Cadella

Cadella, cadelles : En el s. XIV y XV, hasta hoy, cachorra o perra y también herramientas de carpintero (y otros significados) (AGUILO, Diccionari, II, 18) M. D. Mateu.

-Bibl.: DCVB, v. c., que traduce como perra, hembra del can y que aporta: "Una cadella hauia cadells en un loch, Llull Felix, pt. viii, c. 34. La cadella per instinct de natura es instruida com se deu haver en lo part, Egidi Romà, ll. 2, pt. 1a, c. 1. Chica mamant una donzella let de cadella que vomitava, Spill 9158. Teniem una cadella qui alletava, Alcover Rond. ii, 296."; Dic. FARAUDO, v. c. con los siguientes documentos: "Item, done a una ffembra de Tortosa, que li mana dar lo Senyor Rey per esmena de una cadella que un ala del Senyor Rey li avia morta .v. solidos barchinonenses." Llibre de comptes de Pere Boyl 709, Arx. Batll. Gral. de Catalunya; "chica mamant llet de cadella, que vomitava meniar tornava;" Roig, Jaume Spill 9.156: DECLC, 385, v. cadell.

-1419: "Item, que toto hom ...atrobada manant cans a un tret de ballesta ... que pach de ban per cascuna vegada e per cascun cha o cadella dos sols ...E aço sots pena de dos sols per cascun cha o cadella". (MIR, Ordinaciones de Binisalem, 125) Alvaro Santamaría
-1419: "tot hom e tota dona dege tenir fermats o ab corbeys los cans e cadelles per tot temps prop dit". (MIR, Ordinaciones de Benisalem, 125) Alvaro Santamaría

Tipo: Animales

La voz ha sido modificada a fecha 2023-07-09.

Fichas de la voz «Cadella», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"