Sandels

Sandels , sandols, sandils, sandals, sandril, sandill, sandelli, sándalo, sandel, sindil, v. sandills : Cast. "sándalo" o conjunto de diversas plantas olorosas con la misma función de perfume. Se usó en el mundo medieval como perfume, medicina, tintorería y cocina.
-Se documentas tres clases, los blancos (albi), vermells (rubei) y citrics. Corominas duda del origen árabe que identifica DOZY, auqnue si la forma "azandar"
-DOZY, Glossaire, "sándalo".; EGUILAZ, Glosario,"sándalo".; Dicc. Catvalbal, "sandal"; DCECH, "sándalo"; MENENDEZ PIDAL, Léxico hispánico, n.f.; CNDHE, sándalo", (1ª doc. 1250).;CORDE, n.f.; DiCCA-XV, n.f.; LIBANO-SESMA, Léxico, "sandal", con variedades Blanca, moscazellies, vermell y de Tria.; FARAUDO, Vocabulari, v. "sandal"; CORNET, Receptari de Manresa, 60, v. sadalum , referencia los tipos: albí, cetrí, musquecerini i vermell y cree que se debe a las diferentes tonalidades. Observa su composición en 46 recetas.
-1250: "estando en las mudas con estas cosas que agora diremos, tomen del sándalo blanco e del carabe, de cada uno, peso de II dineros de plata; ". (TOLEDO, Libro de los animales que cazan, Cfr. CNDHE, v. "sándalo")
-1348: En un inventario de Guillem Ros, apotecario mallorquín, aparece "Item, unum quintare et decem et septem libras sandelli albi ad rationem quatuor denariorum pro libra ad unam libram quinque solidos". (ALOMAR, Dos inventaris, p. 104)
-1393-1416?: "man que tantost que aquesta vida mia sia pasada, sia fet al meu cors e a la mia bocha untage del mescl, de sandols, de siveta destemprsda ab aygua rosa e ab aygua nafa, per ço que alguna malla fetuytat de mon cos no isque, ans per contemplasio de amor daquells qui mon cos postaran, git alguna flayra olende o dolsor". (PASCUAL, Hallazgo se un testamento, 293) (A. Santamaria)
-1466: "pren hun quart de onça de sanch de dragó ... e huna onça de sandels, dues onces de gales ... e hun quart de onça de grans de himaga: e sia tot molt". (MOLINE, Receptari, 327) Miguel Gual
-1484: Voz Sandils : "Sàndils, la carga abona 3 sueldos y 4 dineros de lezda, más 10 sueldo» de peaje (art. 249). Castellano «sándalo» (planta empleada en perfumería, tintorería, medicina- y otros usos). Las fuentes medievales citan sàndils Hanchs, sàndils vemells,, rosari de sándal, etc. Véanse: Dic. cat. val. bal., voz sándal; Dic. Corominas„ voz sándalo. ". (GUAL, Arancel de Lezdas, II, 53)


Incluímos aqui las referencias documentales que aporta el Dicc. Catvalbal, v. "sandal"
-1249: "Carga de sàndils, Leuda Colliure 1249. D'estiu pot esser perfumada de sàndel, Arn. Vil. ii, 109. Sie feyt untament de oli, e de totz sàndels, e de roses, e de sement de plantage, Tres. Pobr. 58. Prin memita e roses e sàndel e fonoyl, Alcoatí 84. En les mans duia el rosari de sàndal, Rosselló Many. 168."

Incluimos también la importantes referencias que aporta el Vocabulario de FARAUDO, v. "sandal"
"Item prenets roses seques e molets les ben e prenets sandals, los spacies ne venen, e mesclats ho tot..." (Receptari de la Universitat de València f. XXXIX )
"Item prenets sandells e dats li n beure ab bon vi..."(Receptari de la Universitat de València f. xlix, v)
"E si ab aço no vol afluxar la malaltia segons tu voldras, pren hun quart de onça de sanch de drago... e huna onça de sandels..." (Micer Johan Receptari de Micer Johan XIV)
"Item guart se lo malalt de totes coses calentz e de gran trebayll, e sie feyt untament de oli e de totz sandels, e de roses e de sement de plantage." (Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXX)
"Prin memita e roses e sandel e fonoyl e aloe e licium e safra, e sia destemprat ab ayga de lecçons." (Joan Jacme Alcoatí f. lxxxiiij, a)
"Prin licium .ij. z.; sandel vermeyl .i.ªz., acacia pes de ij. diners..." (Joan Jacme Alcoatí f. lxxxv, a)
"Prin lentiyles mundades de la cortesa e sandels, roses, camphora..." (Joan Jacme Alcoatí f. lxxxv, a)
"Item sandal blanch e vermeyll .vij. onçes." (Inventari d'una especieria Cervera, 1373)

Tipo: Medicina

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Sandels»

Fichas de la voz «Sandels», extraídas del archivo del profesor Gual