Sac
Sac, v. sacos: Unidad de medida para todo tipo de alimentación y también como elemento decorativo para guardar objetos personales que se llevaba junto a la cintura.
-1239: "Quinto kalendas januarii anno domini MMCCXXXIX. Hec est memoria que fit de rebus domini episcopi que erant in Valencia. Primerament XI botes et una vinagrera, III canades (ed. cavades); una ola de coure et una caulera et II ferres et III loces et una arpa et uns camascles, II cetres et I basi et II tendes plegades, III tovales et uns tovalons; una lanterna de vidre et una plegadissa; II capels de ferre et una balesta et I arc de balesta; I cuyeser pintat; una caxa de quarels; XX et I sacs de canebas; XV cerons; Item cenayes; item unes trepes de bisbe; I morter de coure, XIIII cuyeres d'argent, et II escudeles d'argent, II codofles de vidre de Suria et I calasto et I alamunt; II destrals et una exa et altre exada nova e.l leyn de David, et axi son dues exades noves; II pasteres et una tinta et una quartera et miga pulnyera et I cedaz et II tapits vels et I almatrac et II estores veles; I escut del bisbe; III taules de mengar; I coutel de tayarn carn; ... I morter de pedra; I parel de bous ab tot lur aparel". (a. 1239 Arch. Cap. Barcelona. Extra Inventarios Edit. MIRET, doc XVV( (Cfr. RUSSELL-GEBBETT, Mediaeval catalan , 96) M. D. Mateu
-1327: De Arnau de Cardeylac lugarteniente de Mallorca a P. Lopiç de Ayala, adelantado de Murcia. "Syleymen e Maymo carregaren en la barca -... II sacs de nous de Xarch, que pesaven V roves". (PONS, Judios de Mallorca, 467) Alvaro Santamaría
-1466: "saco grande de tela de cáñamo". (AGUILO, Diccionari, VII, 179) M. D. Mateu
De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981
Sach, sacha, saqua, sachas ; - d e cothó (VIII, 94). S aco, medida de capacidad, usada para la «gotzema» (xv, 76, 162-171, 174), alumbre (xv, 145-154, 157), arroz (xv, 187), regaliz (xv, 191, 193-199, 202, 203), lino alejandrino (xv, 394, 398-408, 411) y algodón (xv, 458, 460-469).-F. Borlandi, «Saccho».-DCVB., «Sac».
De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)
Sac de lin, ni de cànem, ni de lana (XVI, 164); sach, sachs (XXVII, 14); sach de Cobliure (XXIV, 145). — Véase «entrelís» (e. de saces). Cast. «saco», abundante en el período que historiamos, en sus clases de lino, cáñamo, lana, márfega, terliz y harinero. Los inventarios aragoneses presentan las formas léxicas «saco, sacón, saca, saqueta» y «saconciello». Hubo también saco = prenda de vestir. Del lat. «saccus», a su vez del griego «sákkos» (saco, arpillera).
Bibliografía. Pottier, Inventaires y Dic. Corominas: v. «saco». DCVB. v. «sac» (amplia doc.). Dic. Aguiló, v. «sach».
Tipo: Productos comerciales
La voz no ha sido modificada.