Matalafe

Matalafe , matalaf, matallaff, matalaffes, matalafos, matalaffs, matalas, matalasos, matalap, matalach, matalafeta, véase colchon, almadraque y almatrach: Cast. "colchón", cat. "matalas", valenciano "matalaf". Del hispanoárabe "matrah", colchón especialmente el que se echa al suelo para sentarse encima. Según Trias Ferri si no se habla de otra manera la voz se refiere a un colchón de paja, de hierba seca, de lana o de algún otro material similar ... Ahora bien, en cuanto al significado de la palabra primigenia, los fragmentos conservados no permiten establecer una definición unívoca. Unas veces se le identifica con una cama, otras con un colchón. A menudo se utilizaba, además, como culcita o culcitra. Por su parte, Covarrubias (s. v. almadraque) lo describe como un colchón burdo que utilizaba el servicio cuando dormía vestido, en las ocasiones en que debía permanecer al acecho y desvelarse en cuanto se lo necesitara. La vinculación etimológica con la raíz taraha, en cualquier caso, se entiende fácilmente si se tiene en cuenta que en su origen un colchón no era un objeto estático donde se tumbaba para dormir, sino que más bien constituía una almohada gordo o una especie de alfombra sobre la que se sentaba, de modo que se la paseaba de un sitio a otro hasta encontrar el lugar deseado; allí se la arrojaba al suelo por acto seguido sentarse encima. Cabe decir que en árabe la presente palabra adquirió la acepción de colchón ya en tiempos antiguos. Las lenguas románicas, por su parte, acogieron este término con agrado, como lo demuestran los estadios antiguos de muchas de ellas, en los que la palabra presenta la acepción de colchón. La mayoría de las lenguas peninsulares optó por un sonido oclusivo en sustitución de la fuerte aspiración arábica, por lo que en catalán pasó a almatrac o almatrach, almadraga, matelás o mat(a)laf; y en castellano, gallego, asturiano y portugués en almadraque –aunque en un documento castellano del año 1392 se puede leer la variante almadrac (YANGUAS, s. v. almadrac) y en portugués la forma mencionada convive con las variantes almadrá y almatrá : "El lecho pintado con una cocedra y un almadraco y dos cabeçales" . Sin embargo, cabe decir que el gallego antiguo mataraffe adquirió más bien el significado de tapete (STEIGER (1991), s. v. matrah ). En la lengua castellana moderna, por otra parte, la palabra almadraque aún conserva parte de su carga etimológica, ya que ahora significa 'colchón' o 'colchoneta', antes 'cabezal' o 'almohada' (DRAE, s. v. almadraque), cosa que apoya la hipótesis de Coromines, que afirma que en castellano antiguo aparte de una almohada designaba a menudo un colchón, tal y como corrobora el siguiente pasaje: (...) que tengan buenas piernas para donde dormen (...) con sobre chirrias de palla y sobre ellos un colchón o almadraco de lana, como sobre dos sávanas (Ordenanzas de Granada, año 1511, BRAE, XV: 494). En aragonés, en cambio, se documentan madalá y colchón (CORRIENTE, 2008, s. v. almadraque). Tanto en el territorio hispánico como en el catalán convivían, sin embargo, multitud de formas: matraco, matra, matras, almatrac, almadraque y almatraque en el primero –la variante más pura en hispano-árabe sería, según Martínez Ruíz (1972: 7 ), almatrac–; y almatrac, almadraga, almatraf, almatraphios, almatrazt, matelàs, matlaf y colchón en el segundo. Sería bueno destacar que incluso el vasco incorporó este término, bajo la forma de almadraka (LÖPELMANN, s. v. almadraka). Así pues, las variantes en las que se observa la conservación del artículo árabe conviven con aquellas en las que la partícula al- se perdió por el camino. A través del catalán, esta palabra pasó al castellano, a la vez que el antiguo provenzal incorporaba el préstamo almatrac, que desde el siglo XII posee el sentido de 'almohada', tal y como asegura Haarmann – Studemund-Halévy (1972: 32). A su vez tanto el italiano como el francés lo adoptaron sin el artículo aglutinado y con una desinencia ya romanizada: materasso o materazza y materas o colchones respectivamente. Un fenómeno similar se observa en la variante castellana matraca. Asimismo, la forma bretona es martôlod. Los dialectos del francés, sin embargo, ofrecen una muchedumbre de variantes, entre las que destacan matra, mattras, materat, maturas, mathelas y matelat. Cabe decir que, si bien para el caso del francés no cabe duda de que el término penetró a través del catalán, los lingüistas no han podido aclarar si se produjo un fenómeno similar en el italiano. Sin embargo, Meyer-Lübke se muestra convencido de que el italiano empruntó este préstamo del provenzal y el francés (MEYER-LÜBKE, s. v. matrah), de donde provendría la forma materazzo. Por último, si echamos un vistazo a las lenguas germánicas, podremos observar que las palabras Matratze del alemán moderno, matraz y materaz del alto alemán medio, matras del neerlandés y mattress del inglés derivan de allí mismo (KLUGE, s. v. Matratze). En el catalán antiguo las formas almatrach, almatratzt, almadraga, almedraga y almadrague conservaron el significado de 'colchón' –ya fuera colocado sobre una cama, ya fuera en el suelo–, forma léxica y significativa todavía vigente hoy en día –junto con sus variantes dialectales, sobre todo presentes en el País Valenciano, colchón y colchón (ALCOVER – MOLL, s. v. almatrac)–, que corresponde a un saco de tela relleno de lana, plumas o algún otro material blando, sobre el que se tumba: Por la noche, cuando vuelvo entrar en su cama, Blanquerna ach puesta la cocera ayuno el colchón, y el colchón ayude el sach-lit, y las mantas fueron ayunas las sábanas y la colcha (LLULL, Blanq., LII, NCl., I: 271 ). Sin embargo en el Vocabulista, atribuido a Ramon Martí, en el que aparece la forma catalana colchón en una glosa marginal, se le vincula al latín tapetum (ALCOVER – MOLL, s. v. colchón). Aguiló, por su parte, califica el almatrado de 'colchoneta morisco', ilustrando con el siguiente ejemplo: e hacemos levantar un almatrado y un travesaño. Y Nos quienes estábamos así reposán (...)10. Coromines (s. v. colchón), a su vez, nos informa del origen de la forma catalana colchón –perdido el artículo aglutinado–, la única que ha pervivido. Se trata de un derivado del antiguo matalaf o colchón.
Así pues, las fuentes latinas altomedievales de Cataluña presentan la palabra almatrac que designaba un colchón de cama, generalmente relleno de paja o de algún otro material entre finales del siglo XI y mediados del XII. (TRIAS FERRI, La terminología textil, 37-39)

