Rocin

Rocin , roci, roçi, rocins, roncinus, rossis, roncinum,ronssi, roncini, roncino, rrozin, rocinet, rocyns: Castellano «rocín» (caballo basto y de poca alzada).

-v. FORESTIE, Bonis, v. rossí, rosi.; POTTIER, Inventaires, v. rozin, rocinet, define como "Roussin, cheval de labour". ; SIMONET, Glosario, v. rosin.

-Según Castro, "los textos medievales distinguen bien el caballo del rocín: "Los cavallos e las otras bestias e los ganados valan en esta guisa en todos myos reynos, sinon en Gallisia e en Asturias de Oviedo, que an de valer de otra guisa: el mejor cavallo, dosientos mrs., e el mejor roçin, cien mrs.". (en Galicia y Asturias, el mejor caballo vale 400 sueldos) (Cortes de Jerez de 1268,I, 72). El Fuero de Zorita hace pagar un aureo por el caballo que se exporta a tierra de moros y medio mencal por el rocín. Eso está de acuerdo con los que dice Covarrubias: "Rocín es el potro que o por no tener edad o estar maltratado o no ser de buena raza, no llegó a merecer el nombre de cavallo". Comp.: "Fízote subir en un rocín de alvarda". (Prim. Cron. Gral., p. 622). "A fermosa yegua dan flaco roçin". (Cancionero de Baeza, 97). "Todo omne que mugier aiena denostare, lamándola puta o rocina o gafa, peche II mrs.". (Fuero de Plasencia, 37). LA palabra se usa aún vulgarmente en Asturias. Sobre la etimología, véase Marchot, Rom., 1922, p. 115, que lo deriva de (caballus) ruccinus, derivado del ant. a. al. rucki "dorso", es decir, caballo de carga. La hipótesis es admisibre. Es curioso que ya covarrubias pensara en una etimología germánica, aunque fuerse falsa (roslin)". (CASTRO, Aranceles, 127) Miguel Gual
-Alvar cita a castro y refiere: "Dos citas para su exportación: "cosser o rocino grosso, que passe a Gascuña pague cinco sueldos". (Peaje de Valdebroto, 288 b), "rocins o asnos guareñis que passen a Gascuña, dos sueldos por cabeça". (Peaje de Benach, 289 b). La primera de nuestras citas señala el carácter de bestia de carga que indica la etimología, aunque el Peaje de Daroca dice "cavallo o rocin de siella, deven pagar dos sueldos y gueyto dines". (p. 219 b). (ALVAR, Peaje de Jaca 1437, Glosario, 126) Miguel Gual

-s. XII: Portazgo Fuero de cuenca, "rocin que se lleue a tierra de moros, medio mencal". (UREÑA ed., Fuero de Cuenca, 836) Miguel Gual.
-1172-1182: El rocín paga una quarta de mor. en el portazgo de Alfarilla. (TMC, 1. 3, d. 45, p. 286-288) José Luis Martín
-S. XIII: "Cavayllo, rozín, mullo, asno, jegva, deve un dinero de ostalaje al huesped, quando será vendido; o la sieylla, si menos valde V sueldos; e si la sieylla vale más de V sueldos, fágala remir (sic) el huespet de XII dineros". (ILARREGUI ed., Fuero Gen. Navarra, lib. III, tit XIII, cap I, 63) Miguel Gual
-S. XIII: El sayón cobrará 8 dineros por cada roçin que se venda. (GOROCH ed., Fuero Teruel, 145) Miguel Gual
-S. XIII: Paga portazgo el rocín, I solido. (GONZALEZ, Portazgo Sahagún, 576) J. M. Mínguez
-1252: "Et mando que las armas escudo e siella de cauallo et pintar el capiello, las meiores et de mas cara colores et guarnidas, que non ualan mas de XX mrs.; et con siella de rocín, de sennal la mayor, con freno et peyetal colgado et dorado, que non uala por todo de XXXV mrs." ... "Et que non pongades en escudo nenguna bocla, sino de cobre dorado o argentado o pintado". (GARCIA RAMILA, Ordenamiento posturas 1252, 205-206, artº 2) Miguel Gual
-1252: Alfonso X prohibe sacar rocines de sus reinos. (GARCIA RAMILA, Ordenamiento posturas 1252, 212, artº 19) Miguel Gual
