Reloj

Reloj, relotge, relox ,rellox, rellotge, relonge, relonger.- Del cat. "relotge", que, a su vez, procede del lat. "horlogium". Hay diversas forma en catalán: "arolotge","arelotge","alarotja".
Véase Dic. Corominas, voz "reloj", con información y documentación muy útiles.
Había relojes de diversas clases: de sol, de arena, de agua, mecánicos. Ya en el siglo XII, en Sevilla, según el "Tratado de Ibn Abdun", se emplean relojes mecánicos y cree son relajos con 12 campanas exteriores, protegida cada una por un alero de tejas, (Levi-Provençal, Sevilla s. XII, p.114)

En 1387, Juan I escribe al Procurador de Mallorca sobre relojes de arena:"mananvos que vistes les presentes, carquets o façats cercar aqui en la ciutat de Mallorques les pus fines ores de arena que atrobar puxats, de una ora tant çolament. E si no son fines que los façats affinar, e trametales nos de contiment e com abans puxats" (1387. Frau, Datos historia reloj público de Palma, p. 31). En 1391, Juan I, escribe de nuevo al Procurador real de Mallorca "encare volem e us manam quems tremetats dues hores de arena, ço és cascun de complida, e unes hores de XII hores justades e que sien ben affinades" (1391, Ibid. p. 31) Miguel Gual
-S. XV: "e quedó asentada la vista para la otra noche siguiente, la qual se asentó para la vna ora después de media noche. El Rey, segund fué acordado, vino al lugar de la ribera do avía de esperar al rey de Portugal, e estándole esperando a la ora entre ellos asentada, el relox de la Çibdad, que estaua errado, dio las tres oras deviendo dar la vna. E como el Rey pensó que se avía tardado (...), acordó de se bolver luego a su palaçio, porque sus guardas no le sintiesen andar a aquella hora por aquellos lugares do andaua". (HERNANDO DEL PULGAR, Crónica RRCC, LXI, p. 199)
-1408: "compri unes ores de vidre, ab son stoig ... pertal que la campanya de la dita obra per mills regula en almoçar e dinar e venerar". (SANCHIS SIVERA, Vida íntima, 29, nota 2) Miguel Gual
-1458: "hun relonge dacer, quasi de hun palm e mig de llarch, ab contrapesos e rodes" ... "hun relonger de llautó, morich, d'altaria de hun palm". (TOLEDO, Inventario palacio real, 108, 110) Miguel Gual
-1483: Se apaga a un platero por dorar un relox, 10 ducados (3.750 maravedís); por 2 reloges de arena, 8 reales; por platear un reloj, 4,5 marcos de plata (1 marco a 550 maravedís) (TORRE ed., . Cuentas G. Baeza, I, p. 21) Miguel Gual
-1484: En el inventario de una recozina turolense aparecen "Una rellox de una ora con su casseta",(WRITTLIN, Inventario, p.199) Miguel Gual
-1487: Carta del Rey al Bayle General de Valencia encargándole hacer un reloj portátil para la Reina. (A.R.V. Epistolarum, t. 596, f. 14 v.) Miguel Gual
-1493: se paga por un relox que mandó para el Principe, 3750 maravedís (1493, Cuentas G. Baeza, II, p. 57) Miguel Gual
-1493: por un relox que mandó hacer para Granada, se pagan 25.125 maravedís (1493, Ibid, p. 67) Miguel Gual
-1493: "Al reloxero, por un relox despertador, 1.400 mrs·. (TORRE ed., Cuentas Gonzalo Baeza, II, 111) José Miguel Gual.
-1493: se pagan 7.440 maravedís a Jaime Ferrer, relojero, veçino de Barcelona, por un hombre que fue a Granada, "para sentar e poner un relox qu'el fizo a la dicha ciudad" (1493, Ibid., p. 111) Miguel Gual
-1494: se pagan "3 reloxes, 623 maravedís" (1494, Ibid, II, p. 154) Miguel Gual
-1497: "por çinco reloxes, que costaron 620 maravedís" (1497, Ibid, p. 348) Miguel Gual
-1497: En Murcia, se han de pagar "dozientos e qurenta maravedís que costó una maroma para el relox", haciendo referencia, probablemente, a un reloj público. (1497. AMM, Act. Capit. 1497-98, fol. 66 r.) Angel Luis Molina.
-1501: “Vn relox de cobre dorado ". (ARROYAL y MARTIN, Ajuar domestico, 1) José M. Gual.
-1503: La reina gratifica con 1.875 mrs. a un relojero francés. (TORRE ed., Cuenta Gonzalo Baeza, II, 581) Miguel Gual.
-1522: En Murcia, se manda librar a "Biveros el salario qaue se le deve hasta oy, por razón del cargo que tiene del relox: es un año que son nueve ducados" (1522. AMM., Act. Capit. 1522, f. 59 v.) Angel Luis Molina.
-1542: "... Francesch Moreno, reixidor de lana ... qui te carrech de manchar al orgue ... e regir lo relonge". (A.M. Villareal, nº 300, Clavería 1542-53, f. 12 r.) Miguel Gual
-1560: "Per part de mestre Diego del Arcón, natural del regne de Toledo se proposa a ses magnificencies y savieses com ell es mestre de fer obra de terra de diverses maneres, ço es plats y escudelles y relojes axi de Manis y sivillanes com ports y alburnies de apothecaris, y altres de son art que nos fan en Mallorques, ans de fora regne sen han de provehir, com sien prou necesaries". (AGUILO, Fabricación de loza fina, 47) Alvaro Santamaría
-1569: "Que se libren al mayordomo Juan de Herrera, treinta e tres ducados que costó una maroma para el relox". (A.M.M. Actas Capitulares 1569, 89 v.) Francisco Chacón.
-1588: se gasta Murcia cada año cuatro mil maravedís en el que tiene cargo del reloj (1588. AMM , Act. Capit. 1557, fol. 40 v.) Francisco Chacón.
-1594: "Un rellotge de tocar hores ab sos contrapesos, despertador y pedernal per encendre foc". (RAMIS de AYREFLOR, Inventario procurador real Hugo Berard, 318) Alvaro Santamaría


Tipo: Productos comerciales

La voz ha sido modificada a fecha 2024-01-25.

Referencias documentales de «Reloj»

Fichas de la voz «Reloj», extraídas del archivo del profesor Gual