Toronges

Toronges , toronjas , véase naranjas y teronges, oranges, turunga, toronjas, taronges

-v. CORRIENTE, Arabismos catalán, v. taronja 'naranja': del ár. turunjah, neop. toranj, pahl. vatrang, del sáns. matulunga.

-S. XIV: "... ages agror de limons, o de taronges, o de magranes agres, o de bon vinagre..."..." e met hi agror de taronges, o de limons; si non as, met hi vinagre blanch, e gingebre blanch pelat. Item mes hi met rayls de gingebre parat, que sia remulat ab brou poca peca..." (receta salsa blanca)..."e deu aver molt suere e such de limons..." (OSSET, Libro cocina, 163, 164, 165) Miguel Gual.
-1383: "Apres hic ha panses blanques e negres, figues, molt oli, ametles, presechs, pomes, peres, teronges, limons, llimes, adzebrons, aranges, cireres, de diverses sorts guindoles, albercochs, magranes, gingols, nous, avellanes, sarmenys, ledons, guarrofes, prunes, nesples, codonys, alberxigrues, ab molies daltres". (EIXIMENIS, Regiment. ed. N. Class., 25)
-1436: Cortes de Monzón. Peaje de Daroca, "Item costal o carga de limons o de toronjas, prenga dos dinés". (SAVALL, Actos de Cortes del R. de Aragón, f. 11 v.-b.) Miguel Gual.
1469: Ordenanzas del mercado de Lérida. "Aquells i aquelles que portarán sal, sendra, toronges, limons, limes, oranges, pomars, ciurons, fesols, llentilles e altres legums sechs". (MUT, Vida econom. Lérida, 70, doc. 2) Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Toronges (XXIV, 169). — Cast. «naranjas», que creemos diferentes de «oranges» (en un texto de 1469 se habla de «toronges, limons, limes, oranges», publ. Mut, Econ. Lérida, doc. 2, p. 70). Eiximenis, Regiment, 25, cita también como diferentes teronges de aranges, ambas cultivadas en la región valenciana. En nuestra Edad Media, el naranjo fue un árbol más decorativo de parques y jardines que de plantaciones masivas; no obstante, hay un dato que revela cierta importancia: para festejar el regreso de Pedro III el Grande, Valencia envió 50 cargas de taronges a Zaragoza, que sirvieron de proyectiles en una batalla simbólica (véase Muntaner, Crónica, edic. Coroleu, § 155, p. 311). Abundan, en cambio, en el período medieval el toronjat, confit d'areniat y agror de taronges, compuestos a base de naranjas, así como las listas de ramos de naranjas, naranjas dulces, flor de naranjo y hasta un «ligador» de naranjas (véanse citas). También existieron tejidos color naranja y prendas diversas elaboradas con él (véase v. «orange» en Zangger, Terminologie tissus). Del ár. «turunga» (Asín, Etims. ár.).
Citas. Alfonso III de Aragón ordena al baile de Valencia le envíe a Alcañiz naranjas y mandarinas (14 Mayo 1287. ACA. Reg. 71, fol. 51 v.). Los vendedores de vino en Valencia podían poner a la puerta, como señal, un ram de taronges (1337, publ. Sevillano, Mustaçaf, 356). En el palacio real de Barcelona había toronjes (1346, publ. Amada López, Docts. Pedro IV, doc. 14). El municipio valenciano compra flors de terongers para la fiesta de San Jorge (10 Junio 1413. Arch. Mun. Val. 3 P, fol. 57 v.). Carga de toronjas (peaje Daroca, 1436, en Cortes R. Ar., fol. 11 v-b). Remiro Pomar, ligador de taronges, recibe cierta cantidad por eligar e tenir en condret...los tarongers» de un huerto en Valencia (23 Octubre 1466. ARV. Bailía, núm. 52, 4.* mano, fol. 40). Se abonan 21 sueldos por 7 tarongers dolços y 2 arangers, comprados en Valencia y enviados al alcázar de Sevilla (14 Octubre 1485, cfra. M. Ballesteros, Val. y los Rs. Cats., doc. 174).
Bibliografía. Tolkowsky, Hesperides (la mejor obra sobre la hist. de los agrios). García Guijarro, Hespérides. Kiu Lu, trad. García Guijarro. Fontavella, Huerta Gandía, 174-176. Cavanilles, Observaciones, I, 207 y II, 283 y ss. y 291. Pottier, lnventaires, vv. «anaranjado» y «toronjat». Dozy, Glossaire, vv. «naranja, toronja» y «torongil». Huerta, Vocab. JManuel, v. «naranjo». Santa Rosa, Elucidario, v. «naracharia». Osset, Libro cocina s. XIV, 164. Vilaseca, Metges, 105, Dic. Aguiló y Dic. catvalbal., v. «taronja». Dic. Corominas, v. «toronja». Dalgado, v. «toranja». Colmeiro, I, 518-522. Imamuddin, Economic Spain Umayyads, 101-104.

Tipo: Alimentos

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Toronges»

Fichas de la voz «Toronges», extraídas del archivo del profesor Gual