-1252: Lezda de Colliure, "Cavall de X entro a XII sols. Palafré, VII sols. Rocín, V sols. Mul dona II sols. (CAPMANY, Memoerias, II, 20) Miguel Gual
-1253: "Et melior roncinus qui non sit de bafordo, ualeat uiginti et quinque libras. Et melior roncinus de bafordo ualeat quinquaginta libras" ... "Item cabezate duplate uermelie de roncino uel de mulla, cum suis redenis, ualeant sex solidos; et redene ualeant duos solidos. Et cabezate duplate, nigre uel albe, de roncino uel de mula, cum suis redenis, ualeant quatuor solidos et dimidium; et redene ualeant inde decem et octo denarios. Et cabezate duplate vermelie de caballo, cum suis redenis, ualeant quatuor solidos, et si fuerint nigre ualeant (tres solidos)" ... "Et melior sella orpellada de roncino, cum pectorali colgato et deaurato et cum freno deaurato, ualeat quindecim libras; et pectorale et frenum ualeat inde per se septem libras et mediam, et sella ualeat inde per se septem libras et mediam. Et alia sella que non sit orpellada cum pectorali colgato et deaurato et cum freno deaurato, ualeat duodecim libras, El ualeat inde sella per se sex libras cum garnimento. Et melior sella de troyxa ualeat quinque libras. Et alia de la melior de carnario ualeat tres libras et mediam" ... "Et mossos de freno de roncino uel de mula, cum sua pregadura stanada de peela, ualeat duodecim solidos. Et mozos de caballo, cum sua pregadura stanada de peela, ualeat septem solidos et medium". (Ley de tasa portuaria. Portugaliae Monum. Hist. , 193-194, 196) Miguel Gual
-1258: Derechos del açoch de Alicante, "Item mulos e rocin que pague dos dineros de plata". (MARTINEZ FERRANDO, Privilegios Alfonso X Alicante, doc. 41) Miguel Gual
-1259: Jaime I reconoce deber al escudero Juan Gallego 900 sueldos por un rocín que le compró, para regalarlo al hijo del alcaide de Castellón, cuando le armó caballero; y otros 300 sueldos por otro rocín que le compró para regalarlo a los serracenos de Alcalá, cuando le rindieron el castillo. (MIRET, Itinerari Jaime I, 283-4) Miguel Gual
-1261: "Unus roncinus", cuesta 200 ss. (SOLDEVILA, Pere Infant, 444, doc. 7) Miguel Gual
-1262: Jaime I confiesa deber 500 sueldos a Juan de Tarrega, cocinero suyo, por un rocín que le había comprado para otorgarlo a Juan de Litera". (MIRET, Itinerari Jaime I, 320) Miguel Gual
-1265: Un roncino se compra por 300 ss. ... 300 ss. por un roci ... En Orihuela se compra un rocí por 350 ss. (SOLDEVILA, Pere el Gran, 453, doc. 19, 21) Miguel Gual
-1265: El infante don Pedro confiesa deber 400 sueldos reales de Valencia a Usón, baile de Gandía, por un rocín que le compró. (ACA Reg. 17, f. 38). Miguel Gual
-1268: "E el mejor roçin çient mrs.". (Cortes León-Castª, I, Cortes de Jerez 1268, 72) M. C. Melendreras
-1274: "Item VIIII bestias de lavor ... quales III rocines". (DURAN, Notas de archivo, 97) Miguel Gual
-1277: En la capitulación de los moros de Serra, antes de entregar el castillo a Pedro III, se estipula que al rey le entregarán 10 "dels melors" sarracenos para que queden en rehenes del pacto. El rey les entregará 6000 sueldos, "un rocí e una mula e vesara LXXX moros". (A.C.A. E. 39, f. 1620 v.) Miguel Gual
-1277: Pedro III compra un rocín de pelo negro, (A.C.A. Reg. 39, f. 191 v.) Miguel Gual
-1482: "De mul e de roci dotze doners entre ab dues les parts". (Furs de Valencia, ed. principe 1482, f. 82 v., rubr. "De leuda", fueros de Jaime I) Miguel Gual.
