Botes

Botes, botas, v. bot: Medida de capacidad y "Recipiente pequeño, comúnmente cilíndrico, que sirve para guardar tanto líquidos como objetos". (DRAE). Teixidó indica que la bota solía ser de madera, más larga que ancha, con sección transversal circular o oval y de gran vientre. Cita los tipos congrenyada, florida, negrera, ranciera, del racó, vinagrera, maresa, de mena, blanquera, auguardentera, agrera, de cadireta de fusta grossa, barril, barrica, bocoi, bordelesa, as de copa, barral, barraló, barralonet, tonell, xeressana, carressana, boleta, quint, quarterola, carretell, castanya, décim, india, malagueny, navarro, octau, portuguesa, quart calalá, pipa y holandesa. (Teixidó, Pesos,mides y mesures, v. c.).
-v. AGUILO, Diccionarii, I, 268; EGUILAZ, Glosario, v. ; TEIXIDO, Pesos, mides y mesures, v. bota, la describe como una medida de capacidad para vino p aceite, própia de cataluña, la de vino igual a 4 mallals o 64 porrons. Además de vino y aceite, se usa para medir la capacidad de las naves medievales en botas y cita una nau de Alfonso el Magnánimo de 4.000 botes. HEERS, Le comerce des Basques, 306, n. 3, que cifra la equivalencia de 100 botas a 41 t.; En los estados del Centro y Sudamericanos la bota equivale a 4,8411 hl. (HUTTE, Manual del Ingeniero, 1441) S. Farnés.; DCECH, v. bote I, que traduce como vasija pequeña. (1ª doc. 1490. Celestina); 21, que define como medida para líquidos en España, Portugal, Francia e Italia, con equivalencia en arrobas alicante: 44 1/2; Andalucía 34; Aragón, 16 (véase nietro); Asturias (no se usa); Castilla 230 azumbres; Cataluña 1029 11/16 cuartillos; Galicia, no se usa; Mallorca 1000 cuartillos, no se usa en Navarra, Valencia y Vizcaya.(MORETTI, conde de, Manual alfabético razonasdo de las monedas, pesos y medidas, 1828).; VELA, Naves y marinos, 634, cifra la capacidad de las naves, la nao: entre 350-900 botas (143,5-369 t.), la barca castellana: entre 100-200 botas (41-82 t.), la barca mediterránea : 26-60 botas (8,2-24,6 t.)

