Villareal

Villareal : Localidad de la provincia de Castellón de la Plana, famosa por sus paños en época medieval.
-1314: Permiso de Jaime II a Guillermo Redondo, mercader de Valencia, para establecer molinos arroceros, harineros o traperos en el término de Villareal, desde el barranco de Rafils hasta el torrente de Mascarell (RAMON DE MARIA, Repartiment Burriana, 185-186)
-1326: "Item establiren y ordenaren los dits Consell y jurats que algu no gos batre ni ventar blat ni espadar ni estendre lly algu dins los murs ni en los ravals de Villareal, sots pena de tres sous e en aço se entrameta lo Mustaçaf, partidora la dita pena ut supra" (Establiments tocants al offici de Mustasaf (transcripcion de 1711). "De no batre ni ventar, espadar ni estendre lly en la vila", p. 144)
-1326: "De no fer la mecio als que seran blogats... Item establiren e ordenaren a be, proffit e utilitat de la cossa publica que ningun hom ni dona de Villareal y de son terme sis gosat donar e fer donar la mecio o provicio de mengar e beure als homens o dones que tendran llogats a lurs faenes, aixi com son cardadors o cardadores, pentinadors o pentinadores, faedors de oli, fusters o altres mestres de obra de vila ne antres companyes que a la dira obra seran llogats, alquiladors ni altres persones algunes que per qualsevvol raho seran llogades a qualsevol faena. Exceptat al batre e ventar dels blats... " (A.M. Villareal..Establiments e Ordenacions, 91 y 92)
-1326: "DE PILATERS. Item establiren y ordenaren que pilater alguno gos pendre per los draps que adobara servici algu o prom(v)icio, sino solament son salari, ni adobe draps de home estrany haventni de persones de la dita vila si donchs perayre de la dita vila no els tendra a adobar, e aço sots pena de vint sous pagadors la tersera part el senyor Rey y a la dita vila migerament y la altra tersera part al Mustasaf, y la restant tersera part al acusador" (A.M. Villareal. Establiments tocants al ofici de Mustasaf, 146)
-1326: "DE LES BASSES DE OLI Y DE AMERAR LLY. Item establiren y ordenaren que ningu tinga basses de oli ni de amerar lly ni canem en so del seu o de altri, sino solament basseta de oli de mentres que els molins de oli obraran. E aço se entenga tant com es lo enfront de la vila e dels ravals de aquella tro al promer sedeny, tots pena de deu sous..." (A.M. Villareal. Establiments tocants al ofici de Muscaçaf. p. 146 y 147)
-1326: DELS TEIXIDORS. Item establiren y ordenaren que los teixitors de la dita vila e de son terme no pleguen , ni plegar fassen lo drap a doble que auran teixit ni altres aquell tro ans y primerament hajen monstrar aquell al senyor del dit drap e en presencia del dit senyor loagen a plegar y alnar en pena de deu sous, pagadors lo ters al Senyor Rey, lo ters al comu de la dita vila e lo ters remanent al acusador y encara de pagar lo entratge del dit drap o doble e ço que sera abatut del preu del dit drap per malfeytura y mescla". (A.M. Villareal, Establiments tocats al ofici de Mustasaf, p. 153)
-1326: "DE NO AMERAR LL NI CANEM EN BREÇALS NI ESTENDRE EN HORT DE ALGU. Item establiren e ordenaren que algu no amere lly ni canem en braçal de latri, sens voluntat de aquell de qier es lo dit braçal, no gos estendre em hort de algu sens lisencia del senyor del hort, e que contrafara pague per calonia dotze diners e ultra aço lo dit lly o canem sia tret e gitat del dit braçal e ort en continent a mecio de aquell de que lo dit lli o canem sera, e de aço sia cregut lo senyor de dit braçal sera e la tersera part del senyor rey, aço declarat que tant com es lo enfront de la vila, tro al segun sedeny, en ningun braçal puxen amerar lli ni canem sots pena de deu sous, partidors ut un primo capitulo dels çequiers" (A.M. Villareal. Establiments e ordinacions, p. 167-168)
-1388: Albarán de mandamiento de pago de las siguientes partidas: A Guillermo Cerdá, peraire por razón y precio de quince alnas de trapo rojo y verde a 9 sueldos por alna para vestir de gramalla y cotas a los juglares con 18 dineros de baxadures. (A.M. Villareal, nº 3. Manual de Consells de 1388-89, f. 22vº y 23rº)
-1388-1398: Se pagan diversas cantidades por baixar lo drap y por baixadura (DOÑATE, Salarios, 443)
-1394: Hay un asiento que justifica la recepción de cierta cantidad de la marmesoria de la viuda de Domingo Lop ... de la almoyna dels texidors. (A. M. Villareal, nº 226, Clavería de 1394-1395, f. 5vº.)
-1412: Acuerdo de que , como Pedro Bosch y otros querían hacer una casa de tinte junto al arrabal llamado de Valencia, y considerado de utilidad el establecimiento de esta industria, se establezca libre de pecha o de cualquier otra tributación, obligándose empero los industriales a dar buen servicio y calidad en los productos, reservándose el concejo el derecho de gravar la industria cuando estas condiciones u otras que se estipulan no se cumplan. (A.M. Villareal, nº 8, Manual del Consell de 1412-1413, f. 11 y 11vº)
-1424: Que por estar enfermo el tintorero pueda , si lo desea, fer tints el yerno, sin que se le aumente la pecha del albergue empleado al objeto. (A.M. Villareal, nº 13. Manual de Consellls de 1424-1425, f. 22rº)
-1434: Escritura de constitución de una sociedad para explotar una tintorería en el Arrabal de Villareal (A.M. Vill. nº 1736. Protocolo notario Guillermo Oçello de 1433 a 1434. Doc. 1434, junio, 26. f. 160vº y 161rº)
-1438: Que ningún forastero ose amerar lino en el trencata del Barranco de Rátils, cerca de los Arquets, bajo sanción que se menciona" (Induce a pensar que los de Villareal podían hacerlo) (A.M.Villareal, nº 20. Manual de Consells de 1439-40, f. 34vº)
-1447: Se va a Castellón a protestar, junto con las demás villas reales, por los linos que los moros ameran en el río Mijares. (A.M. Villareal, nº 256, Clavería de 1447-1448, f. 11vº)
-1453: "... Per adobar el cami Real entre Santa Lucia e el tint... com fos manat per lo mustaçaff..." (A.M. Vill. nº 259, Clavería de 1453-1454, f. 13r.)
-1462: "Item nota e acorda que sobre los clams que so estats posats per en Andreu Ferreres contra en Pasqua Rovira e Pere Gariga, com li son entrats en la sua heretat e portat lo seu li, lo honorable batle de la dit vila pretegue eser juhii e conexença sua ..." (A.M. Villareal, nº 25. Manual de Consells de 1472-1463, f. 7rº)
-1490: "Item que los jurats puxen scriure al noble Jofre de Thous quels seus vasals los lins que tenen a miges aranquen, sino los senyos dels lins ho faran aranquar a carrech dells" (A.M. Villareal. Manual de Consells de 1489-1490, f. 33 vº)
-1500: "E dos varas e media de paño de Villa Real a CCCC la vara, ..., e XII varas e media de paño verde de la tierra" (Relación de telas y vestuarios que reciben los notables musulmanes al convertirse" (LADERO, Mudejares Castilla, 291) (L. de Coca)

Tipo: Centros comerciales

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Villareal»

Fichas de la voz «Villareal», extraídas del archivo del profesor Gual