Malgranas

Malgranas, malgranes, melgrana, malgranitis, magrana, mangrana, mengrana, menglanas, magranes, magranetes, malogranatorum, v. granadas, balanseres : Cast. «malgranada o granada», fruto abundante en el Medievo

-v. DCVB, v. magrana; SESMA-LIBANO, Léxico, v. malgrana(s) (Dar., Fra., Val.): mangranas (Cas., Ese., Híj., Hu., Ja., Mon., Z.); mengranas {Ani., Ff'la., Z.); menglanas (Hu.); FORESTIE, Bonis, v. melgrana, milgrana, utilizadas como medicinal.; KELLER, Vocab. alix., v. mengrana; ASIN, Glosario, 265; POTTIER, Inventaires, c. melgrana.

MALGRANAS/MAGRANA
-S. XII: Portazgo Fuero de Cuenca. "de honere malogranatorum, medium menkalem" (UREÑA ed., Fuero de cuenca, 840) Miguel Gual.
-1268: Jaime I regula los diezmos de la diócesis de Valencia. "De piris, nucibus, pomis, persicis, malgranitis, prunis, coctamis, avellanis, cervis, moris, nespulis et aliis fructibus arborum", pagan la 12ª parte del precio de venta. (HUICI, Col. diplom. Jaime I, 320, doc. 941) Miguel Gual
-1292: "cascos de malgranas 6 d. /carga , 1 d./arroba (NAVARRO, Aranceles peaje de Zaragoza, p. 417) Miguel Gual.
-1458: En el inventario de bienes de la reina Dª María, esposa del Magnánimo, figura, "Item un perfumador d'argent, daurat, ab diverses foradets smaltats; es redó, fet a manera de magrana a gallons, lo qual se obre e's clou en un pern, lo qual pesa a march de Valencia VII onzes tres quarts" ... "Item hun perfumador petit, de llautó morisch, niallat d'argent, fet a forma de pom redó, ab diveerses forats". (TOLEDO, Inventarios Palacio Real, 18-19, 22) Miguel Gual.
-1466: 3 o 4 "quapolls de boques de magrana dolsa". (MOLINE, Receptari, 420) Miguel Gual.

MALGRANES
-1305: Jaime II ordena la baile general del reino de Valencia que rápidamente le envíe "CC d'aquelles malgranes que nos nos manan que comprase". (ACA, Reg. 235, f. 221 r.) Miguel Gual.
-1469: En las Ordenanzas del mercado de Lérida figura, "que tots los que portaran fruytes verts o seques per vendre, axi rahims, sireres, figues, pressechs, malgranes, nous, avellanes, panses, castañes, ametlles e qualsevol altra gruyta verda o sequa". (MUT, Vida econom. Lérida, doc. 2, 69) Miguel Gual.

MAGRANETES
-1381: Inventario de la farmacia de Pere Vilagut, de Reus. "Item miga onça de magranetes daurades". (VILASECA, Metges, 106) Miguel Gual.