-Bibl.: COTARELLO, Lexicología, 194-196 v. "matalafe", que se inclina más bien por un cojín o colchoneta. ; Du Cange, v. matalacium, matalasium,(doc. s. XIII) ; DOZY, Glossaire, 151-152; NEUVONEN, Arabismos, 153-154, voz "almadraque"; DCECH, v. "almadraque", que desmonta las sugerencias de cojín de Cotarello por falta de justificación.; CORRIENTE, Arabismos catalán v. matatas (var. antigua mat(a)laf, cf. cs. almadraque) 'colchón': del and. matráh, ár. matrah 'lugar donde se echa algo o alguien'.; SESMA-LIBANO,Léxico, v. matal(l)af(es) (Ale., Bar., Fra., Z.)

MATARAFFE
-938: Se documenta "mataraffe". (NEUVONEN, Arabismos, 80 y 154) Miguel Gual.

MATALAFS
-1256: "primum inveni in hereditate pupilli predicti quatuor lectos ligneos et duo saccilecta, item tres matalafs scilicet duo cum cohoperta fustanei cum listis albis et sunt de lana,". (BATLLE, La familia i la casa d'un draper, doc. 2, 90) José Miguel Gual.
-1274: "Remembranza del cendat que ha comprat en Rocha a obs dels matalaf del senyor rey: 3 piezas de "sendat vermeyl doble", a razón de 135 sueldos la pieza; "compran a obs d'aquels matalaf, VII caps et medium de fustanis vermeyls", a 10,5 sueldos los 4 y a 12 sueldos los 3,5: compran a obs dels dits matalafs, 128 libras de cotó, a 14 dineros la libra, se pagan también los "batedors de cotó"; 10 sueldos "al mestre qui fo los matalaf"; y 20 dineros al maestro "qui adoba lo lit". Se citan también las "cadenetes" y "clauels del lit"; costaren les cubertes del lit del senyor rey, X solidos". (MIRET, Sermone plebeico, 236) Miguel Gual.
-1323: "item II matalafs de fluxell qui solien ésser cuberts de drap de seda listat vert e vermell e ara son cuberts de drap reyall de seda e de coto". (MARTINEZ FERRANDO, La cámara real Jaime II, doc. 134, 188) José Miguel Gual.
-1388: Inventario de bienes de Berenguer Abeya, "un lit de v posts e II peus saclit ab payllas ab IIII matalaff listats, entre àvols e bons, e dos travessers listats ab ploma". (A.S.M.M., leg. s. XIV, s. n.) Manuel Riu.
-1409: "En Matheu de Lascas, procurador regal de Mallorques, entre dues trameses per vos a nos fetes, vint e tres quintars tres lliures barberesches de lana appellada mocona per major partida comuna e per menor allafa, la qual mocona nos havets tramesa en VIIII . saques de canamaç senyades ab senyal regal dalmanguena de nostre manament per fer matalafs necessaris a forniment de la nostra torra de Bellesgart ." (GIRONA, Itinerari Rey en Marti, 646, doc. 49) José Miguel Gual.
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relacionan en la “recambra: “Item un matalaff listat ab la cuberta blancha e blava, ab la çotana de de canamàs negra..”.(GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 173) José M. Gual.
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relacionan en una “Cambra hon tenia le studi”: “Item dos matalaffs blanchs e blaus axí demunt com devall.”. (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 182) José M. Gual.
