Magranes

Magranes , v. amplia glosa en voz malgranas

-1348: Villareal envía a Pedro el Ceremonioso, que está en Jerica, 3 canastas de "pomes, limons e mangranes" ... "per les mangranes que tremeteren al dir senyor rey", 18 ds. (DOÑATE, Datos peste negra, 37, nota 20). Miguel Gual.
-1381: Inventario de la farmacia de Pere Vilagut, de Reus. "Item miga onça de magranetes daurades". (VILASECA, Metges, 106) Miguel Gual.
-1383: "Apres hic ha panses blanques e negres, figues, molt oli, ametles, presechs, pomes, peres, teronges, limons, llimes, adzebrons, aranges, cireres, de diverses sorts guindoles, albercochs, magranes, gingols, nous, avellanes, sarmenys, ledons, guarrofes, prunes, nesples, codonys, alberxigrues, ab molies daltres". (EIXIMENIS, Regiment. ed. N. Class., 25) Miguel Gual.
-S. XIV: "... ages agror de limons, o de taronges, o de magranes agres, o de bon vinagre..."..." e met hi agror de taronges, o de limons; si non as, met hi vinagre blanch, e gingebre blanch pelat. Item mes hi met rayls de gingebre parat, que sia remulat ab brou poca peca..." (receta salsa blanca)..."e deu aver molt suere e such de limons..." (OSSET, Libro cocina, 163, 164, 165) Miguel Gual.
-S. XIV: “Si vols celiandre …. Pren lo grá del cilandre preparat , e ametlles perades, canyela … e pica-ho tot … e des tempraho ab agror e ab dolçor, e val mes ab vi de magranes”. (OSSET, Libro de cocina s. XIV, p. 173) Miguel Gual.
-1466: "Recepta per a Guarnir mal de membre: sia feta poluora (ceniza o polvo) de alum cremat, e copolls de magranes dolces, e scorsa de bogia, e sucre quandi e sucre blanch, e ros de bota blanch, rasina, aceuer cicutri e poluora de tarech, e sia lauada primer ab bon vy port e pux met-hi la polura sesus" (MOLINE, Receptari, 434) Miguel Gual.
-1469: En las Ordenanzas del mercado de Lérida figura, "que tots los que portaran fruytes verts o seques per vendre, axi rahims, sireres, figues, pressechs, malgranes, nous, avellanes, panses, castañes, ametlles e qualsevol altra gruyta verda o sequa". (MUT, Vida econom. Lérida, doc. 2, 69) Miguel Gual.
-1491: “Perque aprofita menjar aprés del past coses stipbiques, com son codonys, celiandre, magranes o un foch de formatge”. (“quesits e perquenç” de Albert Gran, incunable de 1491. Univ. Barcelona, p. 13.) Miguel Gual.

Tipo: Alimentos

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Magranes»

Fichas de la voz «Magranes», extraídas del archivo del profesor Gual