Sac

Sac, v. sacos: Unidad de medida para todo tipo de alimentación y también como elemento decorativo para guardar objetos personales que se llevaba junto a la cintura.

-1239: "Quinto kalendas januarii anno domini MMCCXXXIX. Hec est memoria que fit de rebus domini episcopi que erant in Valencia. Primerament XI botes et una vinagrera, III canades (ed. cavades); una ola de coure et una caulera et II ferres et III loces et una arpa et uns camascles, II cetres et I basi et II tendes plegades, III tovales et uns tovalons; una lanterna de vidre et una plegadissa; II capels de ferre et una balesta et I arc de balesta; I cuyeser pintat; una caxa de quarels; XX et I sacs de canebas; XV cerons; Item cenayes; item unes trepes de bisbe; I morter de coure, XIIII cuyeres d'argent, et II escudeles d'argent, II codofles de vidre de Suria et I calasto et I alamunt; II destrals et una exa et altre exada nova e.l leyn de David, et axi son dues exades noves; II pasteres et una tinta et una quartera et miga pulnyera et I cedaz et II tapits vels et I almatrac et II estores veles; I escut del bisbe; III taules de mengar; I coutel de tayarn carn; ... I morter de pedra; I parel de bous ab tot lur aparel". (a. 1239 Arch. Cap. Barcelona. Extra Inventarios Edit. MIRET, doc XVV( (Cfr. RUSSELL-GEBBETT, Mediaeval catalan , 96) M. D. Mateu
-1327: De Arnau de Cardeylac lugarteniente de Mallorca a P. Lopiç de Ayala, adelantado de Murcia. "Syleymen e Maymo carregaren en la barca -... II sacs de nous de Xarch, que pesaven V roves". (PONS, Judios de Mallorca, 467) Alvaro Santamaría
-1466: "saco grande de tela de cáñamo". (AGUILO, Diccionari, VII, 179) M. D. Mateu






De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Sach, sacha, saqua, sachas ; - d e cothó (VIII, 94). S aco, medida de capacidad, usada para la «gotzema» (xv, 76, 162-171, 174), alumbre (xv, 145-154, 157), arroz (xv, 187), regaliz (xv, 191, 193-199, 202, 203), lino alejandrino (xv, 394, 398-408, 411) y algodón (xv, 458, 460-469).-F. Borlandi, «Saccho».-DCVB., «Sac».

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Sac de lin, ni de cànem, ni de lana (XVI, 164); sach, sachs (XXVII, 14); sach de Cobliure (XXIV, 145). — Véase «entrelís» (e. de saces). Cast. «saco», abundante en el período que historiamos, en sus clases de lino, cáñamo, lana, márfega, terliz y harinero. Los inventarios aragoneses presentan las formas léxicas «saco, sacón, saca, saqueta» y «saconciello». Hubo también saco = prenda de vestir. Del lat. «saccus», a su vez del griego «sákkos» (saco, arpillera).
Bibliografía. Pottier, Inventaires y Dic. Corominas: v. «saco». DCVB. v. «sac» (amplia doc.). Dic. Aguiló, v. «sach».

Tipo: Productos comerciales

La voz no ha sido modificada.

Fichas de la voz «Sac», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"