Saluagina

Saluagina , v. salvagina

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Saluagina: curs ho peyls de volp, ho de fagina ho de altra (XXVII, 20); saluatgina (VIII, 40; XIII, 63); saluajina (XVI, 41); saluagines (III, 60, nota); saluagine (VI, 38, nota); saluahina (VI, 38); saluehines (III, 60); peyls de saluayna (XIV, 50); saluazina (XVI, 41); cobertor, pelot de saluazina (XVI, 43 y 46); saluanya, saluayne (VI, 38, nota; XI, 29; XII, 62). -—Cast. «salvajina» (pieles de animales salvajes). En la Edad Media se entendía incluidos bajo este nombre los siguientes animales: fuinas o garduñas, zorros, gatos salvajes, martas cebellinas, «putoys», armiños y nutrias (doc. XVI, 41). En una ordenanza valenciana de 1336 (publ. Sevillano, Mustaçaf, 364) se citan «porchs o truges senglars, cervos o cèrvies, cabrons o cabres munteres et altres salvagines».
Bibliografía. Gual, Arancel lezdas, v. «saluagina». Dic. Aguiló y Dic. catvalbal., v. «salvatgina». Arc. Hita, edic. Cejador, verso 366.

Tipo: Pieles

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Saluagina»

Fichas de la voz «Saluagina», extraídas del archivo del profesor Gual