-1116: Testamento de Ponç Geribert, canonge de la Seu de Barcelona, "et barril I qui tenet X et octo sextarios vini et botas II et cannatam I et oves". (PEREZ CASTILLO, Notes sobre canonges, Doc. 1, p. 657) José Miguel Gual.
-a1239: "Quinto kalendas januarii anno domini MMCCXXXIX. Hec est memoria que fit de rebus domini episcopi que erant in Valencia. Primerament XI botes et una vinagrera, III canades (ed. cavades); una ola de coure et una caulera et II ferres et III loces et una arpa et uns camascles, II cetres et I basi et II tendes plegades, III tovales et uns tovalons; una lanterna de vidre et una plegadissa; II capels de ferre et una balesta et I arc de balesta; I cuyeser pintat; una caxa de quarels; XX et I sacs de canebas; XV cerons; Item cenayes; item unes trepes de bisbe; I morter de coure, XIIII cuyeres d'argent, et II escudeles d'argent, II codofles de vidre de Suria et I calasto et I alamunt; II destrals et una exa et altre exada nova e.l leyn de David, et axi son dues exades noves; II pasteres et una tinta et una quartera et miga pulnyera et I cedaz et II tapits vels et I almatrac et II estores veles; I escut del bisbe; III taules de mengar; I coutel de tayarn carn; ... I morter de pedra; I parel de bous ab tot lur aparel". (a. 1239 Arch. Cap. Barcelona. Extra Inventarios Edit. MIRET, doc XVV( (Cfr. RUSSELL-GEBBETT, Mediaeval catalan , 96) M. D. Mateu
-1323: Los procuradores conciertas 18 botas de vino rojo para las galeras en Cerdeña, "Item,que donam perels an G. garau, mercader, e foren per XVIII botes de vin queles damunt ditz ne preseren en Cardenya a ops de les Galeas les quals li pagam disapte a XXII de vuytubri, anno domini LCCCXXIII ... LXXXX libras". (ORTEGA, La alimentación marina balear, 102, nota 83) José Miguel Gual.
-1344: " E por ende son necios los medicos que presumen poder juzgar de la vrina que esta puesta en vn bote o en otros semejantes vasos como enlos tales no se pueda bien conocer la similitud vnidad las diuulsiones". (Crónica de Madrid, Cfr. CNDHE, v. c.) José Miguel Gual.
-1350: 20 barils = 1 bota (vegeta) A.C.A. R. 2122. (a 1350-1362) fol. 63 v. (mas equivalencia en el R. 2111/4 2115/4,6. 2121, 2125 (a 1329-1363) M. D. Mateu
-1352: Pere Ros, mercader de Morvedre, concierta una coca de dos timones, propiedad de Joan Maçant, para el trasporte desde Castellón hacia Mallorca. (SOLER MILLA, El comercio en el reino de Valencia, 386) José Miguel Gual.
-1353: "el patrón de barca de Cullera Raimundo Roche, tenía comandas de Scongosa Lamoni (judío de Algeciras) por valor de 17 libras que se correspondían con 12 botas de vino y 13 quintales de pausquis que vendrían de Cullera hasta Mallorca". (MAIZ, Los judios mallorquines, 78)
-1380: "En los lugares calientes & çerca de la mar acostumbran de fazer vendimjas en aqueste mes. E en los lugares frios aparejan vendimjas. E fazen enpegar las botas. por tal manera que con vna bota que tenga .cc. congas o cantaros E cada vna conga vale .vj. sisterns. E cada vn sister pesa dos libras. Toman .xij. libras de pegunta. E segunt mas o menos sy las botas seran mayores o menores.". (FERRER SAYOL, Libro de Palladio, Cfr. CNDHE, v. botas) José Miguel Gual.
-1401: "Tot tavernet e tota altra persona, qui vena vi a menut, no gos aquell vi vendre, sinó ab bota que sia vergada per lo Berguer de la Universitat". (PONS, Mostassaf, 250) Alvaro Santamaría
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relacionan en un “Seller”, que es desus la scala: “Primo IIII botes de mena gregueres, las dues plenes de vinagre grech les altres buydes” … “Item dues botes de mena vermeyeres”. (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 185) José Miguel Gual.
-1423: En el inventario de bienes de Ferrer de Gualbes se relaciona en lo “seller maior”: “5 - Item una bota gran de XXV somades. 6-Item una altra bota de XXXIIII somades. 7 - Item una bota de XXIX somades. 8- Item una altra bota de XXVIII somades. 9 - Item una altra bota de XXVI somades. 10 - 1tem una altra bota de XXI somade. 11 Item altra bota de XIIII somades fins en XV. 12 - Item una altra bota de XXIII somades fins XXV. 13-Item una altra bota de XIIII somades fins XV.14 - Item V botes de mena ab cadireta..” (GARCIA PANADES, Bienes Ferrer Gualbes, 189) José Miguel Gual.
-1433: "Negun no gos ne presumesca omplir botes, mitges botes e carratels de aygua sobre lo moll o pont de fusta, ne així poch sobre aquell metra e possar cèrcols remulats o per a remular", (PONS, Mostassaf, 298) Alvaro Santamaría
-1434: "Item altre bota de olivera congranyada de IIII congrenys de tenor de VIII, somades, plena de vi fins a la cadireta, que es quaix agre" ... "Item altra bota de ullastre congrenyada de IIII congreyns de tenor VII somades, plena fins a la cadireta de vinagre". (LLABRES, Inventario Sant Martí, 10) Alvaro Santamaría
-1440: Se compra en Tarragona una bota marera, por 26 sueldos. (ALTISENT, Granges Poblet, 174) Miguel Gual.