-1443: Se describen varios matalaffs, "laltra matalaff de cotonina listes blaues e blanques" ... "dos matalaffets morisch pera cavalgar". (FERRER, Un inventari del s. XV, 251, 252) Miguel Gual.
1456: En el inventario de bienes se refleja, “Item un parell de lansols de lin de quatre telles” ... "Item un altre lit que no es de casta en que ha un matalaf sotil e un travasser sotil e un lansol de tres teles de stopa e una flaçade blanque cominal" ..."Item un lansol de tres telles de compaya" ... "Item en l’altre cofre ferrat primo un perell de lansols de lin de quatre telles. Item un altre perell de lansols de lin de quatre telles. Item un lansol de lin de quatre telles" ... ". Item un matalaf blanch". (RODRIGUEZ RISQUETE, Vida Pere Torroella, XXVII) José Miguel Gual.
-1458: "... dos matalafs ab cubertes de fustani, ab listes grogues o blaves, e l'altra blanch e blau de bona lana" ... "un matalaf eb cuberta blava, la sotana vermella" ... "... matalad petit, cuberta verda, sotana blanca". (VOLTES, El establecimiento, 52, 53) J. F. Cabestany.
-1458: "En la cama de las nobles Isabel, Leonor y Beatriz de Montagut, "en lo lit hon aquelles dormien, fosen trobades les coses seguents: Primo in lit de peus e posts. Item tre matalaffs de cotonina o fustani. Altre de tela blanca. Item una vanova de bastes, ab cara e sotana de drap de lli ... Item una altra vanova centellada ... Item una flaçada cardada blancha ... Item un cortinatge de saya blava ..." (Inventario de la reino Dª María, esposa del Magnánimo. TOLEDO, Inventario, 37) Miguel Gual.
-1458: Se documentan 27 matalfs ... "de tela vermella ... de tela prima ... de tela blancha ... matalaf real ... de seda groga o de cotó vermell ... matalafs de strado, grochs e vermells ... de fustani ... ab cubertes de seda grogues e vermelles ... matalafs de tela ... de tela blancha de canem ... matalaf tot vermell con sus medidas". (TOLEDO, Inventario, 81-82) Miguel Gual.
-1458: "Item, duas taulas de pinta, lisos e dos plegados ab una tela de filampua de li e ab creueres e cordes e corrioles e ab vores ..." ... "Item, un cortinatge de drap de li blanch, son VI peces ab son bastiment e tovellons" ... "... dos matalafs ab cubertes de fustani, ab listes groques e blaues, e l'altra blanch e blau de bona lana". (VOLTES, El establecimiento, 50, 52) J. F. Cabestany.
-1459: "Item una cara de matalaf de cotonina, groch e vermell, nou" ... "Item hun matalaf sotil, blanch" ... "Item hun matalaf vermell, de canem, quasi nou". (PAGES, Inv. bienes A. March, 135, 137, 139, art. 5, 47, 114) Miguel Gual.
-1497: "Hun llit de camp, poquet, fet de dos banchs e tres posts, ab un matalaf de lana". (AGUILO, Inventari Miquel Abeyar, 451) Alvaro Santamaría
-1503:En el inventario de Joan Fuster, doncell, figura en el "menjador", "En la cambra dins lo dit menjador havia hun llit gran antich ab hun matalaf de lana altre de palla ab son travesser hun lensol de quatre teles, bri e stopa usat e una flassada de borra". (BARCELO, Els bens de Jon Fuster, 183) José M. Gual.

