Carn

Carn, v. carne

-1380: "fassats mamament als carnissers d'aqui (de Porreres), que lexen als jueus rabinar de les carns d'aqui, segons que han acustumat, e contra so qui ès acustumat no fassen ne venguen" ... "los carnicers esser encorreguts axí per tallar carns a més de for com per menyspreu de diverses manaments, que'l Mostaçaf, exercint son ofici, los havia fets". (PONS, Mostassaf, 210-211, 212) Alvaro Santamaría
-1448: "algun carnicer no gos vendre, ne fer vendre a altres, alguna carns fresca ne carns salada a més for ..." ... "algun carnicer ne altre persona no gos tallar ne vendre en les carneceries dels crestians nengunes carns, qui sien stades rabinades (judias) ..." ... "algun carnicer, qui tallarà carn de ovella ensemps en una taula, ab carn de moltó, ne af carn de boch, que perda la carn que mesclada haurà..." ... "algún carnicer ne altra persona no tall en les carneceries carns malfresques, ço es pudents..." ... "algun carnicer no tenga ventres, si no eren lavats, ne alcuns budels, ne carn podrida en les taules de carceries ne en les botigues de les carneceries". (PONS, Mostassaf, 3, 4, 5, 6) A. Santamaria.
-1448: "que algun hom ne alguna persona no gos jugar, ne rifar a alguna carn, ne fer rifar no jugar a algun joch dins la ciutat ne defora, sens licencia del Mostaçaf" ... "que algun carnicer ne altra persona no gos tallar, ne vendre a alguna persona alguna carn, qui no sia acostumada de menjar a les gents" ... "Que tot carnicer o altra persona, qui vena carn a pes, tinga en les balances, en què pesarà, apart de la balança on serà lo pesal, una escaça de fust...". (PONS, Mostassaf, 7, 10) A. Santamaria.
-1448: En Mallorca a los carniceros que venden carne de noche, se les obliga a tener "tot carnicer venent carn de nits, sien tenguts tenir en llur taula, on tallaran la carn, un llumaner o cresol, lo qual per totes les dites hores deia haver tres blens o llums, sots pena, deu sols ..." (PONS, Mostassaf, 1) Alvaro Santamaría

De: GUAL CAMARENA, M. El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona 1981

Carn (III, 41, 104, 182): carne.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Carn fresscha (XXVII, 12); carnibus (V, 93); carnibus morticinis (V, 92). Véanse «anyels» (carn del ayneyl), «bou» (carn de b.), «cabrit» (carn del c.) y «vaca» (carn de vacha). — Cast. «carne», producto alimenticio abundante en la documentación medieval, aunque su rápida descomposición hacia que su comercio fuera local o comarcal. Se trasiega con carnes de cerdo o cerda, oveja, macho cabrío, carnero, toro, vaca, ternera, cabrito, conejo, liebre, paloma, perdiz, etc., además de carne iodiega (FSalam., edic. Onís, § 346), trifá, carne enferma o mortezina (FBrihuega, edic. Catalina, 159). Para sus precios en el siglo XIII véase FUsagre (edic. Ureña, § 405) y su tasa en las ordenanzas suntuarias en García Rámila, Posturas, 209 y 227. Soldevila en Pere infant, pág. 57, tras ágil e ingenioso cálculo deduce que en la corte real aragonesa se consumía en el siglo XIII medio kilogramo de carne diaria, por persona. Del lat. «caro, carnis».
Bibliografia. Cantera, Carne trifá. Sevillano, Mustaçaf, 188-190. Asso, Tesoro lexic. y Dic. Corominas: v. «carne». Dic. Balari, Dic. Aguiló y DCVB. v. «carn». Sanchis Sivera, Vida íntima, 3-4 (doc. de 1324).

Tipo: Alimentos

La voz ha sido modificada a fecha 2023-08-06.

Fichas de la voz «Carn», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"