Semola

Semola, semolla , semole
-1325: "Item tota flaquera et tota farinera e tot bescuyter e tota bescuytera e tot hom e tota hembra qui fassa semola, paguen tota vegada per quartera de forment, con la compraran, IIII diners; e si compren ordi ne altre blat" (A.M.B. Antiques Privilegiorum, lib. 1º, f. 27 r) Miguel Gual.
-1344: Un moro carga en "One", con destino a Almería, entro otras mercancías, ... 2 sacos de semole. (GIMENEZ SOLER, Comercio infieles, 294, nota 2) Miguel Gual.
-1484: Voz Semola, semolla : " Fideus, aocí com la sémolla, el quintal paga 7 dineros de lezda (articulo 140); sémolla, ibid. (art. 263); sèmola, en «dret de coses vedades», sin cantidad (art. 457). Castellano «sémola». Véanse: Dic. cat. val. bal y Dic. Corominas, voz sémola; y voz fideus' en este mismo glosario.". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 54)

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Sèmola (IV, 105; XV, 160; XXV, 131). — Cast. «sémola» (trigo candeal descortezado o pasta del mismo, reducida a gramos menudos). He aquí un texto inédito de 1325: «tota flaquera et tota farinera e tot bescuyter... qui fassa sémola» (Arch. Mun. Barc. Antiquus privilegiorum, lib. 1.°, fol. 27). Del lat. «simila» (flor de la harina). Según Dic. Corominas, la voz castellana procede del cat. o italiano. Véanse, además: Gual, Arancel lezdas y DCVB., v. «sémola».

Tipo: Alimentos

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Semola»

Fichas de la voz «Semola», extraídas del archivo del profesor Gual