MATALAFFE
-1306: "item dari mandavimus per vos fratri Arnaldo de Materone, duos matalaffe parvos, de quibus mandavimus fieri unum matalaf; ". (MARTINEZ FERRANDO, La cámara real Jaime II, doc. 15, 22) José Miguel Gual.

MATALASIA
-1310: "item retinuistis penes vos, quos vobis dedimus, tria matalasia cotoni de panno áureo, cum orlis samiti virmilii veterà.". (MARTINEZ FERRANDO, La cámara real Jaime II, doc. 31, 38) José Miguel Gual.

MATALAFIUM
-1348: En un inventario de Mateo Vila, apotecario mallorquín, aparece "Item, unum matalafium et unum traverserium.". (ALOMAR, Dos inventaris, p. 87) José M. Gual.

MATALAFETA
-1409: "Lletra a Mossen Francesch Daries dessus un godomacil o matalafeta a ops de la sua capella". (GIRONA, Itinerari Rey en Marti, 639, doc. 24) José Miguel Gual.

MATALASOS
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relacionan en la “cambra”, “Item un parell de matalasos ab les cubertes de fustani blau e blandi ab les sotanes de canamas blau.”. (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 169) José M. Gual.
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relacionan en una “cambra pintada”: “Item dos matalasos ab la cuberta de canamàs blau, e la I és ab çotana blancha e és d'en Johan de Gualbes, e l'altre ab la cotana de canamás groch.”.(GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 174) José M. Gual.

MATALAS
-1439: "Un matalás de tela blave, ab les sotanes de canamás, blanch". (SERRA VILARO, Baronies, I, 221) Miguel Gual.
-1493: "Llit gran encaxat ab son bancal buyt, ab son matalas de lana e altre de palla sobre dit llit". (AGUILO, Inventari Miguel abeyar, 419) Alvaro Santamaría

MATALLAFES
-1441: "varias piezas de fustani, matallafes, de Barcelona, con listas rojas y amarillas; una pieza de fustan negro, un chapel de paja para la Infanta". (SOTO, Conde de CLONARD, Discurso histórico, 184; Cfr. COTARELO, Lexicografía, 194-96) Miguel Gual.
-1484: En el inventario de un dormitorio turolense aparecen "Un matallaff bermejo e amarillo","Dos matallaffes viejos, el uno cárdeno e el otro verde" ,(WRITTLIN, Inventario, p.199,208) Miguel Gual.

MATALACH
-1499: Inventario de un labrador de Almenar, "Item un matalach buyt". (FARAUDO, Casa catalana, I, 135) Miguel Gual.

MATALAFOS
-1503: En el inventario de Joan Fuster, doncell, figura en la cambra vella del replà de la scala , " llit gran ab son bancal e banqueta ab dos matalafos lo hu de lana altre de palla ab son travesser y coxí de fluxell, una vànova vella obra de roses ab flassada de borra ab hun parell de lensols de bri e stopa de quatre teles usats.". (BARCELO, Els bens de Jon Fuster, 186) José M. Gual.

@ José Miguel Gual López.

Tipo: Ajuar domestico

La voz ha sido modificada a fecha 2024-08-15.

Referencias documentales de «Matalafe»

Fichas de la voz «Matalafe», extraídas del archivo del profesor Gual