Cester

Cester, sestero, sestario, sextario, sextaria, sexter, sextero, ceste, çester, sest, seste, sestarium, cestiero, sestiero, sestieri, sestari, cestiere, sesteradas, v. sester .- Cast. "sextario". Medida de capacidad para líquidos y áridos, de diversas equivalencias según comarcas, documentada ya en el siglo IX. Para Gonzalez Bachiller era la sexta parte del modio y para Du Cange y DCELC "16 parte del modio"; Según parece se conservó en la zona pirenáica y sur de Francia.

-Bibl.: Pottier, Inventaires, sesternio y DCVB., voz "cester".; ALSINA et alt. , Pesos, v. cester, que indica es una variante gráfica errónea de la voz "sester y documenta en 1097 donde en Organya se citan sester d'ordi i forment. ".; GONZALEZ BACHILLER, Léxico romance calceatenses, 484, v. sestero; DCECH, v. seis, lo califica como cultismo sin más referencia. y en la voz sextario, como "medida antigua de capacidad para líquidos y áridos, sexta parte del congio y decimosexta del modio". ; Du Cange, v. sestero; TEIXIDO, Pesos, mides i mesures, 40, v. sester, que cree debe de ser la "sisena part de la carga".; BECERRA, Léxico de los documentos, 43, v. sestero; M. PIDAL, Léxico primitivo, v. sestero (doc. 862); AGUILO, Diccionari, VII, 260, v. sester, lo cita como medida de vino y aceite que equivale o tiene 6 porrones. (doc. 1413)

-862-897: "uidelicet unum sestarium de cibaria de uno quo(que) iugo boum". (Cfr. M. PIDAL, Léxico primitivo, 589, v. sestero) José Miguel Gual.
-943: Se pagan "III sextarios de trigo", por unas tierras. (Becerro de Sahagún, f. 217 r.- v.) J. M. Mínguez.
-947: "Castellanus (dedit) de vinea sesteradas VIIII in villa Fulgoso", (MARCA, Marca Hispánica, ap. 84; España Sagrada, XLIII, ap. 18, 403; MONSALVATJE, Condado Besalú, III, ap. 19, 283) J. M. Salrach.
-965: "I sestario de cibaria", forma parte del precio en una venta. (Becerro de Sahagún, f. 76 v.) J. M. Mínguez.
-1024: "(San Victorian (Huesca), BECERRA, Léxico de los documentos navarro-aragoneses,43, v.c.) Miguel Gual.
-1050: Inventario de los censos de S. Pere de Vilamajor, "seniofredus de Villarara sesters V de vino". (MUNDO, El políptico de S. Pere de Vilamajor, 52) J. M. Salrach.
-1156: "De consilio de Terrazos ... dona Maria I. sestero (1156, Cart-17) // Elvira Didaz, I. sestero (1156, Cart-19) // Maria Teiliz, I. sestero (1156, Cart-25).". (GONZALEZ BACHILLER, Léxico romance calceatenses, 484, v. sestero) José Miguel Gual.
-1168: Concesión de derechos feudales en la parroquia de Custoja, en Vallespir, por el abad de Arlés, en favor de Bertrand de Buada. "et decimum de mil e de ciuada ... et habeas X sest(ers) de segle currentes ... et duos sest(ers) de frumento rases ... et I migeram de ciuada ad mansuram Petralatem pro albergua, et I sest(er) current de ciuada, et I porç de trescol ..." ... "et IIII garbes de ciuada..." ... "et II panes de segle ..." ... "et I seterras de ciuado". (ALART, Docts. Rousillon, 29) Miguel Gual.
-S. XIII: En la Leuda del puerto de Serigñan, un "albe" por un sextario de trigo (COMBES, Le port de Serignan, 15) Miguel Gual.
-1248: "Ego G. Assalid dono lo mas de Bernard de Ferer de Bernui, que faza a Det e a l'espital e a Sancta Maria de Sozsteras III quarters de molto e perna de porc e VI fogazas de pa e I çester de civada e I canada de vi e delme d'una tera I terme de Saore e no alre". (G. Assalid da tierras en Pallais. MIRET, 184, Cfr. RUSSELL-GEBBETT, Mediaeval catalan, 104) M. D. Mateu.
-1249: "«sester de guixes, 1 dinér e meala". (GUAL, Arancel de lezdas, 30, v. guixes), pero se citan la carga, el quintal, Sporta, Emina, gerra, hodre, y entre otras medidas: "152 Sester de formen t. 11 diners. 153 Sester de ciurons. 11 diners. 154 Sester de linos. II diners. 155 Sester de segle, I diner meaJa. 156 Sester de vessa. 1 diner meaJa. 157 Sester de faues. 1 diner meaJa. 158 Sester d'ordi. I diner meaJa. 159 Sester de legum. 1 diner meaJa......", hasta siete productos más. Miguel Gual.
-1251: Jaime I ordena al baile real de Prats de Molló, entregue al abad del monasterio de Camprodón 90 sexters de trigo y 160 de cebada, "ad mensuram de 9 ratis" (MOSALVATGE, Noticias Belasú, II y MIRET, Itinerari, 215) Miguel Gual.
-1283: Extracto del "Capbreu de la val de Ribes, "P. Vilana (pa)fa tres migs canadals de vi e un sester de civada e un parell de galines". (ALART, Doc. Roussillon, 41)
-1283: "u sester de blat de parades e I puyera de gaytes..". (RUSSELL.GEBBETT, Mediaeval catalan, 120-121) López de Coca.
-1284: Reua de Perpenyà, "Ítem, oli, lo sester II diners". (GARCIA EDO, Llivre verd Major, 357, doc. 84) José Miguel Gual.
-1288: "Item de sal de VI sesters, una aymina per mesuratge a tot die .. (ALART, Doct. sur la langue, 95-99) M. D. Mateu.
-1297?: Lexda de Colliure, "831 Itero cester de melons, 1 (diner).". (ALART, Docts. Roussillon, 311-317, Cfr. GUAL, Vocabulario, 165) Miguel Gual.
-1317: "Eymina de forment, VI diners; o'l cester dos diners" (SOBREQUES, La lleuda.) J. F. Cabestany.
-1355: Un barco que desde el puesto de Serignan se dirige a Mallorca, cargado con 1.100 sextarios de trigo, es atacado y robado por una galeota de Vintimillia, que vendió en Marsella el producto de su pillaje, otros barcos también en 1359 y 1361 (COMBES, Le port de Serignan", 18) Miguel Gual.
-1380: "1. Primerament X sesters de ordio.". (SERRANO SANZ, Inventarios aragoneses, II, 555) Miguel Gual.
-1413: Inventario de Vich, "una tona de 3 sesters poch mes o menys" ... "un cub... qui cola IX sesters". (Cfr. AGUILO, Diccionari, 260) Miguel Gual.

@ Fuensanta López Garrigós y José Miguel Gual López.

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Sester, cester. Medida de capacidad para granos, usada en Narbona (XII, 68, 76, 106), Montpellier (XII, 69) y Aguas Muertas (XII, 107) . 1 sester de Narbona = 1 cuartera de Barcelona (XII, 76) y 4 sesters de Narbona = 1,5 eminas de Perpiñán (XII, 106). 5 1/3 sesters de Aguas Muertas = 1,5 eminas de Perpiñán (XII, 107).­ F. Borlandi, «cestiero» y «sestiero».-Ciano, «sestieri», «sestari» y «Cestiere».-DCVB., «Sester».

Tipo: Medidas

La voz ha sido modificada a fecha 2024-01-25.

Fichas de la voz «Cester», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"