Avalana

Avalana , avallana, avelana, avelanes, avellanes, vellanes, avellana, aveillana, aveyllana, avalanes, avellanes, v. auelanes .- Cast. "avellana”, producto de amplia documentación en nuestra Edad Media, Véanse mas abajo las glosas, documentación y bibliografía en tres obras de Gual: Vocab. comercio medieval, voz "avellanes"; Manual hisp. mercadería» voz "avalanes" (export. a Túnez) y Arancel lezdas y peajes siglo XV. vos "avellanes". ; CARRERE, Barcelone. centre econ. I, 316-317 (producción, precios y comercio); DCVB, "avellana" (1ª doc. 1252), véase en este enlace ; FARAUDO, "avellana", véase en este enlace

-1240: "que tod'esto non preçio quanto tres avellanas.". (Libro de Alexandre,181. Cfr. CNDHE, v. "avellana") José Miguel Gual.
-. S. XIV: De Barcelona a Beirut y Alejandría se envian 198 y 5 sacos de avelanes, que costaron, puestos en nave, 319 libras,-15 sueldos y 12 libras-6 sueldos-9 dineros, respectivamente (MADURELL, Compañía trescentista barc.. 482 y 487). Miguel Gual.
1326: 376 sacos de avellanes de Napols se llevan a Tunez (ACA. RP. MR. 631, fols. 137-138 v). Miguel Gual.
-1350: En el libre de les viandes de la canonica de Tortosa figura: “Item se done en los dies desusdits de la septuagèssima tots jorns vint diners en fruyta, ço és a saber, un dia figues y altre nous, altre avellanes, la qual fruyta deu ésser tota dels canonges que mengen en convent e deuen ne donar a llur bon albir als preveres que·y minjaran y als pobres.”. (ALANYA, Carta Cibariorum, 476) José Miguel Gual.
-1383: "Apres hic ha panses blanques e negres, figues, molt oli, ametles, presechs, pomes, peres, teronges, limons, llimes, adzebrons, aranges, cireres, de diverses sorts guindoles, albercochs, magranes, gingols, nous, avellanes, sarmenys, ledons, guarrofes, prunes, nesples, codonys, alberxigrues, ab molies daltres". (EIXIMENIS, Regiment. ed. N. Class., 25) Miguel Gual.
-1568: "dos libras y una quarta de avellanas"(Martinez Ruiz, Inventarlos bienes moriscos, 61) R. Peinado.

@ Miguel Gual Camarena

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Avalanes , avallanes (III, 75; xv, 32 se venden en Túnez; xv, 69 se exportan de Túnez); - perades (II, 100): avellanas, citándose en el período que estudiamos con cáscara, tiernas, frescas y tostadas, siendo producto de exportación de la corona aragonesa.-Gloss. Catal., «avellanus».-Ciano, «nocelle».-Dic. Corominas y Dic. catvalbal., «avellana».-Gual, Vocab. comercio medieval, «avellanes».-Alpera, Botánica valenciana Eiximenis, 76-78.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Auellanes (XIV, 106; XV, 125; XXIV, 67, nota; XXV, 165; XXIX, 126); ab closscla (XXV, 196); auelanes, avelanes (VIII, 76; IX, 81; XVI, 136; IV, 180); uelanes (XXIV, 67). — Cast. «avellanas», fruto del avellano. Hay datos de la exportación de avalanes de la Corona de Aragón hacia la zona languedociana, a comienzos del siglo xiv (doc. publ. Fincke, Acta Aragonensia, III, 157). Además de las avellanas con cáscara de nuestros aranceles, otras fuentes hablan de avellanas tiernas (probablemente sin cáscara), frescas y tostadas, consumiéndose como frutas después de las comidas y entrando a formar parte de diversos menús culinarios. Del lat. «abellana nux» (nuez de Abella, ciudad de Campania, donde abundaba este fruto).
Citas. El obispo de Lérida regaló a la reina doña Blanca, avellanis teneris (1299, publ. Martínez Ferrando, Jaime II, doc. 4). Una fanega y media avellanarum solicita Jaime II de Sagunto, para la cena real (1312, ibíd., doc. 104). A los canónigos tarraconenses se les daban, entre otros comestibles, «aualanes e altres fruytes fresques, per a sopar» (Llibre del coc, fol. 10). «Yo he vist que y picaven ab la salsa ametlles e avellanes torrades» (Osset, Libro cocina s. XIV, 169). Un comerciante de Sérignan se dedicaba al comercio de avellanas de Cataluña a Francia, entre 1439 y 1447 (cfra. Combes, Port de Sérignan, 19). En el puerto de San Feliu de Guixols y con destino a Valencia, se cargan 18 sacos de avellana (publ. Docts. hist. imprenta, doc. 24).
Bibliografía. Moll, Supl catalá, v. «abellana». Gual, Arancel lezdas, v. «auellanes». Tesoro lexic. vv. «avellana» y «avellano». DCVB., Dic. Corominas y Dic. Histor. 1.* edic.: v. «avellana». Huerta, Vocab. JManuel, v. «avellano». REW, 17. Gloss. Cataloniae, vv. «auelaneda» y «auellanus». Asín, Glosario, núm. 55. Evans, v. «nocelle». Forestié, Bonis, v. «avelanas». Day, Douanes Gênes, v. «noxelle».

Tipo: Alimentos

La voz ha sido modificada a fecha 2023-05-09.