-1289: "I rocin de siela que caualgan los frares" ... "I roci que are la cenia del ort" ... "Un roci dfe semaleria" ... "roci de sella en que caualgan los frares de fora". (MIRET, Inventaris, 67, 68) Miguel Gual
-1295: Ordenanzas de corredores de Perpiñán, "Curs de cers, de rossis, de cavals, de muls, d'ases e d'altres besties grosses". (ALART, Docts. Roussillon, 111) Miguel Gual
-1295: "De cavals, de rossis, de muls e d'egues: de C sous, VI diners" (Ordenanzas de corredores Perpiñan, ALART, Docts. Rousillos, 113) Miguel Gual
-S. XIV: Peaje, "Rocín, IIII d." (A.G.N. Arancel de Pamplona) A. Martín Duque
-1302: Se vende un roci a Berenguer Ratera, de la casa real, por el precio de 120 sueldos barceloneses. (GONZALEZ HURTEBISE, Cuentas P. Boyl, tesorero de Jaime II, 7) Miguel Gual
-1303: Se embarga un roçí de pel bru, que se vende por 400 ss. jaqueses. (GONZALEZ HURTEBISE, Cuentas P. Boyl, 217) Miguel Gual
-1304: Se compra un roçí por 500 ss. barceloneses. (GONZALEZ HURTEBISE, Cuentas P. Boyl, 385) Miguel Gual
-1305: Jaime II ruega al abad de Santes Creus le reserve un "roçí de pel bru rodat qui ambrava", que perteneció al difunto almirante Roger de Lauria. ... Jaime II ruega al Baile General de Aragón, adquiera "quendam romcinum bonum, qui fuit Sancti Eximini de Tornos, quondam". (MARTINEZ FERRANDO, Jaime II de Aragón, doc. 27, 30) Miguel Gual
-1310-15: Lezda del mercado de Thuir, "Item, tot hom estrayn qui vena mul, o mula, rossi o egua, deu pagar per quascuna d'aquestes besties, VI diners". (ALART, Docts, Roussillo, 219) M. C. Melendreras
-1338: Se vende en Reus "unum roncinum de pilo vermell", por 6 libras. (VILASECA, Metges, 61) Miguel Gual
-1339: Un rocín, 3.000 mrs. En Burgos y Aranda. (CARLE, Mercaderes en Castilla, 318) Miguel Gual
-1340: En el testamento de D. J. Manuel , se reconocen 2 deudas por la compra de sendos rroçin y rrozin, cada uno de 300 mrs. (GIMENEZ SOLER, D. J. Mauel, 698) Miguel Gual
-1344: "per I rossi liar", 2 libras, 10 ss. y 7 ds. torneses. ... "per I rossi de pel bayart, 9 libras tornesas. (FORESTIE, Bonis, I, 37, 77) Miguel Gual
-1344: "bestiar gros, ço es bou o vacha, roci, egua, mul o mula, ase o somera, porch o truja". (CARRERAS CANDI, Ordinacions urbanes, 56) Miguel Gual
-1345: "per I rossí baiart am lobadura", 9 libras torneseas. ... por un rossi bayart, 18 escudos de oror. (FORESTIE, Bonis, I, 69, 154) Miguel Gual
-1346: "per lo loguier del seu rossi per I dia", 3 ss. torneses. ... por un "rossí de pel maurel, jove de III ans", 2 libras (FORESTIE, Bonis, II, 89, 127) Miguel Gual
-1348-1384: Diversos son los precios en que se tasa el roci: 50, 100, 150, 200, 300, 290 y 176 ss. (DOÑATE, Salarios, 459) Miguel Gual
-1351: En Navarra, "De Arnalt de Conps L codes de tella, I rocin. E monta IX d." ... "De Pes d'Arguons I rocyn. E monta IIII d.". (MARTIN DUQUE, Peaje Pamplona 1351, nº 253, 524) J. Zabalo
-1355: "Dijos 8 dies de gener, de Pedro de Gualar 2 rocyns. E monta 8 d. (ZABALO, Peaje de Pamplona 1355, nº 8) J. Zabalo
-1361: Gastos de manutención, cuidado y por herrat, de un rocín comprado en Tudela, para la casa real, durante 2 meses y 4 días. (Catal. Arch. Geral. Navarra, III, nº 720) Miguel Gual
