Vidre

Vidre ,uidre, vitrei, veyre, veyrats, uitreo, vitro, vidres, veire, veyre, vidrio
-1239: "Quinto kalendas januarii anno domini MMCCXXXIX. Hec est memoria que fit de rebus domini episcopi que erant in Valencia. Primerament XI botes et una vinagrera, III canades (ed. cavades); una ola de coure et una caulera et II ferres et III loces et una arpa et uns camascles, II cetres et I basi et II tendes plegades, III tovales et uns tovalons; una lanterna de vidre et una plegadissa; II capels de ferre et una balesta et I arc de balesta; I cuyeser pintat; una caxa de quarels; XX et I sacs de canebas; XV cerons; Item cenayes; item unes trepes de bisbe; I morter de coure, XIIII cuyeres d'argent, et II escudeles d'argent, II codofles de vidre de Suria et I calasto et I alamunt; II destrals et una exa et altre exada nova e.l leyn de David, et axi son dues exades noves; II pasteres et una tinta et una quartera et miga pulnyera et I cedaz et II tapits vels et I almatrac et II estores veles; I escut del bisbe; III taules de mengar; I coutel de tayarn carn; ... I morter de pedra; I parel de bous ab tot lur aparel". (a. 1239 Arch. Cap. Barcelona. Extra Inventarios Edit. MIRET, doc XVV( (Cfr. RUSSELL-GEBBETT, Mediaeval catalan , 96) (M.D. Mateu)
-1380: "un barrelet de vidre, ab vinagre" (PUJOL, Inventaris, 471)
1456: En un inventario de bienes figura en “lo mangador”, “Item un marfa gran o armari per tenir vidre ab dues copes de vidra”. (RODRIGUEZ RISQUETE, Vida Pere Torroella, XXVII)
-1484: En el repostico de una cocina aparecen, “Obra de vidre, valiente cinco sueldos" ,(1484. Wittlin.Inventario, p.199)
-1484: Voz Vidre : "Vidre de spills, la carga paga 10 dineros de lezda (art. 300); vidre, el quintal 3 meallas ibíd. (art. 302); vidre, de gorop, paga dos anaps (artículo 303). Castellano «vidrio» (en general, vidrio de espejos y cesto de vidrios). Como manufacturas de vidrio circulan por el periodo medieval cajas, botellas, botones, cálices, escudillas, redomas, lámparas, vasos, etc., incluso ulls de vidre. También abundaron los artículos de cristal. Véanse: Heyd, Storia del commercio, 1262; Carié, Mercaderes' en Castilla, 207-208; Dic. cat. val. bal., voz vidre; Dic. Corominas, voz vidrio, y voz anaps en el presente glosario.". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 63)
-1503:En el inventario de Joan Fuster, doncell, figura en el "menjador", "Item hun artibanch de dos caxes vel de tenir lo pa en la una e en l’altra lo vidre del ús de casa.". (BARCELO, Els bens de Jon Fuster, 183)

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Vidre (XV, 90; XXIV, 117, nota; XXV, 136; XXVI, 9); uidre (XIII, 108); vidre de miráis, de mjrals (XV, 39; XXV, 74); vitrei de miralls, de mirails, de miráis (VIII, 79 y nota); vidre blanch (XXIX, 151); veyre (IV, 113 y 170; XVII, 22; XXIV, 117); vitrum (II, 9; XII, 100); veyrats (IV, 184); opere uitreo (V, 76 y 121); vitro operato (XI, 63); vidres murciáis (IX, 84); grop de uidre (IX, 112; XXV, 176); gorb de veire (VIII, 127); gorbe de veyre (VIII, 127, nota); grop de vidre, de veyre (VIII, 127, nota). — Véase «cifis» (c. de uitro). Cast. «vidrio», producto abundante en el Medioevo, cuyo foco más importante fue Murano, islote de Venecia, de donde se extendió la técnica del soplado a Francia, Alemania y otros lugares (véase Forbes, Hist.a técnica, 60-61 y 137-138). Además del vidrio blanco, de espejos y de «vidres murcials» (ésta sin antecedentes), se documentan vidrios colorados, cristalinos, barro vidriado y vidre de pera e d'erba (cita de Lull en v. «ampolles»). Fueron muchos los objetos de vidrio: botellas, redomas, vasos, picheles, bocales, copas, tazas, anaps, pomos, cajas, garrafas, escudillas, platos, lámparas, botones, sortijas, orinales y hasta «carabacetas», cálices y ojos de vidrio. Del lat. «vitreum» o «vitrium» (REW, 9402).
Citas. «Los maestros christianos que labraren la obra...del vidrio» (1267, publ. Torres Fontes, Docts. Alf. X, doc. 31, p. 47). «Dos lantes moriscas, ab sengles letres de vidre» (1357, publ. Madurell, Áljaferia, doc. 15). En las afueras de Barcelona se construye «unum furnum vitreum, in quo iam opera vitrea decoquntur et operantur» (28 Febrero 1360. Arch. Mun. Barc. Antiquus privilegiorum, lib. 2.'°, fol. 166 v-167 v). «Dos ulls de vidre guarnits d’argent» (inv. 1458, publ. Toledo, 22). «Hun got de vidre cristalli» (1459, publ. Pagés, Docts. AMarch, 138, art. 73). «Aquella terra que los vidrie(r)s fan lo vidre blanch» (Receptari, edic. Moliné, 437). «Una scudella de vidra, que par sie porcellanes» (inv. 1478, publ. Soler Palet, Art casa, 390).
Bibliografía. Ainaud, Cer. y vidrio, 345-397. Sanchis Sivera, Vidriería mediev. amplia doc.). Almela, Vidrio en Val. Capdevila, Industria vidriera Tarrac. Carlé, Mercaderes Casi., 207-208. Heyd, Storia del comm., 1262. Lévi-Provençal, Sevilla s. XII, 132 y 136. Capmany, 2.a edic. I, 552-553. Pottier, Inventaires, vv. «vidre» y «vidriado». Gual, Arancel lezdas;,Dic. Aguiló y Dic. Catvalbal., v. «vidre». Huerta, Vocab. JManuel y Dic. Corominas: v. «vidrio». Sachs, Libro caballos, v. «vidrio» (vidrio molido o cernido). Simonet, Glosario, v. cvíthrico». Gay, Gloss., v. «verre» (amplia doc. de 12 ps., desde 1220).

Tipo: Productos comerciales

La voz no ha sido modificada.