Rabano

Rabano , ravano, rave , raue, ravens, ravani.- Cast. "rábano". Del lat. "raphánus".
Véase Dic. Corominas, voz "rábano"( 1ª doc. s. XV); DCVB, voz "ràve" (doc. 1309).

He aquí unos datos sobre precios:
-s. XI: En el portaje del fuero de Villavicencia, "de karrata de rabanos viginti (denarios); et asino decem, et de peone quinque" (MUÑOZ ROMERO, Coleccion de fueros, p. 173) Miguel Gual
-1262: "cebes e ràvens", "letugas e raves" y "such de raue" (SOLDEVILA, Pere infant, doc. 4, p. 163, 433 y 411) Miguel Gual
-1311: En las Ordenanzas de Perpiñán aparece, " totz los ortolás ... qui tenen ortalissa ... que cascun puga culir e vendre en los dits dimenges e en les altres festes sobredits ... pastanag(u)es, e raves, cebes tenres, ayls tenres ..." (ALART, Docts. Roussillon", p. 228-229) Miguel Gual
-1348: En un inventario de Guillem Ros, apotecario mallorquín, aparece "Item, quatuor uncias olei semmis ravani ad quatuor denarios." (ALOMAR, Dos inventaris, p. 97) José M. Gual
-1350: En el libre de les viandes de la canonica de Tortosa figura: “Item la fruyta vert o tendra se entenen letugues, ràvens ab sebes tendres, sireres, prunes, ametles tendres, sarmenyes, peres, prèsechs, cogombros, rayms, mangranes, e a més deu donar a sopar o a ora nona a dia de dejuni.”. (ALANYA, Carta Cibariorum, 477) José M. Gual
-1383: "abunda (Rº de Valencia) en molta bella e bona hortalissa, aixi com en tot llunatge de cols, carabasses, ... ràvens ...; e es gran maravella que a Nadal proddueix, e per tot l'any, pesols tendres" (1383. Eiximenis, Regiment", ed. N. Class. p. 26) Miguel Gual
-1423: "Cap. Deceno: ... TURMAS, çahanorias, chirivías, chufas, cardos arreçifes, alcarchofas, setas, crespillas, hongos, gordolobos, tovas, lechugas, palmitos, rávanos, nabos e los que son d'esta manera lievan en su cortar e mondar çierta manera". ... "Las chufas por ser pequeñas non lievan algúnt tajo, pero algunas d'ellas gruesas, que tienen en sus rugas tierra, quítangela con la huña. E así enteras muchas d'ellas se ponen.". (CATEDRA ed., VILLENA, Arte Cisoria, 190)
-1460: Portazgo de rávanos, "ocho fases" por carretada. (GONZALEZ GARCIA, Portazgo de Salamanca, p. 125-143)
-1466: Aparece "raue galech" en una cita contra el mal de piedra. (Ed. MOLINÉ, Receptari, p. 407)
-1469: En unas ordenanzas de los mercaderes de Lérida, "que totes les ortalises: cols, letugues, spinachs, rávens, melons ..." (MUT, Vida económica de Lérida, doc. 2, p. 70)ç
-S. XV: “De verdura ansí verças como lechugas, ravanos y cebollas y navos, de las çebollas de diez horcos arriba un horco, y de las otras cosas de carga mayor doze piezas y de la menor nueve y de portazgo una blanca vieja de carga mayor y de menor una nueva. ” (GONZALEZ RODRIGUEZ, Aranceles de portazgo, 124) José M. Gual
-1505: "seis rábanos por una blanca vieja" (AMM, Actas Capitulares 1505, fol 79 r.)
-1505: "Los dichos señores del conçejo, por cuant o en el preçio de las ortalizas de esta çibdad (Murcia) hay un gran desorden ... los dichos ordenaron poner e pusieron preçio en las dichas ortalizas en la forma siguiente: que den seis rábanos por una blanca vieja. Otrosi que den tres lechugas, de las mejores, por un maravedí. Otrosi que den cada ajo de berça, el mejor, por un maravedía. Otrosi que los cardos valgan, el mejor, çinco mrs., las berengenas, seis, un maravedí. Las naranjas por menudo, diez al maravedí. (AMM. Act. Cap. 1505) Francisco Chacón
-1571: El concejo de Murcia ordena a los hortelanos que saquen "los rábanos atados a la plaça, çinco una blanca, y que no puedan atar manojos de más de una blanca" (AMM, Actas Capitulares, 1571, fol. 97 r.) Francisco Chacón
@ A. Malpica y J. Miguel Gual López

Tipo: Alimentos

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Rabano»

Fichas de la voz «Rabano», extraídas del archivo del profesor Gual