Tesores

Tesores , tezores , véase tijeras

-1459: En el inventario de Anthonius Puig, verger, custodio del material concejo de Gerona , "item un caxo ab tres panys e claus dins lo qual stan recòndits los segells maior e petit de la Ciutat, e lo march e les tenalles ab mollo de fer rodolins e unes tesores de qual caxo los jurats tenen e acostumen tenir les claus.". (BATLLE, Inventarios mun. gerundenses, 185) Miguel Gual.
-1485: Mercancías que se envían de Barcelona a Nápoles, ""I tinter veneciá fet de obra de tercia, ab tezores, ganivet e punxo de asser"". (MADURELL, Docts Hª de la imprenta, doc. 25) Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Tesores (XIII, 109); tiseras (XX, 83). —Cast. «tijeras», elabora-en la Edad Media con hierro y acero, circulando de las siguientes clases: doradas, grandes, pequeñas, de zapatero, sastre, barbero y mujer, de tundir, esquilar o trasquilar, de «adobar» y «para hostias». Figuran las siguientes formas léxicas: «forcipum, tiseras, tesores, tezores, tisores» y «tiseretas». Del lat. «tonsorias».
Bibliografía. Gual, Arancel lezdas, v. «tesores» (de baxar, chiques, de sastre y d’esquilar). Alvar, FSepúlveda, v. «tiseras». Dic. catvalbal., v. «estisora». Mateu, Vocab, moned. y Dic. Aguiló: v. «tisores». Lévi-Provençal, Sevilla s. xii, 179. L. Vilaseca, Gremi blanquers, 156 («tesores de çabater»). Pottier, Inventaires y Steiger, Vocab. Corbacho: v. «tisera». Huerta, Vocab. JManuel, vv. «tijera» y «tisera». Menéndez Pidal, Cid, v. «tigera». Fabié, Dos tratados, 197 («tisera»). Pascual-Leone,Algunos aspectos comercio valenciano s. xiv, v. «tisora» (de adobar, de barber, de baxar, de dona, de sartre, de squilar lana y de tresquilar).

Tipo: Ajuar domestico

La voz ha sido modificada a fecha 2024-04-16.

Referencias documentales de «Tesores»

Fichas de la voz «Tesores», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Tesores», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"