Violes

Violes , violles, violas, teja, ladrillo,v. violeta,alheli, biolas
-1284: "Item que negú teuler ni teulera no gaus metre violes ni rajoles a neguna fornada" (ALART, Docts. Roussillon, 70)
-1381: "Item I olla ab violles" (Inv. farmacia Pere Vilagut, de Reus (VILASECA, Metges, 103). Violles: La violeta boscana es la Viola odorata L. Se empleaba en medicina como relajadora, refrescante y emoliente (Glosario de Vilaseca)
-1383: "Abunda (en el Reino de Valencia) en precioses herbes, especialment en les muntanyes, on se'n fan de tals que, si eren conegudes en la virtut, seia gran excellencia de la terra; les quales, no res menys, son fort precioses, auxi com es romaní qui molt hic abunda, hisop, eufràsia, moraduix, sàlvia, julivert, menta, alfábega, ruda, clavelina, sajorida, gezmir, maravelles, pom d'amor, gavig, anglentina, lliri, roses, violes de Ultramar e d'altres fort precioses, moltes balàusties, celedonia, besoludi, fragasta, herba pastoral, herba Beatae Mariae Virginis, buglosa, gram, donzell, artemisa, gauda e d'altres infinides" (EIXIMENIS, Regiment, ed.N. Class., 26-27)
-1466: "donant-lli aygua cuyta ab violes, e ab falzia, e ab licçons e ab huna honza de regalicia parada"..."pren mitga honça de violes, e mitga de falzia, hun manat de licçons, e de la rael del cart tucar, e rael de panicalt, e hun manat de la reel de cart pebrago, e cinch onzes de regalicia; e a totes estes raells sien leuada la scorça e sien cuytes en aygua, e quan seran bon cuytes trau-ne lo caldo a mit-hi mitga onça de diadragant mollt, e estigua en remulla tres dies, tro que sia be disolt, e a prés fes-lo bollir ab huna libra de sucre e fes-ne exarop" ..." Fórmula del "exarop violat". Se toman un onza de violes, he hierven con 1,5 libras de agua, se cuela y se hierve con media libra de azucar y de miel y después de cuela otra vez". (MOLINE, Receptari, 323, 324, 414)
-1484: Voz Violes : "Violes, la carga 3 sueldos y 4 dineros de lezda (art. 299). Castellano «tejas» o «ladrillos» pequeños. Figuran en las lezdas y peajes del doscientos con los nombres de violes, violas y biolas. He aquí una cita: «Que negú teuler o teulera no gaus metre violes ni rajoles a neguna fornada», doc. 1284-85, publ. Alart, Docts. sur la Iangue catalana, 362). Véanse: Dic. cat. val. bal y Dic. Aguiló, voz viola.". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 63)

-1488: 4 libras de "conserva de biolas..." y una onza de viollas. (Inventario botica, BAE, IX, 128 artº 108 y 133, art. 239.
-1488: En el inventario de una botica de Zaragoza figura: "Conserva de biolas". (SERRANO SANZ, Inventarios, IX, doc. LXXI, 128)
-V. EIXIMENIS, cita su cultivo en el Reino de Valencia las "violes de Ultramar e d'altres".
-V. POTTIER, Inventaires, voz "biola", variante "violla"
-V. Querol, Vida s. XV, 93

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Violes blaves (III, 117): violetas azules.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Violes (IV, 26; VIII, 32, nota; IX, 32; XV, 32; XXIV, 26; XXIX, 25); violles (VIII, 32, nota; XXV, 38); violas (VIII, 32); biolas (XIX, 73). — Cast. «teja o ladrillo» de tipo pequeño. Podría ser también «violeta o alhelí» (véanse vv. «biola» y «violles» en Pottier, Inventaires, y en Vilaseca, Metges), pero nos inclinamos por material de construcción, especialmente por tasarse a cargas y arrobas, mientras violetas y alhelís, en los casos que conocemos, se miden por libras, onzas y ollas. Véase en v. «violes» de nuestro Arancel lezdas un texto de 1284 hablando de hornadas de violes y tajóles. De origen desconocido. Véanse además: v. «viola» en Dic. Aguiló y Dic. catvalbal.

Tipo: Plantas medicinales

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Violes»

Fichas de la voz «Violes», extraídas del archivo del profesor Gual