-1364: "Item que de tots cavalls e rocins que isquen de Cathalunya, per vendre, sia pagat X solidos per lliura de diners" excepto los que salgan de Cataluña en servicio del rey, para la guerra. (Cortes de Tortosa 1364, II, 257-258. artº 32) Miguel Gual
-1364: En Navarra el rocín se compraba por 65 escudados de oro viejos. (CASTRO, Catálogo, t. 5, nº 309) J. Zabalo
-1366: Se pagó por un rocín 140 escudos de otro viejos y por otro 120. (CASTRO, Catálogo, t. 6, nº 18) A. Martín Duque
-1374: En el inventario de Exemen Pérez de Salanova figura, "Un rocinet d'albarda, castanyo". (SERRANO SANZ, Inventarios, II, 347) Miguel Gual
-1400: El rocín se compraba en Navarra or 15 a 20 florines. (CASTRO, Catálogo, t. 23, nº 845) A. Martín Duque
-1441: En un testamento de Jaca figura, "Item li lexamos hun jugo de mulas ... et cient ouellyas de fillyos, et trenta carneros, et vint boregos, et una taça de argent de las dos taças chicas" ... "Item ... hun jugo de bueyes, et la yegua grisa, et el rocín griso, et cient ouellyas de fillyos, et trenta carneros, et vint borregos" ... "Item una yegua grisa, gasconil, con mulato". (NAVARRO, Docts. lingüisticos, doc. 142, 207) Miguel Gual
-1443: Se vende un rocín por 74 ss. (FERRER, IUn inventario al segle XV, 250) Miguel Gual
-1459: "Item en lo stable fou trobat hun roci rodat". (PAGES, Auzias March, 139, artº. 101) Miguel Gual
-1484: Voz Roci, rocins : "Rocins... qui entren en térra de sarrahins per vendre, pagan 1 sueldo de lezda (art. 77); roci, 3 sueldos y 4 dineros de lezda y 4 dineros de peaje (art. 248). Castellano «rocín» (caballo basto y de poca alzada). En la documentación medieval abunda el tráfico con estos animales: Jaime II de Aragón ruega al abad de Santes Creus le reserve un «roçí de pel brú rodat, qui amblava», que perteneció al difunto Roger de Lauria (publ. Martínez Ferrando, Jaime II, doc. 27). En el inv. del castillo de Sesa (1274) figuran los rocines como bestias de lavor (publ. «Argensola», VII, 1956, p. 97). Véanse: P. Marchot, Lat. vulg. «ruccinus» «cheval de charge» (en «Romanía», XLVIII, 1922, 115-117); Daniel Granada, Terminologia hípica: rocín; Castro, Aranceles y Dic. Corominas, voz rocín; Tilander, Fueros de Aragón, voz rocín; Dic. Aguiló, voz rocí; DCVB., voz rossi.". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 51)

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Roci (IV, 196; XIII, 79; XIV, 122; XXV, 183); rocín (IX, 45; XX, 63); rocín de armar (XXII, 1); rocín de conta (XXIII, 23); ronssi (XXVII, 3); tot rosí qui no haja portat bast (XVIII, 13); rossí (XV, 75; XVII, 4; XXIV, 41; XXIX, 154); cargua roncini (V, 57); corio roncini (V, 62); roncino (V, 49, 108 y 137); roncini, roncinus (II, 11; III, 74 y 79; VI, 52; VII, 54 y 61; VIII, 47; XII, 79, 90 y 127); rocins (XIII, 89 y 133); roncinis (V, 135). — Cast. «rocín» (caballo de mala traza, basto y de poca alzada, según Dic. Acad.), animal muy utilizado por el hombre hispano medieval, más para la guerra que como bestia de labor. No creemos tuviera para el hombre medieval el carácter despectivo a que alude el dic. académico; lo confirma la siguiente cita del Tratt. mascalcia del siglo xv, public. Gasparetti (p. 295): «los cauallers antigament vehent que la pus necessària cosa que hauía obs lo caualler era lo roçí, volgueren e ordenaren que lo dit rocí prengués lo nom del caualler, ço és que fos nomenat cauall».
