Salvagina

Salvagina, saluagina, saluajina, salvajina, salavagina, salvasina, salvazina, salvatgina, saluayne: Castellano «salvajina» (pieles de animales salvajes).

-S. XIII: "el Libro de la Montería de Alfonso XI, en lo que se refiere al término concejil de Murcia menciona en sus cercanías, en la rambla de aguzadores .... Buen monte de oso, de puerco en invierno; en la isla grosa, en el Mar Menor "hay en ella muchos venados; también indica la existencia de corzos, gamos, jabalíes y encebras en otros lugares ... La venta de esta salvagina, con tasa de precios puesta por el concejo en las carnicerías murcianas, era diaria". (TORRES FONTES, Repartimiento Huerta y campo de Murcia, 49) L. Pascual.
-1258: Voz Saluayne : "Et de bala la cuiuslibet saluayne, IIII denarios.". (GUAL, Lezda de Cambrils, 120, 127)
-1275: El baile de Perpiñan prohibe a los revendedores y regateros comprar "perdius, ni anetz, ni folges, ni todos, no saxels, ni altra volateria, ni conils, ni lebres, ni salveines, ni ous, ni formages, ni notz, ni avelanes, ni altres causes" (ALART, Docts. Roussillon, 66) Miguel Gual
-1284: La "reua" de Perpiñán nos aclara, "Item tota peliceria qui's vena a dotzena, so es assaber de saluvazina, axi com son janetes fahines, volps, gatz martrins, jebelines, putoys, erminis, ventresques de luries e tota altra salvajina, levat de luries, para la dotzena III mesales". (ALART, Docts. Roissillon, 79) Miguel Gual
-1295: Ordenanzas de corredores de Perpiñan. "Cobertor de salvasina", 1 ds. de corretaje. (ALART, Docts. Roussillon, 110) Miguel Gual.
-S. XIV: "e picats en aquesta pebre, aço es dors, e porchs senglar, e de cervo e tota sltra salvatgina". (OSSET, Libro de cocina s. XIV, 160, 167) Miguel Gual.
-1310: En la Lezda de Thuir aparece, "Item tot hom estrayn qui port al dir mercat, per vendre , e que o vena, cur de bou, o d'ase, o de tota altra bestia grossa, o de volp, o de fahina o de tota autra salvagina, paga per quascun cur o per cascuna peyl, I diner, exceptat de lebra o de conyl, de que no pagua res". (ALART, Docts. Roussillon, 221-222) Miguel Gual
-1313: "En Perpiñán, se prohibe revender "aucells, volateria, i coniys, ni lebres, ni neguna salvatgina, ni pols, no galines, ni ous, no fromatges, ni notz, ni avalanes, ni sebes enforcades" (1313 ?. ALART, Docts. Roussillon, p. 68, doc. 16) Miguel Gual.
-1324: " SALSA SALVATGINA: Si vols fer salsa salvatgina a grues en ast, pica pa torrat mullat vols, destempra ho ab brou de la carn e mit hi mel e vinagre que sia ben agut, e bulla en vinagre, pebre e gingebre e d altres especies si pots hi picar de la * carn matexa la grua o d altre ocell mas de bestia salvat- d gina, e picats en aquesta pebre, aço es d ors e porch sengiar e de molt, e pots hi posar safra e let d ametlles, cervo e tota altra salvatgina." (FARAUDO, Sent Sovi, 20) José Miguel Gual.
-1365: "Otrosi, los dichos jurados arrendaron en la dicha almoneda el alcavala de los corredores e pelleçería e salvagina e brunetería e las otras cosas que se acostunbraron de coger con ello en los annos pasados". (A.M.M. Act. Cap. Era 1403, f. 139 v.) L. Pascual
-1379: Derechos que se pagan en el almojarifazgo de Sevilla, para todos los que compren o ventan "salvagina", si no son vecinos y se citan: "cuero vacari", cuero beserruno", "cabruno çerrado" y "abierto", "pellejo carneruno", "pellejo abierto", "corderina", "vestido de conejo", "cabruna", "gineta", "gardunna", "zorra", "marta", "encorada del çiervo macho", "hembra", "gamo macho", "hembra". (AMM, Privilegios de Sevilla, 1, nº 6, f. 121 r) Miguel Gual
