Peres

Peres ,piris, permanyes, pera, pira, parera, v. pera

-1288: "Item per cascuna somada de vi que home strayn port per vendre a Pugcerda , I . d . E si entra dins la vila, de die de mercat, ço es a saber, de dimecres pus es ora nona al divenres seguent que sia tercia, i. dr m*. ... Item de cascuna somada de thea que hom que no sia de la terra de Cerdanya port per vendre a Pugcerda, en calque die que la vene, i* m* ; e si home que sia de la terra de Cerdanya, sol que no sie stadant de Puigcerda, la porta per vendre a die de mercat o de fires, o per vm . dies ans o pus tart de ôres, deu pagar exament, dins aquest temps e no en altre, per cascuna somada, I. d. ... Item de una somada de pressechs e de pères, e de tota altra fruyta ...". (ALART, Docts. Roussillo, 95-96) Miguel Gual.
-1299?: El obispo de Lérida, Pedro, envía a la reina doña Blanca, "de bonis piris". (MARTINEZ FERRANDO, Jaime II de Aragón, doc. 4) Miguel Gual.
-1331: "Item si hi ha preicadors, donals hom ous e formatge, ço es a saber una canongia formatge e XIII ous entre amdós ... Item aquest dia dona hom a sopar ous e formatges, o fruyta, o ço que hom mils trop. E en lo sopar continuament a cascún canonge III ous, e a cascún capellá axi mateix; o formatge, entre III una canongía; e es lo pes de la canongía del formatge sech IX onçes e miga, e de frasch de les unçes antigues XIII unçes e mige. E si dona hom peres o sermeyes, donals hom de les peres a cascún III pareyes e de sermeyes X pareys". (SERRA VILARÓ ed., Llibre del Coc, f. II v.) Miguel Gual.
-1350: En el libre de les viandes de la canonica de Tortosa figura: “Item la fruyta vert o tendra se entenen letugues, ràvens ab sebes tendres, sireres, prunes, ametles tendres, sarmenyes, peres, prèsechs, cogombros, rayms, mangranes, e a més deu donar a sopar o a ora nona a dia de dejuni.”. (ALANYA, Carta Cibariorum, 477) José M. Gual.
-1363: "Item, que alcun no gos engaastar ne fer engastar alcuna pera de vidre, c ontrafeta de vidre ne de crestay, en or, sots la dita pena; encara que neguna pera fina no sia engastada en lauto, si donchs no es pera que vaya de j. diner a ij. diners". (AGUILO, Ordenaciones del gremio de plateros, 56) Alvaro Santamaría
-1373: Se llevan peras (peres) y manzanas (pomes) para el marqués de Villena, de Villehermona a Villena. (CAMARENA, Dolecc. docts. Gandía, 4, doc. V) Miguel Gual.
-1383: "Apres hic ha panses blanques e negres, figues, molt oli, ametles, presechs, pomes, peres, teronges, limons, llimes, adzebrons, aranges, cireres, de diverses sorts guindoles, albercochs, magranes, gingols, nous, avellanes, sarmenys, ledons, guarrofes, prunes, nesples, codonys, alberxigrues, ab molies daltres". (EIXIMENIS, Regiment. ed. N. Class., 25) Miguel Gual.
-1409: Martín I solicita al baile general de Aragón le envíe, "emplets de les peres de uentó" y "empelts de les maçanes de Taraçona". (CARRERAS CANDI, Bellesguard, 58) Miguel Gual.
-1419: "que tot hom ... qui haura o pessehira vinya alcuna, dege metra per cascuna quarterada de vinya sinch fruyters; ço es, una parera, un alberquoquer, una mançanera, un cirer e un pressaguer". (MIR, Ordinacions de Benisalem, 125) Alvaro Santamaría
-1452: "Ytem tots diumenges è feites dobles de St. Johan fins a Sanct Miquel a la fi del dinar ultra la primera fruita dona Sermenyas Peres, o presechs, o tals fruites partint o segons es acostumat.". (PEREZ SAMPER, La alimentación catalana, 114) José M. Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Peres (XVII, 15); piris (I, 87). Véase «permanyes». — Cast. «pera» (fruto comestible del peral), clasificada entre las frutas en XVII, 15. Del lat. vulgar «pira».
Citas. Peras (FBeja y Costumbres de Terena, s. xiii, en PMH, II, 59 y 85). «De bonis piris» envía el obispo de Lérida a la reina doña Blanca (1299 ?, publ. Martínez Ferrando, Jaime II, doc. 4). Las peres se citan entre los frutos del reino de Valencia (Eiximenis, Regiment, 25). Para cenar se dan 3 pares de peres a cada canónigo (Llibre del coc, fol. 2 v). Peras de Sancta Maria...; peras rreales (Ordenanzas Peñafíel, 1345, publ. Giménez Soler, JManuel ps. 658 y 659). De Villahermosa a Villena se llevan «peres e pomes» para el Marqués de Villena (1373, publ. Camarena, Docts. Gandia, doc. 4). Peres de uentó (1409, publ. Carreras Candi, Bellesguart 58).
Bibliografia. Asso, v. «peras». DCVB, Dic. Corominas y Dic. Aguiló: v. «pera».

Tipo: Alimentos

La voz no ha sido modificada.