Borrajas

Borrajas, borragens, boragens, borages, borragas, borraina, borratja, borrage, borratges, vorraxas, v. boraix: Castellano borraja, catalán borratja. Planta medicinal , borago officinalis, utilizada en la farmacopea medieval, en especial contra la fiebre. DRAE, " Planta anual de la familia de las borragináceas, de 20 a 60 cm de altura, con tallo grueso y ramoso, hojas grandes y aovadas, flores azules dispuestas en racimo y semillas muy menudas. Está cubierta de pelos ásperos y punzantes, es comestible y la infusión de sus flores se emplea como sudorífico.". Del lat. "borrago" y este del ár. "bu araq", padre del sudor.
-v. DCECH, v. c. (1ª doc. 1423 cast., cat. 1412); DICCA-XV, v. c. (1ª doc. 1423); Dic. Catvalbal, v. borratje.; Voc. Faraudo, v. borratja.; CORRIENTE, Arabismos catalán, v. borratja (var. borraina) 'borraja': no deriva de un supuesto nombre ár. de dicha planta, *bü 'araq 'el del sudor', aunque se la haya empleado como sudorífico, a lo que se opone obvias dificultades fonéticas y la ausencia de tal término en los abundantes glosarios botánicos árabes occidentales que nos han llegado. Tal nombre debe proceder de otra propiedad característica de esta planta, su gran contenido de filamentos cortos, que se adhieren al recipiente en que se cuece, como una especie de borra (del bajo lt. burra), voz a la que se ha añadido un sufijo rom. que ha generado los nombres en et. y el bajo lt. borrago, -inis.

-S. XII-XIII: "Util para la debilidad de estómago, fortalecer el hígado, alivia el corazón, facilita la digestión, y ablanda el vientre". (VILLANUEVA, Al-Aylani, f. 220) (Fuensanta López)
-1348: En un inventario de Guillem Ros, apotecario mallorquín, aparece "Item, .IIIIor uncias conserve de borragens ad duos solidos." ... "Ztem, tres libras tres uncias florum de boragens ad tres solidos tres denarios". (ALOMAR, Dos inventaris, p. 99)

Adjuntamos aquí las referencias documentales del DICCA-XV:
"«gordolobos touas çanahorias lechugas nabos çebollas ajos escaluñas maluas fortigas | borrajas | azedjas verdolagas alcaparras nabos berças bledos perexil gallocresta apio finojo» B-Cisor-031v (1423);Ampliar«muger quisier ser bien purgada despues del parto toma çumo de·las | borrajas | e el çumo de·las fojas de·los pueros e el çummo de» B-Recet-042r (1471); «la yerba que es dicha calamentun e oregano e poleo e rruda e | borrajas | lengua çerbuna cortezas de·la rrayz de·la tamariz e del fresno toma» B-Recet-051v (1471); «arnja vna onça de cada vna polipodio vna onça e media flor de | borragas | vna onça sangre de cabron seco e molido dos onças sea todo fecho» B-Recet-052r (1471)

El Dicc. Catvalbal aporta las siguientes referencias:
"Cor borrage sic e lengua bovina domèstica són bones tostemps, Arm. Vil. ii, 159. Ab sengles flors de borrage al mig dels trevols, Inv. Anfós v. Hauras spinachs e bledes e borratges, Robert Coch 22. Anyívola borraja que xafava ton peu, Verdaguer Jov."

El Voc. Faraudo, v. borratja dos tipos:
Tipo 1: ""... e si volreu algunes borratges e camaroges o altres erbes: pero es mester que sien collides exit lo sol per una hora..." Alcanyís, Lluís Regiment curatiu e preservatiu de la pestilència
"Hauras espinachs, e bledes, e borratges, e fes ho tot bell e net, e apres fes ho per bullir ab brou..." Nola, Robert de Art del coch Potatge modern".
Tipo 2: ""Qui ha pahor de labrosia continuu de beura such de borrages e mescla i limadures de or, e no li n calrra haver pahor." Receptari de la Universitat de València f. clv v
"Meng carn de porch fresca sens sal e que sia cuyta ab malves e ab boratges, ..." Receptari de la Universitat de València 49; MS. n. 216, f. x, a. Bib. Univ. València Per hom qui es inffitat
"... deu usar coses lexatives, axi com son cols mig cuytes e borratges e grexures. E les borratges que sien cuytes ab carn de porch fresca. E bledes o verdolagues." Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 56; MS. N. 216, f. liiij, a. Bib. Univ. València
-1589-99: En el catálogo de Andrés Zamudio, protomédico, figura las flores de vorraxas y "conserbas de borrajas", como "cosas de que los boticarios han de tener en sus boticas.". (DAVIS-LOPEZ, Protomedicato y farmacia, 597, 612)



Tipo: Plantas medicinales

La voz no ha sido modificada.

Referencias documentales de «Borrajas»

Fichas de la voz «Borrajas», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Borrajas», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"