Besante

Besante, besans, bassant, bazant, bezant, bessants, bazants, bisante, bizancio, bizantio, vid. besant, aram: Castellano besante, catalán besant, moneda de oro, de intensa circulación en el mundo medieval y también peso, especialmente para metales preciosos. Mateu indica que también designó a toda moneda de oro en uso en Levante y también para alguna de plata como el dirhem musulmán.(MATEU, Glosario, 15). Pellicer, Repertorio, 53, la define como una "moneda de cuenta de los dirhemes almohades, equivalente, al principio, en el siglo XIII a 10 diremes, por besante, o en moneda cristiana a un sueldo de 12 dineros". Del griego medieval "bizantino", por haberse acuñado primero en Bizancio esta moneda. (DCECH). Véase voz besant, como impuesto de las comunidaces musulmanas. (Dret del besant) en Glosario de Fiscalidad, voz besant, besante ver en este enlace (enlace roto, pendiente de actulización).

-Véase las aportaciones que incluye el DCVB, voz besant, véase en este enlace y el Vocabulario de FARAUDO, v. XX, véase en este enlace

-Bibl.: DCECH, v. besante. (1ª doc. 1300); Equivalencia en Mallorca en 1300 : 1 besante= 3 sueldos y 6 dineros de reales de Mallorca, (MATEU, La moneda, 182) M. Riu; Otras equivalencia son 1285 (Túnez) 5 besantes-1 dinar oro; 1286 (Tlemcen 8 besantes-1 donar oro; 1287 y 1290 (Túnez) 5 besantes-1 dinar oro; 1302 1 besante-2 sol. barc. (DUFOURCQ, L'Espagne catalane, 528-529) M. Sánchez. Torres Fontes indica que "En principio designa una moneda de oro mandada acuñar por los emperadores de Bizancio, que tuvo abundante circulación por todo el Mediterráneo. Después este término se aplicó, en un sentido amplio, a toda clase de monedas de oro que se utilizaban en Levante, e incluso se designaban también algunas monedas de plata" (TORRES FONTES, La ceca murciana de Alfonso X, 53) A. Peñafiel.

-1194: "Ad inditium uero huius percepte a Sede Apostolica libertatis ecclesia uestra nobis et successoribus nostris tres bizantios annuatim exoluet.". (MINGUEZ, Moneda medieval, 60) José Miguel Gual.
-1257: "Et otrossi, dize que ante que el cauallo et las armas enbiasse aqui, que alogo las casas mayores a un judio, porque diesse cada mes dos besantes et iii almadraques con otra ropa de jaçer, fasta que uino Ladron.". (TORRES FONTES, ed. Repartimiento de Murcia) Miguel Gual.
-1300: "Ca un moyo de pan que era muy pequenna medida enla tierra ualia dos besantes.". (GAYANGOS, Conquista Ultramar) Miguel Gual.
-1302: "Item, reebi 22 sb., per ma del dit Berenguer, los quais dix aver hauts de n Bonanat Forner, mercader, qui era vengut del dit viatge en la ñau de n Michel Marchet, es assaber per 25 besans, los quais dix que li- avia comanats en Alexandria en Gauyo, jueu, per darlos a n P. de Bell-loc en Barchinona, los quais besans foren estimais a 19 Ib., a/r de 14 d. minus pugesa per lb., que paga la nau per son manifest, en lo qual manifest lo dit Bonanat ja avia pagat per si meteix en la composicio que de la dita nau fo feta. ". (GZ. HURTEBISE, Libros tesorería, I, 11-12) Miguel Gual.
-1316-17: "En Chipre la mitad de los 100.000 besantes de la dote de doña Maria de Chipre, fue pagada en azúcar (1316 y 1317, publ. MARTINEZ FERRANDO, op. cit., docts. 226 y 244) (Cfr. Gual, Vocab. comercio medieval, v. sucre, 434) Miguel Gual.
-1403: "sia pagat als dits torcimanys per lur salari 5, millaresos dargent tensolament per cascun centenar de besants". (AGUILO, Pau feta, 353-354) Alvaro Santamaría



@ Miguel Gual Camarena

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Besant , bassant, bazant, bezant, bessants, bazants (II, 201, 202; VII, 1, 2); - d'or (II, 203; VIII, 91; XV, 97); - d'Acre (VI, 14 de 25 quilates); -velli de Alexandria (VI, 15 de 24 quilates); -blanchs de Xipra (vI, 16 de 24 quilates); -saraynesch (VII, 3, 5; VIII, 92; besante sarraceno, moneda de buen oro, que corre por las tierras del sultán de Babilonia, Alejandría y otros lugares, VII, 3); de Túnez (xv, 80, 97, 113-522). 1 besante = 10 millareses (vI, 54) = 24 quilates (vn, 3) . Peso de 101 besantes de oro de Damasco y Siria = 100 besantes de oro de Alejandría (VIII, 91). 1 besante sarra­ ceno = 7 torneses de plata en Armenia (VIII, 92). 1 besante sa­rraceno de Armenia = 10 taculines ( VIII, 93). Besante, moneda cuya acuñación iniciaron los emperadores latinos de Bizancio y después se imitó en otras zonas. De intensa circulación en el mundo mediterráneo medieval, en sus clases blancos, sarracenos, viejos, de plata, oro y cobre y muy variadas procedencias. También fue unidad de peso, especialmente para los metales preciosos.-Evans y F. Borlandi, «bisante».-Mateu, Glos. num., «besante» (15 voces).-Dic. catvalbal., «besant». ·

Tipo: Moneda

La voz ha sido modificada a fecha 2023-06-02.

Fichas de la voz «Besante», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"