MAGRANES/MANGRANES
-1265: En la casa de la reina Dª. Constanza se consumen en este año grandes cantidades de : cireres, peras, cermenyes a sopar (peras primerizas), "melgranes, mergranes, milgranes, malgranes, megranes, magranes", abarcocs, melocotons, ciruelas, moras (mores), nispolas, uva, nueves, avellanas, almendras (amenles, almenles.. amenles tendres), caastañas, higos, codonys y dátiles ("daytis"). Nunca falta la partida fryta a berena, fruyta a dejuns, fruita a dejunes. ... (SOLDEVILA, Pere el infant, 161, 450) Miguel Gual.
-1268: 2 docenas de mangranes se compran por 1 ss. y 6 ds. (DOÑATE, Salarios, 475) Miguel Gual.
-S. XIV: "... ages agror de limons, o de taronges, o de magranes agres, o de bon vinagre..."..." e met hi agror de taronges, o de limons; si non as, met hi vinagre blanch, e gingebre blanch pelat. Item mes hi met rayls de gingebre parat, que sia remulat ab brou poca peca..." (receta salsa blanca)..."e deu aver molt suere e such de limons..." (OSSET, Libro cocina, 163, 164, 165) Miguel Gual.
-S. XIV: “Si vols celiandre …. Pren lo grá del cilandre preparat , e ametlles perades, canyela … e pica-ho tot … e des tempraho ab agror e ab dolçor, e val mes ab vi de magranes”. (OSSET, Libro de cocina s. XIV, p. 173) Miguel Gual.
-1304: Jaime II de Aragón para la próximas vistas con los reyes de Portugal y Castilla, ordena al baile de Tortosa compri a cierto mercader de dicha ciudad, "unam, vel duas duodenas de magranis grossis aureis ... ad opus indumentorum nostrotum que fieri facimus". (debían ser granadas bordadas en oro, no gruta al natural). (MARTINEZ FERRANDO, HJaime II de Aragón, doc. 16) Miguel Gual.
-1305: Jaime II de Aragón ordena al baile general del Rº. de Valencia, le compre , "a ops de nos, çinçentes magranes agres, de les millors que nos puscats probar en la ciutat e en lo regne de Valencia, e aquelles tintats estogiades e salvades en bon loch". (MARTINEZ FERRANDO, Jaime II, doc. 28) Miguel Gual.
-1305: Carta de Jaime II al baile del reino de Valencia "con nos ajam mester magranes agres", pide le envie 100 de las mejores que pueda encontrar. (ACA, Reg. 236, f. 176 v.) Miguel Gual.
-1348: Villareal envía a Pedro el Ceremonioso, que está en Jerica, 3 canastas de "pomes, limons e mangranes" ... "per les mangranes que tremeteren al dir senyor rey", 18 ds. (DOÑATE, Datos peste negra, 37, nota 20). Miguel Gual.
-1368: 2 docenas de magranes se compran por 1 ss. y 6 ds. (DOÑATE, Salarios, 475) Miguel Gual.
-1381: Inventario de la farmacia de Pere Vilagut, de Reus. "Item miga onça de magranetes daurades". (VILASECA, Metges, 106) Miguel Gual.
-1383: "Apres hic ha panses blanques e negres, figues, molt oli, ametles, presechs, pomes, peres, teronges, limons, llimes, adzebrons, aranges, cireres, de diverses sorts guindoles, albercochs, magranes, gingols, nous, avellanes, sarmenys, ledons, guarrofes, prunes, nesples, codonys, alberxigrues, ab molies daltres". (EIXIMENIS, Regiment. ed. N. Class., 25) Miguel Gual.
-1466: "e dona-li such de magrana dolça, car la magrana lli folrá la set, e fes-lli spocir los pinyols". (MOLINE, Receptari, 323) Miguel Gual.
-1466: "Recepta per a Guarnir mal de membre: sia feta poluora (ceniza o polvo) de alum cremat, e copolls de magranes dolces, e scorsa de bogia, e sucre quandi e sucre blanch, e ros de bota blanch, rasina, aceuer cicutri e poluora de tarech, e sia lauada primer ab bon vy port e pux met-hi la polura sesus" ... "flor de magranes enuesades" ... "pren una liura de falsia e VIII onces de magranes agres". (MOLINE, Receptari, 434, 414) Miguel Gual.
-1469: En las Ordenanzas del mercado de Lérida figura, "que tots los que portaran fruytes verts o seques per vendre, axi rahims, sireres, figues, pressechs, malgranes, nous, avellanes, panses, castañes, ametlles e qualsevol altra gruyta verda o sequa". (MUT, Vida econom. Lérida, doc. 2, 69) Miguel Gual.
-1491: “Perque aprofita menjar aprés del past coses stipbiques, com son codonys, celiandre, magranes o un foch de formatge”. (“quesits e perquenç” de Albert Gran, incunable de 1491. Univ. Barcelona, p. 13.) Miguel Gual.

MILGRANAS
-1345: "per II pomas milgranas". (FORESTIE, Bonis, I, 174) Miguel Gual.
-1347: Por 1 milgrana, 4 ss. (FORESTIE, Bonis, II, 181) Miguel Gual.

MELGRANA
-1365: "Cinquo carraços de melgranas". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, IV, 344) Miguel Gual.






De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Malgranas (XXII, 7; XXIII, 19); cascos de malgranas (XIX, 66 y 158; XX, 74). —Cast. «malgranada o granada», fruto abundante en el Medievo. La cita del doc. XXIII, 19 supone su exportación por Candanchú. Según Aljoxaní, Jueces de Córdoba, 41, fue traída una rama de Siria y plantada en España por Safar, por lo que es conocido como granado assafari. Los tratados medievales las incluyen entre los productos astringentes, junto con el membrillo, cilandro y queso. Del lat. «malum granatum», a través de un posible * mala grana.
Citas. Malogranatorum (FCuenca, edic. Ureña, 840). En Sevilla se citan en 1253 granadal y milgranal (publ. A. Ballesteros, Sevilla s. XIII, docs. 48 y 51). Jaime II ordena al baile de Valencia, en 1305, le compre 500 «magranes agres, de les milors que vos puscats trobar en la ciutat e en lo regne de València, e aquelles tingats estogiades e salvades en bon loch» (publ. Martínez Ferrando, Jaime II, doc. 28). Magranes agres,..; vi de magranes (Osset, Libro cocina s. XIV, 163 y 167).
Bibliografía. Pottier, Inventaires, v. «melgrana». Keller, Vocab. Alixandre, v. «mengrana». Asín, Glosario, núm. 265. Dic. Aguiló y DCVB., v. «magrana». Roudil, FBaeza, v. «milgranas». Doñte, Salarios, 475.

Tipo: Alimentos

La voz ha sido modificada a fecha 2024-02-13.

Referencias documentales de «Malgranas»

Fichas de la voz «Malgranas», extraídas del archivo del profesor Gual