Tonyina

Tonyina , tonjyna, tunyna, tunyina, tonina, tonyna, tunina, tonines, tornina, véase voz atun: Pescado consumido preferentemente salado, objeto de grana consumo , pues era un manjar en los días de abstinencia.
-Véase DAY, Douanes Gênes, voz "tonina" que traduce "thon en saumure", con 5 ref. y sin glosa. 230 jarras de "tonine" se traen de Génova desde España en 1376 (p. 414), 60 barriles "tonine" ibid. desde Pisa (p. 452), 109 jarras "tonine" se traen a Génova desde España (p. 486) y en 1377 , 204 jarras d"tonine, ibid. (p. 805)
-Véase PEGOLOTTI, Práctica mercatura, voz "tonnona", p. 380, "Tonnina vuol essere fresca della insalatura dell'anno che si fa, e vuol essere di buono odore secondo tonnina, et non vuol essere nè putente nè fracida; e quanto è piu fresca e di migliore odore, tanto è migliore; e perchè ene mercantia, dangerosa a guardare e che molto s'asciuga nè barili, sì sivuole spesso rinfrescare di salamoia, e non vuole sentire di rancico"
-GUAL, Arancel de lezdas, voz "tonyina, 60: "Tonyina, la tinaja paga 3 meallas de lezda y 1 sueldo de peaje (artículo 287). Castellano «atún», importante pescado del mar, que en adobo era muy consumido en los tiempos medievales. «En el mes de mayo entran los atunes del mar Atlántico al nuestro, llamado Mediterráneo, y asi cogen en el estrecho de Gibraltar casi infinitos cada año, no con poco provecho de los españoles, mayormente del duque de Medina Sidonia, señor de algunas almadravas ricas... quando es fresco lo llaman toñina» (Covarrubias, Tesoro de la lengua castellana, apud. Tesoro lexic., voz atún.) En 1472, Juan López de Ondarroa transporta de Sevilla a Barcelona, Tortosa y Pisa, 155 barricas de atún, entre otros productos (cfr. Heers, Le commerce des basques, 309). Véanse: Dic. Aguiló y Dic. cat. val. bal., voz tonyina; Dic. Corominas, voz atún.

Referencias
-1258: "tonina et melba, roba II pepions" (a moros y no vecinos) ... "jarra de tonina, I quirant". (MARTINEZ MORELLA, Privil. Alfonso X a Alicante, doc. 41) Miguel Gual.
-1313: "peiz fresch, d'aygua dolç o de mar o déstany" ... "tonyna, 10 dineros libra en cuaresma y 8 ds. en carnaval. (CARRERAS CANDI, Ordins. urbanes, 420) Miguel Gual.
-1317: "Item, toto dalfí o tonina o escurio ...". (SOBREQUES, La lleuda, 79) J.F. Cabestany.
-1361: "se ven la liura de la sorra y de la tonyna, 1 sou 2 dines". (PASCUAL, Capitols Bernat Tous, 119) A. Santamaria.
-1448: "algún hom ne alguna persona, qui peixch, ne faça peixcar dalfins ne tunyines ne servies, no les gos tallar, fins que'l Mostaçaf les haia vistes". (PONS, Mostassaf, 28) A. Santamaria.
-1448: "tot hom e tota persona, qui vena peix fresch e salat a pes, que aquell deia vendre a lliura carnicera. E açò sia entès de peix qui's vena a menut e a tall, e en açò no sia entès anguila, ne tunyna salada, ne algun peix menut salat, ne algun altre peix sech, lo qual se vena a lliura tendera". (PONS, Mostassaf, 29) A. Santamaria.
-1448: "tot peixcador privat o strany, qui peixch o faça piexcar tunyina, sardina o aladroch, e tot altre peix, de la Dragonera tro a Cabrera, deia portar o fer portar lo dit peix e poser en les taules de la Peixcateria" (PONS, Mostassaf, 29, 30) Alvaro Santamaría
-1585: En la correspondencia comercial, en castellano, de Simón Ruiz, figura el dato de que el galeón de Antonio Coll, catalán, llegó a Florencia con 2.272 barriles de tonina. (RUIZ MARTIN, Lettres marchandes, doc. 467) Miguel Gual.
-1466: "tonyina de gera"(léase gerra). (MOLINE, Receptari, 419) Miguel Gual.
-1470: Orden de Juan II sobre peajes en el Reino de Valencia. "considerat que en lo comprar de les tonyines e altra peixqua salada e port de aquelles a la ciutat e regne de Valencia, per frandar nostres drets, se fan companyies secretes per los que son franchs". (A.R.V. Real, nº 644, fol. 85v.) Miguel Gual.
-1498: Ordenanza de precios, "La libra del pescado enperador o tornina queda a quatro maravedís e medio. La libra de las palometas y lechas y espetones gruesos y albacoretes y bonitos y calamares ... y pajeles o oradas y todos los pescados que son mayores de libra, los quales valían a quatro maravedís e medio, an de valer agora a quatro maravedís. La libra de pescado menudo de Cartagena y del Azuya, que valía a tres maravedís e medio ha de valer a tres maravedís. La libra de melvas y ... todo pescado bestinal aunque sea mayor de libra, el que valía a tres maravedís e medio ha de valer a tres maravedís. De pescado del Albufera menor de libra, el queal valía tres maravedís e un cornado, ha de valer a dos maravedís e tres cornados, y todo el otro pescado de la dicha albufera, grueso, que valía a quatro maravedís e medio, ha de valer a quatro maravedís, y el pescado mujol del Albufera mayor de libra, que valía a tres maravedís e tres cornados a de valer a tres maravedís e un cornado. La pescada çeçial que valía a ocho maravedis la libra, a de valer a siete maravedís e medios; y la libra de la sardina blanca que valía tres maravedís e medio, a de valer a tres maravedís". (AMM, Act. Cap. 1498-99, f. 36 v.-37 r.)

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Tonyina (XXV, 107; XXIX, 131); tonjyna (XV, 151); tunyna, tunyina (VIII, 107 nota; XIV, 38); tonina, tonyna (IV, 171; IX, 115; XVI, 131; XXIV, 98); tunina (VIII, 107); tuyina (XI, 38); tonines (XVI, 130). —Cast. «atún o tonina», pez abundante en las costas españolas, muy consumido en el Medievo, especialmente en salazón. Los condes de Niebla lo sacaban y exportaban, procedente de las almadrabas gaditanas (véase Cano, Incorpor. Gibraltar, 331-332). Clasificado entre los pescados «de tall». Del lat. * thunnina.
Citas. «Salsa de tuyna salada...frescha» (Osset, Libro cocina 5. XIV, 161). «Considerat que en lo comprar de les tonyines e altra peixqua salada, e port de aquelles a la ciutat e regne de València, per fraudar nostres drets se fan companyies secretes per los qui són franchs» (1470. ARV. Real, núm. 644, fol. 85 v). «Crida sobre lo vendre de la tonyina» (1481. Arch. Afun. Val. 42 A, fol. 142 v.).
Bibliografia. Gual, Arancel lezdas; Dic. Aguiló y Dic. catvalbal.: v. «tonyina». Dic. Corominas y Tesoro lexicv. «atún». Pegolotti, 380. Day, Douanes Genes, v.«tonina».

Tipo: Pescado

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Tonyina»

Fichas de la voz «Tonyina», extraídas del archivo del profesor Gual