Manech

Manech, manec, destral, exades: Parte por la que se coge con fuerza un instrumento para poder usarse. Castellano "mango".

-V. DCVB. v. manec".(1ª doc. 1301)

MANEC
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relacionan en una “Cambra hon tenia le studi”: “Item un baelart petit guornit d'argent daurat, en lo pom del qual ha II smalts: la un de una testa d'una dona ab raigs, l'altre de Gualbes” … “Item un altre baelart antich ab beyna blancha ab lo manec de vori gornit d'argent daurat.”. (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 182) José Miguel Gual.

MANECH
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relaciona en la “CAMBRA DE MAIORDOM”: “Primo IIII cavechs grans ab lurs manechs” (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 190) José Miguel Gual.
-1341: En la ordenanza tortosina, se permite "Que tot hom ... puxa tallar camatimons, dentals et manechs d'exada et de cauechs". (CARRERAS CANDI, Ordinacions urbanes, XI, 411) Miguel Gual.
-1459: En el inventario de Anthonius Puig, verger, custodio del concejo de Gerona , "item una axada de ferro sença manech.". (BATLLE, Inventarios mun. gerundenses, 183) José Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Mànech. — Véanse «cávechs», «destrals» y «exades».

Tipo: Elementos de carpinteria

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Manech»

Fichas de la voz «Manech», extraídas del archivo del profesor Gual