En el Bajo Medioevo circulan rocines de albarda y silla, de labor y de «bofordo» y con los colores moreno, bermejo, castaño, morcillo, «rodat» y otros, aprovechándse también sus cueros y citándose frenos, sillas, cabezales, bastes y otros atalajes. Nuestros docts. III, 79; XII, 85, y XIII, 89, aluden a su exportación a tierra de moros; para Castilla véase la prohibición de exportar de Alfonso X (1252, publ. García Rámila, Posturas, 212, art. 19); y para Cataluña, las cortes de Tortosa de 1364 (en Cortes Arag. Val. Cat., II, 257, art. 32).
He aquí un resumen sobre sus precios:
— 30 maravedíes por un rocín (1246, publ. Serrano, Canciller Fd.° 111, p. 40).
— roncinus qui non sit de bafordo y roncinus de bafordo, a 25 y 50 libras, respectivamente (tasa port. 1253, en PMH, I, 194).
— en la época de Jaime I y Pedro III se pagan por rocín cantidades que oscilan entre 150 y 900 sueldos, aunque hay muchos de tipo intermedio, como 200, 280, 300, 400 y 500 sueldos (entre 1259 y 1277: véase Miret, Itin. Jaume I, 283 y 320; y Martínez Ferrando, Catal Jaime I núms. 631, 878, 1330, 1343 y 1415, y Catal Pedro III, núms. 225 y 287).
— entre 200, 300 y 350 sueldos cuesta el roncinus, roncino o rocí en las cuentas del infante don Pedro (1261 y 1265, publ. Soldevila, Pere infant, docts. 7, 19 y 21, ps. 444 y 453).
— en las cortes de Jerez de 1268 (publ. Cortes León Cast.ª,I, 72), el mejor roçín a 100 maravedíes (el caballo se tasa el doble).
— la corte de Jaime II adquiere, entre 8 de mayo de 1302 y 9 de febrero de 1304, 8 rocines, dos de ellos a 120 y 320 sueldos barceloneses, y el resto a 500, además de un roçi de pel bru por 400 sueldos jaqueses (publ. González Hurtebise, Libros tesorería, 7, 130, 229, 264, 280, 217, 218, 294 y 385).
— dos rosines morsiellos por 1.200 maravedíes; un rocín rucio en 800 (1341, publ. Benavides, Fernado IV, doc. 247, p. 375).
— en Reus se vende un roncinum de pilo vermeyl, por 6 libras (cfr.ª Vilaseca, Metges, 61, de 1338).
— un rocí por 74 sueldos (1443, publ. Ferrer, Inventari, 250).
Voz común a las principales lenguas romances, derivada de otra desconocida, pero representada por el cat. «róssa», francés «rosse» e italiano «rozza», con el significado de «caballo malo» (según Breve Dic. Corominas). Marchot, Lat. vulg. * «ruccinus», lo deriva del ant. alemán «rucki». García de Diego, Dic. etím., núm. 5780, del lat. * «ruccinus».
Bibliografía. Chomel, Chevaux et roncins. Granada, Rocin. Pottier, Inventaires, v. «rozín». Gual, Arancel lezdas y Dic. Aguiló: v. «rocí». DCVB v. «rossí». Tilander, FAragón, v. «roçín». Castro, Aranceles; Alvar, Peaje Jaca y Dic. Corominas: v. «rocín». Du Cange, v. «runcinus». Blasco, Ords. Villatoro, 399 («ronçín»). Doñate, Salarios, 459 (precios). Forestié, Bonis, v. «rossi».

Tipo: Animales

La voz ha sido modificada a fecha 2023-06-02.

Fichas de la voz «Rocin», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"