Cadaf

Cadaf, cadaph, cadaffos, cadaffas, cadafos, cadafes, cadafets, cadae, cadahe, caduf, cadufa, cadufeta, caduffes : Jarro para vino o aceite, también medida de capacidad para líquidos.

-Bibl.: CORRIENTE, Arabismos catalán, v. cadaf "jarro para vino o aceite': del ár. qadalJ,.; DCVB, v. cadaf, cadufa.; ALSINA, Dicc. del pesos, v. c. que lo cita para medir el aceite y es propia de tortosa igual a 8 cantir y dividido en 8 maquilas= 1,44 l. y también lo ha encontrado para medir la leche en Mallorca, equivalente a 2,319 lts., hot se conoce en Tortosa como "cadap" y Mallorca como "caraf".; EGUILAZ, Glosario, v. cadae, cadahe, caduf, que cita doc. como medida de áridos (Granada 1575); ENACHESCU, Pérdida y sustitución, 59, v. c.; BARTHE, Prontuario medieval, v.c, como medida de áridos en Granada, citando provisión de Felipe II.; NDHE 1933-36, v. c. define como "jarro", con la cita "La huerta de Alcudia y Abinazar pagan un cadahe y un celemín de trigo, que son siete celemines y medio" Real prov. Felipe II.

-S. XII: "el cadahe de trigo equivale a 30 arreldes, aunque también lo haya de 32, 33 y 34. El cadahe de cebada y el de centeno dan un peso de una arroba, aunque lo haya más pequeño. El cadahe de aldora equivale al de trigo". (SL-SAQATI, Hisba, cap. II, nª 25, 61) M. Sánchez.
-1176: "II cadaph olei". (ACT, Cart. I, carta 95) Manuel Riu.
-1307: "un cadaf cinch diners". (Inventario Mallorca. Cfr. AGUILO, Diccionari, II, 17) José Miguel Gual.
-1385: "Compri ... dos cadafos grans de mig corter cascun a raho de III ds. la pessa, VI ds." ... "Compri quatre cadafets pocs plans per metre aygua en taula, I sou". (PASCUAL, Partidas de nava mallorquina, 299, 300) Alvaro Santamaría
-1434: "un cadaf daram". (LLABRES, Inventario Ramon S. Martí, 286) Alvaro Santamaría
-1448: "algun taverner ne tavernera no gos tenir algun cadaf d'aygo ne d'altre vexell prop la bota que vendrá". (PONS, Mostassaf, 34) Alvaro Santamaría (Gual apunta su rareza e indica que debe de ser agua)
-1448: "algun hom, qui aport vi en cortins, que lo barral seu, que ell aportarà, que no deia tenir més de mig quarter de la mesura dels cortins... si aquell volrà pendre ab cadaf lo dit vi de son dret, aquell haia a pendre ab cadaf pagellat a mig quarter". (PONS, Mostassaf, 99) Alvaro Santamaría
-1470: "ítem, paguà per un cadaff de oli per fer la lacha als dits cayons, comprat de na Glaberta.... II s." (VIDAL, Docts. font de l'Angel de Tortosa, 170, doc. 49) José Miguel Gual.
-1475: Inventario de Bartomeu Mogons, platero mallorquin, "ítem un tacet larch de ferro de cadaffos." (LLOMPART, Plata medieval, 68, doc. 4) José Miguel Gual.
-1478: "dos cadaffos de terra, verds". (MIR, Secuestro de bienes, 227) Alvaro Santamaría
-1478: "I cadaf d'estany" ... "3 cadafs d'aram" (BARCELO, Sobre una talla de 1478, 440). José Miguel Gual.
-1489: "serán todos veynte mill personas mayores, y comerá cada vno vna libra, que són veynte mill libras; y que cada cadahe hase treynta libras, de manera, que Responde á seyscientos é sesenta é seys cadahes,". (GARRIDO, Las capitulaciones de Granada) José Miguel Gual.
-1493: "Dos caduffes de terra per tenir taperes, buydes" (AGUILO, Inventari, p. 419) Alvaro Santamaría
-1503: En el inventario de Joan Fuster, doncell, figura en la cambra , "Item dos brocals de vidre una tassa e hun got e una cadufeta de terra e hun conrisset (?).". (BARCELO, Els bens de Jon Fuster, 185) José Miguel Gual.
-1503:En el inventario de Joan Fuster, doncell, figura en el "menjador", "Item hun cadaf de aram e una gerra de terra". (BARCELO, Els bens de Jon Fuster, 183). José Miguel Gual.
-1505: "Otra haza junto con el Fadín Aur, de un cadahe de sembradura". (VILLANUEVA, Habices 1505, I, 230) Fuensanta López.


-El dic. Aguiló aporta la sigiguentes referencias:
"Un canter de mesurar oli, un cadaf una maquila". Cost. de Tortosa, 14; "en lo cànter ha VIII cadafs: y en lo cadaf ha VIII mauqiles; y en la maquila ha VIII onces". Ibid., 91: En Mallorca, se llama a un recipiente con un asa con la que los picapedreros transportan agua." (AGUILO, Diccionari, II, 17) M. D. Mateu.

-El DCVB, v. cadaf aporta las siguientes referencias:
"En fer forma de cadaf de terra, Llull Cont. 310, 15. Lo capella entrassen dins e bech aygua ab un cadaf de terra, doc. segle XIV (BSAL, x, 56). Un cadaf de aram, doc. a. 1493 (BSAL, vii, 417). Dos cadafos de aram, doc. a. 1476 (Hist. Sóller, ii, 1003).... En lo canter ha VIII cadafs, y en lo cadaf ha VIII maquiles, y en la maquila ha VIII onces, Cost. Tort. IX, xv, 3."

El Voc. de Faraudo referencia:
""... en axi la forma artificial se departex e s differencieja en diverses maneres, en axi com figura d ome depinta en paret o entretallada de fust, o figura de cadaf o d olla, e axi de les altres figures.". Llull, Ramon Llibre de Contemplació 16, cap. 310
"En lo canter ha viij cadafs; y en lo cadaf ha viij maquiles; y en la maquila ha viij onces.". Costums de Tortosa lib. novè, rúbr. XV, IV
"Empero, si aquell volra pendre ab cadaf lo dit vi de son dret, aquell haia a pendre ab cadaf pagellat a mig quarter.". Llibre de Mostassaf 4, Capítols de traginers e odres (Mallorca, 1448)"

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Cadaffas, cadafes (XII, 86, 88, 89). Medida de capacidad para granos, usada en Granada. El cahiz de Ceuta = 39 cadafas de Granada (XII, 85).-Evans y Ciano, «Cada» (del árabe «qadah», se usa en Almería, Ceuta y Mallorca).-DCVB., «cadaf».

Tipo: Ajuar domestico

La voz ha sido modificada a fecha 2023-07-06.

Fichas de la voz «Cadaf», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"