Tesores
Tesores , tezores , véase tijeras
-1459: En el inventario de Anthonius Puig, verger, custodio del material concejo de Gerona , "item un caxo ab tres panys e claus dins lo qual stan recòndits los segells maior e petit de la Ciutat, e lo march e les tenalles ab mollo de fer rodolins e unes tesores de qual caxo los jurats tenen e acostumen tenir les claus.". (BATLLE, Inventarios mun. gerundenses, 185) Miguel Gual.
-1485: Mercancías que se envían de Barcelona a Nápoles, ""I tinter veneciá fet de obra de tercia, ab tezores, ganivet e punxo de asser"". (MADURELL, Docts Hª de la imprenta, doc. 25) Miguel Gual.
De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)
Tesores (XIII, 109); tiseras (XX, 83). —Cast. «tijeras», elabora-en la Edad Media con hierro y acero, circulando de las siguientes clases: doradas, grandes, pequeñas, de zapatero, sastre, barbero y mujer, de tundir, esquilar o trasquilar, de «adobar» y «para hostias». Figuran las siguientes formas léxicas: «forcipum, tiseras, tesores, tezores, tisores» y «tiseretas». Del lat. «tonsorias».
Bibliografía. Gual, Arancel lezdas, v. «tesores» (de baxar, chiques, de sastre y d’esquilar). Alvar, FSepúlveda, v. «tiseras». Dic. catvalbal., v. «estisora». Mateu, Vocab, moned. y Dic. Aguiló: v. «tisores». Lévi-Provençal, Sevilla s. xii, 179. L. Vilaseca, Gremi blanquers, 156 («tesores de çabater»). Pottier, Inventaires y Steiger, Vocab. Corbacho: v. «tisera». Huerta, Vocab. JManuel, vv. «tijera» y «tisera». Menéndez Pidal, Cid, v. «tigera». Fabié, Dos tratados, 197 («tisera»). Pascual-Leone,Algunos aspectos comercio valenciano s. xiv, v. «tisora» (de adobar, de barber, de baxar, de dona, de sartre, de squilar lana y de tresquilar).
Tipo: Ajuar domestico
La voz ha sido modificada a fecha 2024-04-16.
Referencias documentales de «Tesores»
Fichas de la voz «Tesores», extraídas del archivo del profesor Gual