-1445: "En Joan d'en Vives va comprar als citats Bernat Agramunt i Elionor, una casa amb un cup i tres bótes de fusta, a més d'alguns altres béns, pel preu de 190 lliures (m.b.t.), en poder del mateix notari i amb igual data". (MARI-FARNES, Pergamins del fons de Torá, 463, doc. 41) José Miguel Gual.
-1445: "ví un bote de trementina curarse del mal francés: vi una lanza y un pavés, huír de un escarabajo.(Cancionero de obras de burla, Cfr. CNDHE, v. c.) José Miguel Gual.
-1448: "Tot fuster e altra persona, stranya ne privada, no leix en la plaça de la Ribera fusta, cups ne cup ne bota ne altra veixell de vi, ne celcols". (PONS, Mostassaf, 55) Alvaro Santamaría
-1463: "«per pagar pa que de manament de la cort los poblats en Gerona havian pastat per la gent darmes qui era al camp en Empurda", se aprovisiona a la guarnición con vino tinto, cinco carneros, dos botas de aceite, pescado salado y fresco. (GASCON, Vida cotidiana, 23) José Miguel Gual. -1477: En un robo cometido en una nao vizcaina en el Puerto de Santa María, "Estando cargada la dicha nao de grana e botas de Romania e mangueneta e paños e aseyte e dátiles". (CARANDE, Tumbo RRCC, II, 168) López de Coca.
-1460: En el Inventario de los bienes de Gabriel de Vilanova, doctor de decrets, canonge y prebost de la seu de Lleida, incluye, "Ítem, dues miges bótes mareses, buydes.". (BOLOS-SZ.BOIRA, Inventaris i encants, 887) José Miguel Gual.
-1483: "Tartar, a botes o carratells", pueden vender los extranjeros en Valencia, "en gros". (CARRERES, Santangel, 48) Miguel Gual.
-1484: Sobre un embargo realizado por el lugarteniente del Almirantazgo mayor en la persona de un vecino sevillano, "Nos es fecha relaçion que le levastes treinta botas de Romania, diziendo que vos perteneçia derechos dellas ... E dis que fue visto que se falla que, como vezino de la dicha çibdad, él non devía ni era obligado a pagar el tal derecho". (CARANDE, Tumbo RRCC, III, 434) López de Coca.
-1485: ·La bota que es mitja carrega, es 17 quarteres e mitig" ... "Mesura d'oli ... y los quatre mallals fan bota ...". (BATLLE, La reducción de pesas, 77, 76) M. D. Mateu
-1485: "E mes se troba que la carrega del oli de Camprodon es 27 quartans, y la bota que son quatre mallals es 13 quartans y mitg. Y lo mallal reduhit es tres quartans y un quarto y mitig, y la olleta, que les desavuyt fan mallal. Es dita olleta mitig cuarto y una cuarta de quarto de Barcelona". (BATLLE, La reducción, 78) Miguel Gual.
-1506: Juan de Nájera se obliga a traer desde San Sebastián al Puerto de Santa María 56 botas abatidas "según suelen venir de San Sebastián a andalucía" (OTTE, Sevilla y sus mercaderes, 92) José Miguel Gual.
-1520: En el inventario de Jaume Pere, platero de Tarragona, figura "en lo seller", "Itern miga bota vinadera, de ví vermell, buyda. / Itern una bota meresa, de tres somades, plena de most. / Itern una altra bota maresa, de tres somades, ab hun poch de ví most y rermost, ab sa exeta de coure. / Itern una altra bota maresa, de tres somades, la qual en Toni". (MARTINEZ SUBIAS, La casa-obrador de Jaume Pere, 34) José Miguel Gual.
-1523: Una bota para enviar aceitunas costó 17 mrs. (MARTIN-GARCIA, Cuentas de Gata, 31) José Luis Martín
-1568: En Almería, "una bota grande de madera". (MARTINEZ RUIZ, Inventario bienes moriscos, 69, v. c.) R. Peinado.
-1484_ "La bota que es mitja carrega, es 17 quarteres y mitig". (BATLLE, La reducción, 77) M. D. Mateu.
-1591-92: Carrión indica que "A veces el vino andaluz venía en unas botas pequeñas, menores que la pipa, que tenían a fines del XVI la capacidad de 29 arrobas castellanas de peso en vino, “la estiba de la Andaluzía”, como se señala en el margen de unas cuentas, y que se contabilizaban sólo como de 27,5 arrobas de San Sebastián, de un peso un 7% mayor 70 Esta bota tenía, pues, unos 150 azumbres donostiarras, unos 345 litros, aproximadamente el de 2/3 de las de la bota de Sevilla". (CARRION, Los antiguos pesos y medidas, 71) José Miguel Gual.

El Dic. Aguiló, I, 268 aporta las siguientes referencias:
"Item una bota gran en que hi ha vinagre". Capmany, Mem. II, 413 ; "una bota que quatre somades...". 1467 .- "una bota de tres c`árregues", 1585; "una bota de dues cárregues" "blanquera". Inv. Valencia 1585; "botes collereses" Inv. Vich 1413; "bota de cadireta", "botes de mena", "dues botes de mena que tenen de sis fins en vuyt botes". Brunyola, 1532.- "It. una bota maresa de vi vermell agre". Inv. Torre den Barra, 1430; "Deu botes de mena o mareses buydes" Id. ; "bota ranciera" (Mallorca); "bota vinagrera; medida de vino: "una bota dues mitges botes, una mitja bota dos quarteroles".(antes de 1586); Tonelada: "Tant grans naus de quatre milia botes".

Tipo: Medida

La voz ha sido modificada a fecha 2023-06-12.

Fichas de la voz «Botes», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"