Bast

Bast, basts, bastz, basto, aparejo, bastes, bastum., v. albardas- Cast. "basto", aparejo o albarda de las caballerías que se pone sobre el lomo de las caballerías para acomodar la carga.

-Bibl.: voz "albarda" en el presente Diccionario y más abajo, la voz "basts'' en Gual» Vocab, comercio medieval.; ALSINA, Pesos, mides, mesures, v. "alna", incluye bastó utilizada para medir ropa con una equivalencia a 1 alna.; DCECH, v. basto II, (1ª doc. s. XV), que asigna origen de baste a bast catalán, pero tiene sus dudas de la voz "basto", aunque no encuentra otra posibilidad.; POTTIER, Lexique medieval, v. basto (1ª doc. 1489); LIBANO-SESMA- Léxico, v. bastes y baster. Documenta en Ainsa y bast en Huete, Monzon y Zaragoza.

-S. XIV: "axí emperò que aquells de la dita ciutat fassen e complesquen en trametre viandes e tenir bastes les hosts e tenir segurs los camins, segons la resposta que us han feta sobre açò, e que d' açò hajats d' ells aquella segurtat que puxats" (Doc. cancillería Alfonso III, doc. 73. Cfr. CICA, v. bastes) José Miguel Gual.
-S. XIV: "E fo proposat en conseyl que alcuns fraus se feyen, o ·s porien fer per encamarament del pèl del boch e de cabrit o d' anyel a metre per borra o per lana en bastes o en albardes o en seles o en capels de sol o en feltres; ". (Liber Consilliorum, Cfr. CICA, v. bastes) José Miguel Gual.
-1353: "Item I" vanova de bastes de canamás de III teles." ... "Item I vanova oulane de bastes." ... "Item I" vanova de bastes de canamas de III telas." ... "Item I" vanova de bastes de boque valor de III telas e mige."Item I' vanova de bastes squinsada de poqua valor de 111 telas e mige.". (LOPEZ, Farmacéutico barcelones, 47) José Miguel Gual.
-1366: "Orden al recibidor de Estella de enviar inmediatamente a la villa 60 acémilas con sus bastes, sacos, cuerdas y mulateros, con destino a las gentes de armas.". (IDOATE, Un registro de cancilleria, 707, p. 117) A. Martín Duque.
-1398: "Item una altra vànova prima, nova, siciliana, de drap de cotonina listada, ab sotana de drap de stopa feta a bastes de lonch dobles, de .v. teles". (CASAS HOMS, L'heretatge d'un mercader, 22) Miguel Gual.
-1406: En Navarra se compra un bast francés por 4 florines (CASTRO, Catálogo, XXVI núm. 1399) A. Martín Duque.
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relacionan en la “cambra”, “Item una vanova feta a bastes de dos fils, de V teles, la cuberta de li e la cotana de stopa..”. (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 169) José Miguel Gual.
-1448: "los forners, qui fan o faran flaca, haien a tenir cascun dia les taules o venadores bastes de pa ... " (PONS, Mostassaf, 17) Alvaro Santamaría
-1448: "Les obrers de cànem pusquen fer cingles, cabestres, pitrals, e altres exàrcies, pertayents a bèsties de bast, de canem nou e lo texim de cànem vell"- (Capitols del Mostassaf, PONS, Mostassaf, 45) Alvaro Santamaría
-1503: En el inventario de Joan Fuster, doncell, figura en el stable , "Item dos basts de mul.". (BARCELO, Els bens de Jon Fuster, 186) José Miguel Gual.

@ Miguel Gual y Juan Carrasco.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Basts (XIII, 109); bastz (XII, 101). Véanse «mul» y «rocí». — Cast. «basto» (aparejo o albarda de las caballerías, citándose expresamente los de «mul», «mulat» y «rosí»). Del lat. vulgar «bastum» (silla de carga). Dada la ausencia de citas medievales del cast. «basto», no sería extraño procediera del cat. «bast».
Bibliografía. Chabás, Glosario, DCVB. y Dic. Aguiló: v. «bast». Tesoro lexic. y Dic. Corominas, v. «basto». Forestié, Bonis, v. «bast».

Tipo: Productos comerciales

La voz ha sido modificada a fecha 2023-05-27.

Referencias documentales de «Bast»

Fichas de la voz «Bast», extraídas del archivo del profesor Gual