-1460: Se paga 8 mrs. por carretada de salvagina en el portazgo de Salamanca. (GONZALEZ, Protazgo Salamanca, 125-143) M. L. Guadalupe
-1475: "E en la renta del alcavala de la bohoneria, çinco mill maravedis. E en la renta del alcavala de la salavagina, dies mill maravedis. En en la renta del alcavala de los algebibes e gradas, dies mill maravedis. E en la renta del alcavala de carne e vino judiego, ocho mill maravedis" (Deducciones de las rentas de Sevilla, para oficiales de la casa real (CARANDE, Tumbo RRCC Sevilla, I, p. 79) López de Coca
-1484: Voz Saluagina : "Saluagina, la docena abona 2 dineros de peaje (art. 256). Castellano «salvajina» (pieles de animales salvajes). La «reua» de Perpiñán (1284) incluye entre la salvazína las pieles de los siguientes animales: «janetes fahines», «volps», «gatz», «martrins», «jebelines», «putoys», «erminis» y «luríes». Véanse: DCVBl. y Dic. Aguiló, voz salvatgina.". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 52)
-1284: Tarifas del derecho de "reua" de Perpignan, "Item cobertor de salvazina ,,, IIII dr.". (ALART, Doc. Roussillon, 79) M. D. Mateu
-1490: "... mi merçed e voluntad es de mandar e guardar e que sean guardado los montes e términos de Mures e Gatos e Hinojos y Los Palaçios, e que ninguna ni algunas personas non sean osadas de matar ni caçar, ni maten ni caçen, puercos monteses e osos e venados e gamos e otra cualquier salvagina ...; si fisieren lo contrario, que por primera ves hayan perdido e pierdan perros e ballestas e otras armadijas con que anduvieren caçando, e por la segunda ... pierdan lo susodicho ... e yncurran en pena de dosientos mrs. e por la terçera... lo susodicho ... e quatroçientos mrs.". (CARANDE, Tumbo RRCC, V, 205) López de Coca
-1494: "Otrosý ordenamos e mandamos e defendemos que ningunos de los agujeteros e cortidores e mercaderes vezinos e moradores desta cibdad, nin estantes en ella, ni estranjeros, que en esta cibdad e su término no sean osados de comprar corderina e conejuna ni saluajina para revender a los dichos pellejeros ni a otras personas, so pena que pierda la tal mercadería e demás, dos mill mrs.". (GONZALEZ, Ordenanzas concejo Córdoba, 217) José M. Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Saluagina: curs ho peyls de volp, ho de fagina ho de altra (XXVII, 20); saluatgina (VIII, 40; XIII, 63); saluajina (XVI, 41); saluagines (III, 60, nota); saluagine (VI, 38, nota); saluahina (VI, 38); saluehines (III, 60); peyls de saluayna (XIV, 50); saluazina (XVI, 41); cobertor, pelot de saluazina (XVI, 43 y 46); saluanya, saluayne (VI, 38, nota; XI, 29; XII, 62). -—Cast. «salvajina» (pieles de animales salvajes). En la Edad Media se entendía incluidos bajo este nombre los siguientes animales: fuinas o garduñas, zorros, gatos salvajes, martas cebellinas, «putoys», armiños y nutrias (doc. XVI, 41). En una ordenanza valenciana de 1336 (publ. Sevillano, Mustaçaf, 364) se citan «porchs o truges senglars, cervos o cèrvies, cabrons o cabres munteres et altres salvagines».
Bibliografía. Gual, Arancel lezdas, v. «saluagina». Dic. Aguiló y Dic. catvalbal., v. «salvatgina». Arc. Hita, edic. Cejador, verso 366.

Tipo: Pieles

La voz ha sido modificada a fecha 2024-02-05.

Referencias documentales de «Salvagina»

Fichas de la voz «Salvagina», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Salvagina», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"