Aygua ardent

Aygua ardent, agua ardiente , aguardiente, aque ardentis, aqua ardentum, v. aigua-ros.- Cast. "aguardiente" (empleado en la Edad Media como medicinal).

-Bibl.: DCVB. voz "aiguardent" (doc. s. XV). Véase el artículo de SAMPIETRO sobre la destilación de L'aigua roses i l'aiguardent.; FARAUDO, Vocabulari, v. aigua ardent (doc. 1466).

-1348: En un inventario de Guillem Ros, apotecario mallorquín, aparece "Item, daus libras sex uncias aque ardentis simplicis ad unum solidum octo". (ALOMAR, Dos inventaris, 96)
-1448: En Mallorca se prohíbe adulterar el vino con varios productos, entre ellos ayguardent (PONS, Mostassaf, p. 33) Miguel Gual.
-1466: "Continuament vega lo pascient aygua ardent, de la fina, tots matins en deiú ...; recepta per a fer aygua ardent retificada (MOLINE, Receptari, p. 412 y 429). Miguel Gual.
-1501: “Vna olla con su alanbique para sacar agua ardiente”. (ARROYAL y MARTIN, Ajuar domestico, 10) José Miguel Gual.
-1501: Se censa : “Vn barril de cobre en que echan aguardiente”. (Inventario Beatriz Galindo de su casa de Ronda, ARROYAL y MARTIN, Ajuar domestico, 20) José Miguel Gual.
-1520: "Aigua ardent à tal coneixença: que sia ben clara e que sia forts flayres" (AHMall, cód. 108, fol- 32) F. Sevillano.

@ Miguel Gual Camarena

Tipo: Bebidas

La voz ha sido modificada a fecha 2023-05-13.

Referencias documentales de «Aygua ardent»

Fichas de la voz «Aygua ardent», extraídas del archivo del profesor Gual