastar harina. ... "Item altra (pastera) de dur la pasta al forn". (FARAUDO, Una casa catalana, I, 134) Miguel Gual.
-1501: “Vnos hierros de fuego, vna artesa con sus varillas e dos tablas de lleuar pan al horno”. (ARROYAL y MARTIN, Ajuar domestico, 11) José M. Gual.
-1501: “Vna artesa grande”. (Inventario Beatriz Galindo de su casa de Écija, ARROYAL y MARTIN, Ajuar domestico, 14) José M. Gual.
-1501: “Yten más, quarenta tynajas para tener vino y agua y vn artasa”. (Inventario Beatriz Galindo de su casa de Salobreña, ARROYAL y MARTIN, Ajuar domestico, 14) José M. Gual.
-1503: En el inventario de Joan Fuster, doncell, figura en la botiga , "En la botiga, ara pastador, atrobam una pastera de fust ab sos petges.". (BARCELO, Els bens de Jon Fuster, 184) José M. Gual.
-1529: "una pastera veya, foradada, qui no serveix". (SERRA, Inventari castell Pollensa, 3, doc. 23) Alvaro Santamaría
-1530: "De la carga de artesas tres mrs. de la menos e de la mayor al doblo". (MARTIN, Org. mun. Gata, 122) J. M. Mínguez.
-1538: "Una artesa y un çedaço en dos reales" (AHM, Libro protocolos 1515-1547; escribano Juan de Jumilla, f. 343 v.) Francisco Chacón.
-1562: "Dos artesas, la una nueva y la otra quebrada... CLXX (mrs.)". UBEDA, A.R.Ch.Gr. Cabina 3ª, leg. 574, pieza 17.) J. Mateu.
-1565: En un inventario oscense aparece "Dos maseros" (LAGUNA, Estudio léxico, p. 41) José M. Gual.

@ José Miguel Gual López.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Pasteres (XII, 101; XIII, 109).—Cast. «artesa o amasadera», empleada para amasar pan, lavar la ropa, preparar el yeso, llevar el pan al horno y otros usos. Un inv. de 1499 cita una pastera de pastar y otra de «dur la pasta al forn» (publ. Faraudo, Casa cat. s. XV, 134). Véanse, además: Wagner, Judeo~español; Dic. catvalbal y Dic, Aguiló, v. «pastera».

Tipo: Ajuar domestico

La voz ha sido modificada a fecha 2023-05-03.

Referencias documentales de «Artesa»

Fichas de la voz «Artesa», extraídas del archivo del profesor Gual